El Tribunal de Comptes desaccelera en la causa d'Exteriors

Madrid / BarcelonaUn seguit d’advocats fent cua a les portes de l’Institut Català de Finances (ICF) a l’espera dels avals. Era la nit del 21 de juliol, i el termini per cobrir les fiances exigides pel Tribunal de Comptes per l’acció exterior acabava a mitjanit. A les 00 h, però, els avals no estaven llestos, i no seria fins a la matinada, fora de temps, que els advocats enviarien telemàticament els documents.

Persones que ho van viure de primera mà descriuen que van ser hores de molt estrès. El que no sabien és que, malgrat les presses, el Tribunal de Comptes decidiria prendre-s'ho amb calma durant el mes d'agost. Fa més de dues setmanes que tot està aturat, formalment a l'espera de rebre resposta de l'Advocacia de l'Estat sobre la viabilitat dels avals de l'ICF.

Les del 21 de juliol no van ser les úniques hores complicades: abans d’això, la decisió d’avalar les fiances va trencar en dos la junta de l’ICF, i també va dividir en dos els socis del Govern, que finalment va rectificar i va utilitzar l’ICF per avalar després de constatar que cap banc s’obria a fer-ho. Dos dies abans, tres vocals de l’ICF ja havien dimitit. La cursa a contrarellotge també va tenir altres actors: ERC intentant mobilitzar diners, Junts obrint una recol·lecta, encausats dipositant com a fiança igualment els seus immobles i la Caixa de Solidaritat cridant a fer donacions. Finalment, els avals van arribar al Tribunal de Comptes i l’òrgan va donar dos dies més per formalitzar-los. Un total de 29 alts càrrecs s’hi van acollir –els cinc restants van abonar la quantitat o van avalar pel seu compte–. Aquestes 48 hores de marge van permetre als advocats, també a correcuita, presentar de forma definitiva l’aval, alguns presencialment a Madrid. Passat el termini, la delegada instructora, Esperanza García Moreno, va instar la secció d’enjudiciament a demanar a l’advocat de l’Estat de l’òrgan fiscalitzador que es pronunciés sobre la legalitat de l’aval i aquest va passar la pilota a la seva superior: l’advocada general de l’Estat.

De l’últim moviment ja fa 15 dies i, després de les corredisses i les cues, la causa ha quedat paralitzada al calaix de Consuelo Castro, advocada general de l’Estat. El ministeri de Justícia, a qual està adscrit l’advocacia de l’Estat, no coneix cap avenç i els correus electrònics dels advocats per demanar informació queden sense resposta. Tothom esperant Consuelo Castro, tot i que al Tribunal de Comptes no regna la preocupació. “Cap novetat”, repeteixen des de la institució, i una altra font posa la situació en context: “Enjudiciament està aturat. No es firma ni es tramita res, excepte preparar els assumptes de cara al setembre”. La majoria dels treballadors estan de vacances i marcar l’extensió telefònica de l’Advocacia de l’Estat del Tribunal de Comptes només condueix al camí del silenci. L’escenari contrasta amb el que havia demanat la delegada instructora: “la màxima brevetat possible”.

De les presses s’ha passat a una calma que els advocats no esperen que canviï fins al mes de setembre. Asseguren que no han tingut cap novetat des de principis d’agost i els sorprèn que, vist el ritme inicial, ara tot s’estigui demorant tant. Els motius? “Tenen dubtes, però és normal que tot vagi més lent sent agost”, afirma un advocat. Tot i això, l’agost del 2019 el Tribunal de Comptes sí que estava actiu, ja que va ser llavors quan la Caixa de Solidaritat va abonar els dos milions d’euros pendents pel 9-N.

Un advocat de guàrdia

Amb tot, ha quedat flotant en l’ambient una sensació de “calma enganyosa”. Així ho defineixen veus pròximes als encausats, que afirmen que no tenien previst el moviment de l’òrgan fiscalitzador d’involucrar indirectament la Moncloa. Per prevenció, alguns dels bufets tenen un advocat permanentment de guàrdia per si salta el dictamen. El mateix passa als partits, que continuen preparant un pla B: tal com explicava l’ARA, ERC està a punt per mobilitzar 2,2 milions d’euros, Junts continua omplint la seva caixa de resistència, igual que la Caixa de Solidaritat, i Artur Mas i Francesc Homs tenen previst dipositar el seu immoble si l’aval falla.

Veus republicanes no veuen amb pessimisme que la causa es demori: expliquen que seria pitjor que el Tribunal de Comptes declarés d'entrada l’aval il·legal i confien més en el que pugui dir l’advocacia de l’Estat –adscrita al govern espanyol– que l’òrgan fiscalitzador. Tot i això, les defenses han carregat contra la decisió de la delegada instructora de demanar l’opinió de l’advocat de l’Estat. La dels investigats d’ERC va fer un escrit en què deia que l’advocat de l’Estat no podia opinar perquè havia sigut una de les parts de la causa (va participar en la seva gènesi). L’últim moviment de la defensa ha sigut demanar un tràmit d’audiència –que els hi donin la possibilitat de fer al·legacions per escrit–, un cop l’Advocacia hagi emès el veredicte.

Els dies de calma també han servit als advocats per apuntalar la defensa. Segons fonts consultades, un element que hi jugarà un paper important és el fet que Margarita Mariscal de Gante, consellera que es preveu que acabi presidint el judici, ja va mostrar-se favorable a l’informe de fiscalització que analitzava la causa d’exteriors. Una de les tesis de la defensa, doncs, serà que si abans del plet no es renoven els consellers de la secció d’enjudiciament –que tenen el mandat caducat– el procediment estarà contaminat. Arguments que creuen que podran agafar força si recorren a una instància superior. Els partits també mantenen una estratègia a banda de la legal: internacionalitzar el cas. Fa dues setmanes el Govern va enviar un informe de la causa a l’ONU. La internacionalització de la causa també ha arribat per la implicació de l’exconseller Andreu Mas-Colell: 33 premis Nobel d’economia i 20 economistes de renom més li van mostrar el seu suport.

L’ombra d’un suplicatori

I la partida encara pot ser que es jugui a Europa. Carles Puigdemont va instar el tribunal a demanar un suplicatori. De moment, no hi ha hagut cap més moviment, però segons fonts de la defensa de l’expresident tot es reactivarà al setembre. La via serà denunciar a l’Eurocambra que s’està a punt de vulnerar la immunitat d’un parlamentari i instar-la perquè actuï. Si la comissió considera que no s’està respectant la immunitat, la seva decisió passarà per davant de la que pugui prendre el Tribunal de Comptes, segons fonts de la defensa, que interpreten que Puigdemont només ha perdut la immunitat per la seva possible extradició.

La calma també és present en altres variables de la causa: la Fiscalia continua investigant l’aval de l’ICF després d’una denúncia de Cs i l’executiu continua treballant amb vies obertes amb entitats financeres perquè no sigui l’ICF l’encarregat d’avalar. Una negociació que encaren amb optimisme després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés que el fons era legal. Si tot es demora fins al setembre, l’Advocacia de l’Estat emetrà un dictamen sobre l’aval pocs dies abans que la Moncloa i la Generalitat s’asseguin a la taula de diàleg.