Les causes de "lawfare" que ara encallen la negociació entre Junts i el PSOE
Els juntaires volen ampliar el perímetre de l'amnistia
BarcelonaEn les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.
A continuació desgranem causes que queden en el perímetre de l'amnistia, unes més discutides que d'altres, que des de Junts consideren "contaminades" pel Procés. Ara bé, fonts coneixedores de les converses assenyalen que n'hi haurien altres: causes que encara estan sota secret de sumari i que es podrien reactivar per part del poder judicial com a reacció a l'amnistia –interpreten aquestes fonts–. Per aquest motiu volen afegir una "clàusula" que pugui operar en aquests casos. Ara bé, els socialistes creuen que això no passaria el llindar de la legalitat.
Josep Lluís Alay
Junts planteja incloure en l'amnistia aquelles causes que considera lawfare. És a dir, que tot i no penjar directament del referèndum de l'1 d'Octubre, es considera que s'han obert per "perseguir" l'independentisme. La majoria d'elles estan vinculades al delicte de malversació. El cas més immediat és el del cap de l'Oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que té un judici els dies 20 i 21 de febrer per assistir al referèndum de Nova Caledònia en representació de l'excap de l'executiu català: l'acusen de malversació i s'enfronta a tres anys de presó i disset d'inhabilitació. Alay va ser un dels detinguts de l'operació Volhov, l'octubre del 2020, i un dels protagonistes de l'anomenada trama russa, tot i que per aquesta vessant el jutge del cas ha arxivat la peça. En aquesta causa Volhov també està encausat l'exdirigent d'Esquerra Xavier Vendrell, membre de l'estat major del Procés que el 2017 va dirigir l'operativa del referèndum, però que està investigat per una requalificació urbanística a Cabrera de Mar.
Gonzalo Boye
En aquest paquet de lawfare, hi ha qui també inclou l'advocat de l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. El lletrat, artífex de la llei d'amnistia, està investigat per presumpte blanqueig de capital en una investigació que no té res a veure amb el Procés: està processat a l'Audiència Nacional per blanquejar diners de la xarxa de narcotràfic de Sito Miñanco, del qual va ser advocat. Boye ha denunciat persecució per ser l'advocat de l'expresident i diversos dirigents independentistes i ha denunciat l'escorcoll diverses vegades del seu despatx professional i casa seva. També és una de les persones que apareixen a la llista de Citizen Lab com a víctimes de l'espionatge amb Pegasus, en el marc del Catalangate, la qual cosa el lletrat ja ha portat als tribunals.
Miquel Buch
Una de les sentències recents és la de l'exconseller d'Interior Miquel Buch i l'agent dels Mossos Lluís Escolà per proporcionar un escorta encobert a l'expresident Carles Puigdemont. L'Audiència de Barcelona va condemnar Buch a quatre anys i mig de presó i vint d'inhabilitació i també a quatre anys de privació de llibertat i dinou d'inhabilitació al policia per malversació i prevaricació. Junts considera que no queden prou emparats en el text pactat entre Esquerra i el PSOE, malgrat que els republicans asseguren que hi ha un "paràgraf" al text dedicat a ells. Sigui com sigui, cap dels actors de la negociació ha fet pública la seva proposta, de manera que ara mateix tan sols hi ha versions contradictòries sobre l'eventual proposició de llei.
Laura Borràs
La presidenta de Junts, Laura Borràs, és qui més ha encunyat el concepte lawfare arran de la seva condemna per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha mantingut des de l'inici que la seva causa forma part de la "persecució" a l'independentisme. En tot cas, aquesta interpretació ha generat divisió: ERC i la CUP asseguren que el seu és un cas de "corrupció" i tampoc hi ha unanimitat dins de Junts. Tanmateix, hi ha sectors juntaires que defensen aferrissadament que el seu cas hauria de quedar emparat en l'amnistia.