Catalunya enfila una de les seves tardors més incertes

BarcelonaDes que Catalunya va celebrar la consulta del 9 de novembre del 2014 s’ha abonat a les tardors calentes. Aquí i a Madrid, i aquest any no serà una excepció. Demà se celebrarà la primera reunió del Govern després de les vacances i tot tornarà a agafar velocitat. A més, malgrat que la política catalana fa temps que ha fet de les incerteses el seu hàbitat natural, aquest any tots els reptes estaran condicionats per dues que es projecten a l’horitzó en majúscules: la pandèmia del covid-19 i la possible convocatòria d’eleccions al Parlament. Aquest any no hi haurà un referèndum com el del 2017, però això no impedirà que Catalunya s’enfronti a una de les seves tardors més incertes.

Una Diada atípica

El virus impedirà les mobilitzacions massives

La Diada tornarà a marcar l’inici oficiós del curs polític català, i l’edició d’enguany serà la més atípica en temps. Després de set anys ininterromputs de mobilitzacions massives de l’independentisme al carrer, aquesta vegada el virus farà impossible repetir-ho. L’ANC, Òmnium i l’AMI han convocat actes de protesta davant d’un centenar de punts estratègics de l’administració de l’Estat, però tot serà amb aforaments limitats per seguir les recomanacions sanitàries. Aquesta vegada la Diada no permetrà mesurar del tot el múscul de l’independentisme.

El Suprem i les eleccions

L’alt tribunal espanyol torna a condicionar la política catalana

El Tribunal Suprem serà de nou un dels escenaris de la política catalana. El 17 de setembre se celebrarà la vista sobre l’eventual inhabilitació definitiva de Quim Torra, que es podria confirmar poques setmanes després. El principal escenari amb què treballa el president és convocar les eleccions abans que el tribunal el desposseeixi del càrrec. També és el que vol Esquerra, però hi ha veus de JxCat partidàries de frenar el retorn a les urnes. Si Torra és inhabilitat i no les ha convocat, s’obriria un escenari inèdit. La Generalitat es quedaria sense president i el Parlament n’hauria d’investir un altre. Tenint en compte la fractura que hi ha entre JxCat, ERC i la CUP, es presumeix com un repte impossible i una nova font de disputes. Si, en canvi, el president convoca, el 15 de novembre s’intueix com la data més probable. La campanya electoral prèvia es projecta com la més aspra entre l’independentisme. JxCat i ERC ja fa temps que, malgrat governar junts, no dissimulen les seves diferències. Els primers prioritzen una via de confrontació amb l’Estat, mentre que els segons, una via dialogada. Cap de les dues ofereix garanties clares d’èxit, però per primera vegada se sotmetran a votació aquestes estratègies polaritzades. Es respiren aires de batalla definitiva.

JxCat i el PDECat

L’hora decisiva per a les seves difícils relacions

A mesura que es clarifiqui l’escenari electoral arribarà l’hora decisiva sobre si el JxCat de Carles Puigdemont i el PDECat de David Bonvehí agafen definitivament camins separats o es donen una nova oportunitat per a la convivència. Si se separen, seria una nova evolució de l’espai convergent -quatre anys després de la dissolució de CDC-, una etiqueta que JxCat vol superar per sempre, mentre que el PDECat no se’n vol desprendre del tot. No és l’únic espai polític en ebullició. L’unionisme també es mou conscient que les enquestes perpetuen la majoria independentista que hi ha al Parlament. Cs s’ha saltat les seves pròpies primàries i ha rellevat Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a presidenciable del partit. El partit taronja vol un front electoral constitucionalista amb el PSC i el PP. Els socialistes ho han descartat sempre. Els populars cada cop estan més lluny.

El futur del diàleg

Nou test d’estrès per a les relacions entre el PSOE i ERC

A Madrid la tardor tampoc serà plàcida. El nou curs servirà per veure si la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat per abordar el conflicte polític català descarrila definitivament o es dona una última oportunitat. Fins ara s’ha reunit una única vegada. ERC n’és l’autora intel·lectual, però ni Pedro Sánchez ni Quim Torra hi han semblat gaire interessats. El president socialista sí que ho va estar un temps mentre els vots d’ERC a Madrid eren decisius per a la governabilitat espanyola, però ara l’escenari és diferent des que el gir de Cs l’ha erigit com l’actor clau del Congrés. La taula no serà l’únic maldecap de Sánchez. S’enfrontarà a una moció de censura de Vox -sense possibilitats de prosperar- i seguirà lligat inevitablement als escàndols de la monarquia per la seva connivència amb la fugida del rei emèrit. Un altre front serà la pressió judicial a què s’enfronta Podem.

Nous judicis a la vista

La política catalana tornarà a mirar cap als tribunals

La vista sobre la inhabilitació de Torra només és la punta de l’iceberg de les vegades que la política catalana haurà de mirar als tribunals. En alguns casos per causes vinculades al Procés, i, en d’altres, per presumpta corrupció. En el nou curs es coneixerà la sentència sobre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els membres de la mesa del Parlament del 2017. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) seguirà investigant l’1-O -entre d'altres, jutjarà el conseller Bernat Solé pel paper que va tenir com alcalde en el referèndum-, i Puigdemont, Comín i Ponsatí sabran si el Parlament Europeu els aixeca la immunitat -tot i que la seva extradició cada dia és més remota-. Laura Borràs s’enfrontarà amb el Suprem i l’Audiència Nacional es prepara per jutjar la família Pujol i seguir amb el cas del tres per cent.

Cap d’aquesta llarga llista d’incerteses presumeix tenir un final preconcebut i senzill. L’única gran certesa és que serà una nova tardor calenta i incerta.