Catalunya s’encamina cap a una nova pròrroga dels pressupostos

BarcelonaDijous vinent farà un any que el Govern va començar la ronda oficial de contactes amb l’oposició per buscar suports per als pressupostos de la Generalitat del 2020. Vuit mesos després d’aquell dia -el 24 d’abril-, amb unes eleccions generals pel mig i malgrat l’esclat de la pandèmia, l’executiu va aconseguir aprovar-los amb el suport dels comuns. Van arribar amb retard, però es van convertir en els primers comptes que s’aprovaven des del 2017. Aquest cop l’escenari és molt diferent, gairebé oposat. La incertesa del covid-19 no remet i s’hi afegeix la incògnita de si a la tardor hi haurà eleccions o si el Tribunal Suprem inhabilitarà el president. Tots els elements de la balança encaminen Catalunya cap a una nova pròrroga dels comptes, almenys durant els primers mesos del 2021.

La primera variable que cal tenir en compte per mesurar les possibilitat d’arribar a uns nous pressupostos és si un Govern com l’actual, que no té majoria absoluta al Parlament, té algun aliat potencial que estigui disposat a negociar. Ara per ara la resposta és que no. A més, els comuns, el PSC i la CUP -els tres partits que l’última vegada van mostrar predisposició a negociar- no han rebut cap trucada del Govern. “Res de res”, expliquen fonts dels tres partits a l’ARA. “Ni un missatge, ni una trucada, ni un correu. Pel que fa al diàleg amb l’oposició, estan desapareguts”, critiquen els socialistes.

La segona variable, defensen des del Govern, és que no hi ha els elements necessaris per elaborar els comptes. Fonts de la conselleria d’Economia consultades per l’ARA argumenten que els falten dades decisives. Per exemple, no saben si el govern espanyol s’avindrà finalment a relaxar l’objectiu de dèficit -la Generalitat demana passar a l’1% del PIB- ni quants diners arribaran dels fons europeus per fer front a la pandèmia. També estan pendents d’una part dels fons que va prometre l’Estat. “La foto que tenim és molt complexa”, resumeixen sobre el moment econòmic. “L’esquema que tenim al cap ara mateix és que primer necessitem tenir aquestes dades”, conclouen. En una entrevista recent amb l’ARA, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va avisar que s’acostava un any “extremadament complex”, però va garantir que l’executiu té “tots els escenaris preparats”.

Eleccions al novembre?

La tercera variable és la que encara complica més les coses. ¿Hi haurà eleccions anticipades? Si són el 15 de novembre, el Govern actual no podria portar uns comptes a la cambra -que estaria dissolta- i s’hauria d’esperar que es formés un nou executiu. El procés d’elaboració no podria començar fins a l’any següent i la pròrroga seria inevitable. Però ¿i si el president Torra no convoca eleccions? La situació tampoc és més planera. Probablement serà inhabilitat a principis de tardor i llavors tota la tensió se centraria en una negociació per buscar-li un relleu. Mentrestant, el Govern passaria a estar en funcions i la llei impedeix que l’executiu aprovi els comptes en aquestes circumstàncies.

Cal afegir que la majoria de partits reclamen eleccions i una manera més de pressionar per aconseguir-les és que no hi hagi comptes. Partits com el PSC o els comuns -amb qui la relació s’ha refredat- han afirmat que la legislatura està acabada. “Ja vam dir al març que el millor seria que hi hagués eleccions i que els pressupostos els fes el següent Govern”, diuen des del PSC. Fonts dels comuns disparen en la mateixa direcció: “Hem repetit moltes vegades que el Govern està fracturat i no té recorregut”. Tots dos recorden que va ser Torra qui es va comprometre a avançar els comicis, però la pandèmia ha acabat modificant el guió.

Amb el PSC i els comuns pràcticament descartats, al Govern li quedaria la CUP. Els cupaires, però, en vuit anys al Parlament, s’han avingut a aprovar uns únics pressupostos, els del 2017, i va ser a canvi de celebrar el referèndum. La missió es preveu molt més que difícil.

El mentrestant

Des de la conselleria d’Economia asseguren que, un cop disposin de totes les dades que ara mateix els falten, tindran “la maquinària” a punt per començar a elaborar els comptes. Llavors caldrà veure “en quin moment” polític està el país. És a dir, si hi ha eleccions o no. Si hi ha president de la Generalitat o no. En definitiva, si hi ha marge per fer-ho. I mentrestant? La Generalitat va fer al juliol una ampliació del pressupost de 1.230 milions d’euros amb la primera part dels recursos que van arribar del fons estatal. N’hi ha una altra prevista per a l’octubre i una altra per al desembre. El principal avantatge és que per fer aquestes ampliacions, a diferència de per aprovar uns nous comptes, no cal passar pel Parlament.