Catalunya es queda amb vuit senadors autonòmics i el PP en tornarà a tenir un
El PSC i els populars fan pinya per aplicar la fórmula D'Hondt, que dona tres senadors als socialistes i a Junts, un a ERC i un al PP
BarcelonaCatalunya tindrà vuit senadors de designació autonòmica aquesta legislatura, els mateixos que té assignats des de l'any 2008. El Senat ha rebutjat la petició del Parlament d'incrementar fins a nou els senadors que li pertoquen en atenció al creixement de la població catalana fins als vuit milions. La raó? Quan es van celebrar les eleccions generals al Congrés i al Senat, les dades oficials del cens encara no havien registrat aquesta pujada, que Catalunya va assolir el novembre del 2023. "El nombre de senadors que correspon designar a la comunitat autònoma de Catalunya continua sent vuit, sense que aquest nombre pugui variar al llarg de la legislatura", explica la secretaria general de la cambra alta en una carta dirigida al Parlament. Rebutjada aquesta petició, la junta de portaveus del Parlament s'ha reunit aquest dimarts per decidir com es repartiran els senadors: el PSC i Junts en tindran tres, ERC un i el PP un més. No s'ha concretat el suposat "cordó sanitari" que el PP assegurava que s'estava tramant en contra seva: els populars, que el 12-M van passar de 3 a 15 diputats, recuperen així una representació a la cambra alta que van perdre el 2017, quan es van enfonsar electoralment a Catalunya. ERC en perd dos i Junts en suma un.
La distribució de senadors acordada aquest dimarts pel Parlament resulta d'aplicar la fórmula D'Hondt. Tradicionalment, la cambra catalana havia recorregut a l'anomenada fórmula de les "restes majors", però això va canviar la legislatura passada: ERC, Junts, els comuns i la CUP van acordar recórrer a la fórmula Imperiali per evitar que Vox, que aleshores irrompia per primera vegada a l'hemicicle, tingués el senador que li hauria correspost amb la fórmula anterior. El partit d'ultradreta va dur aquesta decisió davant del Tribunal Constitucional, que va acabar avalant-la al considerar que respectava el principi de proporcionalitat. El reglament del Parlament no estableix quina fórmula s'ha d'emprar per distribuir els senadors després de les eleccions autonòmiques.
El debat
Segons fonts parlamentàries, el PSC i el PP han estat els únics dos grups que han donat explícitament suport a aplicar la fórmula D'Hondt defensant la "representativitat" més elevada del repartiment que s'obté a l'aplicar-la. De fet, els socialistes ja van ser molt crítics amb l'ús de la fórmula Imperiali la legislatura anterior per excloure Vox del repartiment de senadors al considerar que era la "menys proporcional" de les possibles. Ara bé, l'ús d'aquesta fórmula en aquests moments els hauria donat un senador més, fins a quatre (Junts i Esquerra s'haurien quedat igual, amb tres i un respectivament). Fonts socialistes mantenen que és la "més proporcional" i que no han estat els únics que l'han defensada. Des del PP, el seu portaveu, Juan Fernández, ha argumentat que la fórmula d'Hondt és la més habitual en la resta de parlaments autonòmics: "És la que representa la millor proporcionalitat sorgida de les urnes", ha afegit.
Per la seva banda, Junts, ERC i els comuns han rebutjat aplicar la fórmula de les restes majors, l'única que hauria donat a Vox un senador, però no han mostrat cap preferència entre la fórmula D'Hondt i la Imperiali, segons confirmen fonts d'aquests partits. Vox ha proposat la fórmula de restes majors, però s'ha mostrat a favor d'aplicar la D'Hondt de manera subsidiària. Tot i així, el diputat de Vox Joan Garriga ha carregat en roda de premsa contra el PP per no haver defensat el repartiment que donava al partit ultra un senador que, amb D'Hondt, va a parar als juntaires. La CUP ha dit que només es posicionaria en aquest debat si de la seva posició depenia que l'extrema dreta pogués arribar o no a tenir un senador.
Podria canviar en un futur?
Si el Senat hagués avalat l'increment a nou senadors i s'hagués aplicat la fórmula D'Hondt, aquest senador hauria estat per a Vox. Amb aquesta circumstància present, els republicans han demanat durant la junta de portaveus que no es doni per fet que aquesta serà la fórmula que s'aplicarà en tot cas si la legislatura espanyola decau i hi ha noves eleccions a Espanya. En aquest cas, i donat que les xifres actuals del cens ja recullen l'increment de la població catalana fins als vuit milions, sí que correspondria a Catalunya un senador més.
Sigui com sigui, el Parlament ja es posa en marxa per designar les vuit persones que representaran Catalunya al Senat aquesta legislatura. El termini per presentar candidatures per part dels partits acaba dilluns vinent i està previst que es voti la seva designació al ple del 25 de juliol, quan també s'ha d'aprovar la reforma del reglament sobre el vot delegat i el telemàtic.
