L'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord continua als tribunals i es preveu un recorregut llarg. Ajuntaments com el d'Elna i el de Prada de Conflent van veure com el prefecte aconseguia en primera instància la prohibició del català i ara tot depèn de l'apel·lació al Tribunal de Tolosa. L'horitzó final pot ser Europa, on es podrien defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants de l'estat francès. L'alcaldessa dels Banys d'Arles, Maria Costa, manté "l'esperança" en Estrasburg. Ara per ara, tant Prada com els Banys continuen fent els plens igual i el català hi és present de la mateixa manera. És a dir, alguns dels regidors i els respectius alcaldes el parlen en algunes deliberacions, adjuntant-ne traducció per als que no dominen l'idioma.
La Catalunya Nord accelera una consulta per deixar de ser "Pirineus Orientals" i recuperar la catalanitat
La consulta se celebrarà enguany i ja hi ha un comitè d'experts designats, mentre plataformes catalanistes pressionen per defensar la identitat
Barcelona"Pirineus Orientals" és un nom que no ha arrelat mai entre els nord-catalans. Batejat així durant la Revolució Francesa, el departament administratiu amb què França anomena la Catalunya Nord no té cap referència a la catalanitat. Però aquest any pot passar a la història. La presidenta del departament, Hermeline Malherbe, ha anunciat aquesta setmana que la consulta oficial per canviar el nom se celebrarà a la tardor. Els catalanistes veuen l'oportunitat d'aconseguir un triomf simbòlic: "Seria el primer canvi de nom des de l'annexió de França, una ruptura simbòlica i una victòria molt important", assegura el president de Sí al País Català, Jordi Vera. Precisament, País Català és un dels noms més ben posicionats.
La consulta oficial es farà servir per saber el nom que prefereixen els ciutadans. Al febrer es constituirà un grup de treball per determinar els noms pel departament i hi participaran actors de la cultura i la llengua catalanes, col·legis oficials i cambres com la de comerç i la d'agricultura, a més de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. Aquí també hi ha entitats catalanistes que en pretenen formar part. Els resultats estaran a punt entre el maig i el juny. És a la tardor, previsiblement al setembre, quan pretenen celebrar la consulta. Segons va dir Malherbe, al desembre es passarà a l'estat francès el nom seleccionat pels nord-catalans i, aleshores, la decisió quedarà en mans del Consell d'Estat, que emetrà un dictamen. Al final, el govern francès tindrà l'última paraula per validar la proposta. Damunt la taula hi ha quatre propostes que sonen amb força: País Català, Pirineus Catalans, Pirineus Mediterranis o continuar amb Pirineus Orientals. Catalunya Nord no és una opció gaire probable.
Pugna de noms i simbolisme
Jordi Vera sosté que "canviar de nom és possible" i que "la majoria" de gent ho vol, optant per País Català. Ara bé, alerta que la presidenta del departament "té la voluntat de posar totes les excuses per evitar aquest últim nom" i que una part destacada de les entitats proposades per al comitè que haurà d'elegir els noms a votació tenen vincles amb la seva administració. "No ens fa por, llançarem una campanya molt forta i farem un consell científic propi amb universitaris i altres professionals per incidir en el debat", rebla.
Pere Manzanares, fundador de les associacions educatives La Bressola i posteriorment Arrels, a més de Ràdio Arrels, i tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Elna, sosté que "Pirineus Orientals no satisfà ningú i fins i tot la gent del turisme es queixa". Ara bé, censura que la presidenta del departament hagi retardat un any la consulta, que no és vinculant tot i que s'ha compromès a fer-ne cas. No creu que "el nom ideal", Catalunya Nord, fos acceptat pel Consell d'Estat i tampoc és optimista amb País Català. Però remarca que aquest nom té inherent el sentiment de catalanitat i que "permetria entendre que hi ha un altre país més enllà de França". Es reserva "un bri d'esperança" si hi ha una forta mobilització. Fins i tot si s'acabés optant per Pirineus Catalans, valora que seria un "pas endavant" pel reconeixement identitari. De totes maneres, afegeix que "el nom no fa la cosa" i que calen competències per exercir una autonomia pròpia, una reivindicació en què coincideixen tots els catalanistes.
En el mateix sentit s'expressa l'alcaldessa dels Banys d'Arles, Maria Costa, que defensa Catalunya Nord, però accepta País Català com a opció "realista", tot i que pot generar confusió amb tots els Països Catalans. "Tant de temps que lluitem pel mateix, País Català seria extraordinari, suposaria eliminar un element simbòlic jacobí i reconèixer que som un país". Hi coincideix Brice Lafontaine, secretari de l'associació Perpinyà la Catalana, que defensa la catalanitat de la ciutat i l'eslògan que es va carregar l'actual alcalde ultradretà: "La gent ja es defineix com a catalana i, per a nosaltres, és molt important que ens puguem tornar a definir com a catalans amb el nom oficial".
Precedent de mobilització
Ja hi va haver una gran mobilització el 2016 quan es va canviar l'ordenació de regions, l'ens superior als departaments, i no es va incloure cap referència a la catalanitat. Les protestes per la imposició del nom Occitània en lloc d'Occitània-País Català van aplegar més de 10.000 persones a Perpinyà. Segons Vera, l'opció de País Català pot guanyar popularment i per això el suport ciutadà i les manifestacions poden tornar a ser claus per pressionar. Estan d'acord que reconèixer la catalanitat pot ser "una cosa molt positiva, que donaria entitat i reconeixeria la identitat, important per integrar la gent". A més, afegeix que "deixaria clar quina és la llengua del país", sosté Vera. Si els nord-catalans aconsegueixen un nom propi amb el qual s'identifiquin coincidirà amb la revifalla de la identitat catalana, produïda arran del Procés segons totes les veus consultades. Ara per ara, segons l'alcaldessa Maria Costa, tenen el repte de posar fi a una idea instaurada en la mentalitat francesa: "Per a l'estat francès no existim".