Si es fa caure Sánchez, tornarà el Procés?

BarcelonaFer caure o no fer caure Pedro Sánchez. Aquest és el dilema hamletià que afronta l'independentisme, especialment Junts, que és qui coqueteja amb la idea de tornar a un escenari de confrontació total amb el govern de l'Estat. Una part molt considerable de la gent que es manifestarà aquest dimecres ja no va estar d'acord amb la investidura de Sánchez i pressionen Carles Puigdemont perquè abaixi el dit a la manera dels emperadors romans. Ara bé, ¿tornarà el Procés amb el post-Sánchez? Si l'amnistia finalment s'embarranca, tindrà el mateix efecte que la sentència de l'Estatut del 2010 i tornarà a encendre la metxa?

Si hem de fer cas a Karl Marx, que va escriure allò que la història es repeteix dues vegades, primer com a tragèdia i després com a farsa, caldria anar amb molt de compte. La situació actual no té res a veure amb el 2010, quan s'albirava una crisi econòmica de dimensions apocalíptiques i a ningú li podia passar pel cap que arribaria un dia que el nacionalisme-independentisme no seria majoritari al Parlament. La revolta del Procés la van protagonitzar els boomers que havien crescut i s'havien socialitzat en el moment de màxima catalanitat ambiental des de la República, als anys 90, quan tothom, al marge de la llengua familiar, jugava al Kame Kame. Els seus fills, molts amb edat de votar, ja han crescut en un altre món.

Emergència nacional

Avui una part de l'independentisme considera que l'emergència nacional és de tal calibre, i visible sobretot en el retrocés del català entre els joves, que cal deixar enrere els trucs de màgia de Son Goku per centrar-se en aprofitar totes les palanques possibles per anar guanyant i, si pot ser, consolidant posicions. Diguem-ne amnistia, competències en immigració, Rodalies o la Hisenda pròpia. I sobretot el gran actiu que representa el govern Sánchez, i del qual es parla poc, que no és sinó que hi hagi a la Moncloa algú no hostil a la llengua catalana. Aquí hi ha clarament ERC, també Junts, amb tots els seus dubtes i giragonses, i fins i tot una part de la CUP. En aquest sentit, les lliçons del fracàs del Procés són inapel·lables.

Curiosament, el poder de negociació de l'independentisme, malgrat la debilitat política i electoral, és més alt que mai. I això és així perquè Espanya està immersa en una guerra cultural entre esquerra i dreta que ha fet saltar pels aires molts dels consensos que fins ara guiaven la política espanyola. Pedro Sánchez sap que necessita Catalunya al seu costat si vol guanyar la batalla i d'aquí la seva predisposició a fer unes concessions que ni tan sols Zapatero es va atrevir mai a plantejar. En aquesta guerra particular, Sánchez té a favor seu el BOE, però al davant hi ha no només la dreta, sinó també els poders econòmics, la judicatura i el deep state, és a dir, bona part de l'alt funcionariat espanyol, que té la seva base a Madrid. Per això traspassar l'Agència Tributària a Catalunya suposa també afeblir aquest deep state. És un win-win.

Però tornem a l'inici. Pot Junts fer caure Sánchez? No a curt termini. El president espanyol pot tornar a prorrogar els pressupostos i guanyar temps per eliminar els reductes de l'antisanchisme al PSOE i posar en contradicció el PP amb el finançament mentre espera a veure què passa a Junts. I, d'aquí un any, a la Diada del 2025, sabrem si se n'ha sortit o no.