Catalunya passarà a recaptar gairebé la meitat de l'impost de patrimoni de tot l'Estat

BarcelonaEl president andalús, Juanma Moreno Bonilla, ha amanit l'anunci de supressió de l'impost de patrimoni obrint les portes de la seva comunitat als catalans més rics. No als aragonesos més rics ni als gallecs més rics, exclusivament als catalans més rics. Per què? Probablement, hi ha una part d'aquella catalanofòbia que acostuma a funcionar en política, especialment si es parla de diners, però assenyalar Catalunya quan el tema de debat és l'impost de patrimoni no és gratuït. La Generalitat va recaptar a partir d'aquest impost 546,6 milions d'euros el 2020 –l'últim any del qual es tenen dades oficials– de 80.150 contribuents. És a aquestes persones a qui s'adreça Moreno Bonilla (l'1% de la població catalana), sabent que van pagar el 45% del total del que es va recaptar a l'Estat (1.200 milions d'euros). Si Andalusia ja hagués aplicat la bonificació a l'impost l'any 2020, el percentatge català ja hauria suposat el 49,2%. És a dir, si no hi ha un efecte fuga, gairebé la meitat del que es recapti a Espanya a partir de l'any que ve arribarà a les arques de la Generalitat.

El govern andalús renunciarà a uns 90 milions d'euros, que en percentatge relatiu no passen del 0,0002% dels ingressos totals de la comunitat. En termes de recaptació l'impost de patrimoni no és més que un pedaç i la seva lectura sempre s'ha fet pensant en la seva capacitat redistributiva (els més rics són els únics que el paguen). La decisió de Moreno Bonilla beneficiarà 19.000 persones (el 0,2% de la població) amb un patrimoni sumat d'uns 52.000 milions d'euros (2,7 milions per càpita) i que pagaven 5.500 euros cadascun de mitjana a l'any. Gaudiran del mateix tracte fiscal que els madrilenys, que no paguen impost de patrimoni des del 2008 (la Comunitat de Madrid renuncia a recaptar aproximadament 1.000 milions d'euros anuals). "Sembla un castell de cartes que cau. Ja teníem Madrid, ara Andalusia i si no es posa fi a aquesta pràctica, acabarà representant l'eliminació de l'impost de patrimoni", reflexiona el catedràtic en economia de la UB Alejandro Esteller.

Aquest impost no afecta de manera determinant la recaptació (a Catalunya, amb cinc vegades més rics que Andalusia, suposa un 1,3% dels ingressos), però sí que pot ser una mesura per fer més atractiva fiscalment la residència en una comunitat per a les persones que acumulen molt patrimoni. L'estudi Paradisos fiscals, impostos sobre el patrimoni i mobilitat capitanejat pels acadèmics Clara Martínez, David Agrawl i Dirk Foremny va concloure que només entre 2011 i 2015 a Madrid s'hi van traslladar 6.000 grans fortunes atretes per la seva baixa fiscalitat. De la competència fiscal a la baixa se'n diu dúmpingfiscal i Madrid és el paradigma d'aquesta pràctica, que han denunciat recurrentment altres governs autonòmics i fins i tot l'executiu espanyol. Ara fa un any i a conseqüència del pacte pressupostari amb ERC, la Moncloa va encarregar un informe a diversos experts en el tema per començar a posar els fonaments d'una futura reforma fiscal. Les recomanacions van arribar en forma d'un document de 800 pàgines que, ara per ara, continua guardat en un calaix.

¿S'ha d'acabar amb la competència fiscal?

Aquell informe va concloure que calia harmonitzar certs impostos fixant uns topalls mínims que haguessin de respectar totes les autonomies. Així, es reduiria la competència fiscal en figures com la de patrimoni o successions. Esteller recorda, però, que si un govern autonòmic és partidari d'eliminar aquests impostos, no tindrà incentius per fer complir els topalls mínims de manera rigorosa, per exemple destinant tots els recursos possibles a la inspecció. De fet, actualment ja és difícil perseguir l'evasió fiscal en l'impost de patrimoni i es calcula que a Catalunya es recapten 6 de cada 10 euros que haurien d'arribar. Una altra opció, apunta el catedràtic, seria seguir el model que fa servir els Estats Units en alguns impostos i fer conviure un impost de patrimoni estatal amb un d'autonòmic. El contribuent tindria un topall mínim que quedaria fixat per la quota estatal i el govern autonòmic podria decidir no posar-ne cap –la recaptació aniria a parar íntegrament a les arques de l'Estat– o fixar una quota pròpia –l'Estat deixaria de recaptar la part que es quedés la comunitat autònoma.

La Moncloa ha xutat la pilota endavant argumentant que la guerra a Ucraïna feia inviable afrontar una reforma fiscal profunda. Aquesta setmana, però, no s'ha reservat crítiques a la decisió del president andalús de rebaixar els impostos acusant-lo de voler beneficiar només els privilegiats a costa dels serveis públics. "Tenen quatre opcions: l'harmonització fiscal; la convivència entre un impost estatal i un d'autonòmic; eliminar-lo o, si no fan res, deixar-lo morir", diu Esteller. De moment, segueix fent via la quarta opció.

Delegació a Barcelona per captar empreses?

Tot apunta que la voluntat del govern andalús de captar empresaris catalans no es quedarà amb una única crida del seu president. Segons informa aquest dimarts El Español, l'executiu de Moreno està preparant l'obertura d'una delegació a Catalunya per estar més a prop d'empresaris i emprenedors catalans. De fet, el 2020 el govern andalús ja va aprovar la creació d'una oficina a Barcelona, però amb la pandèmia pel mig no es va acabar materialitzant. Sigui com sigui, l'obertura de la nova seu no serà immediata, sinó que encara s'està estudiant.