Catalunya no és 'Tierra Firme' per a Pedro Sánchez

MadridNomés pel títol, Tierra firme (Península, 2023), queda clar que el nou llibre de Pedro Sánchez vol transmetre optimisme i esperança. No és apte, doncs, per a qui esperi trobar dosis d'autocrítica en aquest relat sobre els últims tres anys i mig de legislatura. Tampoc per a qui vulgui detalls sobre la carpeta catalana, la fugida de Joan Carles I o les relacions amb Unides Podem. Amb prou feines hi ha alguna anècdota sobre la campanya del 23-J –Josep Maria Álvarez (UGT) li va aconsellar anar al pòdcast La pija y la quinqui–, de la seva vida personal –té família a Alemanya i el seu germà ha viscut vuit anys a Rússia– i dels viatges internacionals –es va quedar atrapat en un ascensor abans de reunir-se amb Xi Jinping, i Joe Biden li va demanar que li digués pel nom.

El moment de publicació d'aquest llibre no és casual: aquest mes acaba la presidència espanyola de la UE i al llarg de les 376 pàgines el que hi ha és, bàsicament, l'experiència i propostes de futur d'un líder europeu que projecta una Espanya i una Europa modernes si s'aconsegueixen consolidar les transformacions en marxa. Manual de resistencia, publicat el 2019, era una crònica feta pocs mesos després d'haver arribat al govern espanyol que explicava el perfil polític de Sánchez, abonat a l'èpica per com havia guanyat de nou la secretaria general del PSOE i havia arribat a la Moncloa després de la moció de censura contra Mariano Rajoy. En canvi, l'obra que aquest dilluns presentarà el president espanyol al Círculo de Bellas Artes de Madrid té un component de teoria ideològica sobre les bondats de la socialdemocràcia i idees de com ha de ser l'Europa del present i del futur, basades en el que han representat la pandèmia i la guerra d'Ucraïna.

Naturalment, no hi falta un discurs dur contra el PP. Amb això, Sánchez sí que es prodiga i qüestiona el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo pel fet d'haver-lo assolit després que el seu predecessor, Pablo Casado, denunciés un possible cas de corrupció d'Isabel Díaz Ayuso que va fer esclatar el partit. A més, acusa el PP de ser una formació sense "autonomia" perquè, diu, només "representa estaments poderosos", cosa que es demostraria amb votacions al Congrés contràries a mesures que els seus votants sí que defensen.

Canviar de posició "no és ser maquiavèl·lic"

En un extens pròleg d'una cinquantena de pàgines, Sánchez aborda els fets més recents fins que es va tancar el llibre: les eleccions del 23-J. Un dels pocs errors que assumeix és no haver punxat abans la "bombolla del sanchisme", el terme que la dreta ha estès per referir-se a una manera d'exercir el poder basada en la mentida i que el president espanyol vol combatre. L'argument principal dels seus detractors és l'aprovació dels indults, als quals Sánchez s'havia oposat anteriorment. Hi fa referència breument per defensar que els canvis de posició política "no són incompatibles" amb ser un "polític amb conviccions", tal com es defineix. "No és ser maquiavèl·lic, sinó responsable", raona en relació a les ocasions en què els mandataris difereixen del que pensaven abans sobre un tema quan se'l troben al davant i l'han d'afrontar.

De passada, Sánchez fa una mena de vinculació entre la ultradreta i el Procés. Explica que els moviments reaccionaris s'han fet grans arreu arran de la crisi econòmica, "i han instal·lat la por i la desconfiança en la ciutadania" per oferir-se com a "salvadors". "La seva gran solució als problemes és la mateixa: menys immigració, més murs, més fronteres. El Procés va beure també d’aquest malestar. Haver aconseguit la legislatura passada fer aterrar Catalunya a la realitat i en la solució dels problemes quotidians de la ciutadania és un avenç polític i social", reflexiona. El resultat del 23-J, que admet que "ha deixat un panorama no exempt de dificultats", l'ha obligat a un nou "canvi de posició" –l'amnistia– i a tenir una legislatura marcada també per la carpeta catalana.