Catalunya Sí que es Pot fracassa en el seu intent de ser alternativa

BarcelonaEl plantejament plebiscitari de les eleccions ha sigut una greu estocada per a Catalunya Sí que es Pot, que volia ser alternativa de govern i ha acabat quedant en fora de joc. L’estratègia d’intentar fer quallar un missatge que transcendís el debat nacional, aixecant en paral·lel la bandera social i la del dret a decidir sense mullar-se més enllà, ha fracassat per complet. La candidatura ha anat veient com les seves expectatives s’anaven desfent com un terròs de sucre fins a plantar-se al Parlament com a quarta força i 11 diputats, dos menys dels que fins ara tenia ICV-EUiA. “No ens n’hem sortit, s’ha imposat la dinàmica de la polarització”, deia a la nit un abatut Lluís Rabell, que, malgrat tot, va assegurar que continuarà defensant el seu projecte en el que considera “una carrera de fons” que té com a última esperança el paper que pugui fer Pablo Iglesias en les eleccions generals del desembre.

D’arrasar com a segona força a les enquestes just després d’unes municipals en què van entrar per la porta gran en ajuntaments com el de Barcelona han passat a veure no només com Ciutadans els avançava, sinó també el PSC en el seu pitjor moment de la història. Davant una polarització tan alta que ha reduït les eleccions a la premissa d’independència sí o no, era molt complicat fer forat apel·lant al vot del moviment del 15-M i antiretallades. Així, han vist com “l’elefant” independentista per una banda i el fenomen Ciutadans per l’altra s’apoderaven de la lògica electoral.

Tampoc els ha jugat a favor el fet que el candidat fos el més desconegut. En dos mesos Rabell no ha tingut temps de fer arribar al gran públic la reconeguda trajectòria que sí que s’ha guanyat entre els moviments socials. Per compensar aquesta falta de notorietat, la candidatura ja va dissenyar una campanya en la qual la figura de Pablo Iglesias ha sigut omnipresent. El líder de Podem va reclamar suport per sortir de la pole position en la cursa per arrabassar la Moncloa a Rajoy. S’ha compromès a permetre un referèndum per decidir el futur de Catalunya, però la majoria d’electors han deixat clar que ja han passat aquesta pantalla. Amb tot, Rabell va advertir ahir que no se’ls comptés en el bloc del no.

ICV entra en crisi

Els resultats poden tenir conseqüències en ICV, que veia com abans de teixir la confluència quedava arrasada entre el fenomen Podem i el filó de la CUP. A més, caldrà veure si el sector independentista del partit fa algun moviment. El 2012 els ecosocialistes van aconseguir 359.705 vots, els seus millors resultats. Ahir, a punt de tancar les urnes, en tenien uns 5.000 menys. Joan Herrera i Dolors Camats van acceptar fer un pas enrere i difuminar les sigles per trencar el sostre de vidre que els impedia superar el PSC. Al final, també la confluència ha acabat quedant desdibuixada.