Catalunya Sí que es Pot admet la dificultat de trencar la polarització

Viladecans / TarragonaA Catalunya Sí que es Pot li caldria una setmana més de campanya. En un escenari totalment polaritzat, la confluència que encapçala Lluís Rabell s’ha volgut erigir en àrbitre de la situació i onejar la bandera social que considera que la resta de partits han deixat de banda, ja que han “oblidat” que el dia 28 el país s’ha de continuar governant. Tot, per aconseguir un segon lloc que, almenys segons les enquestes, veuen arrabassat per Ciutadans. Però, en una campanya de blancs i negres, els grisos ho tenen ben difícil. Ho reconeixia ahir des de Tarragona el mateix coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera: “Ho tenim fotut”.

Conscients que Junts pel Sí és “un elefant”, el seu objectiu final és tenir prou força per plantar cara i portar la veu cantant, ja sigui en un govern alternatiu d’esquerres que per ara s’albira difícil o sent la cara més visible de l’oposició. Rabell busca així bastir-se almenys com el dic de contenció entre el bloc del sí i del no. “A totes les forces polítiques els sobra la meitat del país, ja sigui la del sí o la del no. A nosaltres no ens sobra ningú”, va proclamar el líder de Podem, Pablo Iglesias, que en aquests últims dies no ha deixat d’anar de bracet de Rabell per intentar fer reeixir la candidatura.

El paper d’autèntica esquerra

Fins ara el seu màxim argument per demanar el vot és reivindicar-se com l’autèntica esquerra davant una ERC que pacta amb CDC, una CUP que no descarta abstenir-se en la investidura d’Artur Mas i un PSC rendit a un PSOE que massa sovint s’entén amb el PP. De fet, Iglesias va arribar a dir que, veient el cara a cara entre Oriol Junqueras i el ministre José Manuel García-Margallo, li resultava complicat “distingir qui era el progressista i qui el conservador”. Tot un dard a ERC, a qui Catalunya Sí que es Pot va advertir que Mas és “el nou Pujol” i va demanar que no avali les seves polítiques de retallades en sanitat, educació i serveis públics. En tot cas, al marge de si els republicans se’n desmarquen, va cridar els catalans a “no picar un ham” que té darrere les polítiques de retallades i casos de corrupció. “El vot de la teva vida el 27-S pot ser el vot de la teva mala vida del 28”, va sentenciar Herrera, que va prendre com a referència l’eslògan de Junts pel Sí. Està clar que també serà el vot per ser determinant -o no- al Parlament.