La causa que torna a posar en el punt de mira l’independentisme

BarcelonaMentre s’obre pas una etapa de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol de pronòstic incert, la repressió contra l’independentisme no s’atura. La pròxima causa que està a punt d’esclatar és una del Tribunal de Comptes que investiga l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La inclusió de l’exconseller Andreu Mas-Colell entre els 41 investigats ha despertat una onada de solidaritat en l’última setmana i ha ajudat a popularitzar el cas. La primera data en vermell d’aquesta causa serà el 29 i el 30 de juny. Els advocats de tots els processats desfilaran pel Tribunal de Comptes per conèixer exactament de què s’acusa els seus clients i sabran el més important: la fiança que hauran de pagar, que es preveu milionària. Els investigats, des dels expresidents Mas i Puigdemont fins a exconsellers com Junqueras i Romeva, delegats a l’exterior i alts càrrecs diversos, s’enfronten a un possible embargament de béns si no poden cobrir els diners.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Tot plegat comença el desembre del 2017. A proposta del PP, el Senat fa l’encàrrec al Tribunal de Comptes perquè investigui l’acció exterior de la Generalitat des del 2011 i analitzi amb lupa totes les despeses. El tribunal es posa a treballar i l’abril del 2019 enllesteix un informe de 722 pàgines en què explica que ha analitzat 416 milions d’euros de despesa de la Generalitat en aquest àmbit i que hi veu irregularitats. Els pitjors temors dels afectats arriben l’últim Sant Jordi: se’ls notifica que estan sent investigats i se’ls cita per al mes de juny.

L’informe públic no detalla explícitament què es considera que s’ha malversat, però dona pistes. El tribunal censura per exemple que en els viatges a l’estranger, encara que sigui per finalitats econòmiques, es facin declaracions públiques en defensa del Procés. Un dels extractes diu així: “El president [Mas] va inaugurar [el juny del 2014] la nova planta de fraccionament de plasma d’una empresa [Grifols] a Clayton i en declaracions als periodistes va dir que «Si se’ns nega el dret a votar hi haurà conflicte, conflicte civilitzat, en què tots haurem d’expressar-nos amb respecte i consideració»”. El Tribunal conclou que aquestes paraules posen en qüestió els 75.000 euros que va costar el desplaçament del president i tota la delegació catalana. “Això és una barbaritat, és un atac directe a la llibertat d’expressió”, critica un dels afectats.

Una fiança incerta

Però el problema més urgent ara és un altre: la fiança que hauran de pagar d’entrada i que coneixeran entre el dia 29 i el 30. Rafael Entrena, que és un advocat expert en responsabilitat comptable davant del tribunal, avisa: “Estic fart de dir-ho, és impossible anticipar una xifra”. D’entre totes les fonts consultades per l’ARA, els pronòstics van des dels 4 milions fins als 20 o 25. No és un dada irrellevant, ja que els investigats s’enfronten a un embargament si no poden pagar i la caixa de solidaritat, com va publicar l’ARA fa unes setmanes, ja ha pagat 14 milions d’euros i no té una solvència il·limitada. La queixa de tots ells és que se’ls imposi una fiança -liquidació en termes jurídics- quan encara ni tan sols se’ls ha començat a jutjar. “A aquesta gent els poden embargar el patrimoni en quantitats milionàries i que no hi hagi sentència fins d’aquí quatre o cinc anys”, avisa Entrena. A més, si se’ls condemna, el recurs al Suprem encara es pot demorar uns anys més.

L’horitzó és molt incert, però hi ha algun motiu per a l’esperança. Per exemple, en un cas força inèdit, una de les conselleres del tribunal, María Dolores Genaro, va presentar un vot particular en contra de l’informe de 700 pàgines perquè el considera esbiaixat i exagerat. “No sembla que existeixi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat”, concloïa. Això no té efectes pràctics immediats, però pot ser una bala per guardar a la recambra de cara a futurs recursos. A més, un dels exconsellers investigats, Francesc Homs, estudia presentar una querella per prevaricació contra la funcionària instructora que ha elaborat el document.

Dossier El Tribunal de Comptes: la revenja econòmica

Següent

Un ‘tribunal’ polititzat

Vés a l’ÍNDEX