Catalunya a l’OTAN: l’antimilitarisme està molt arrelat

El Pati DescobertSegons el full de ruta establert a principis del 2015, una victòria sobiranista el 27 de setembre activaria un termini de divuit mesos per bastir les estructures d’estat. Ara bé, més enllà de la Hisenda pròpia o l’estat de benestar, que ningú discuteix com un atribut d’estatalitat, altres estructures obririen molt probablement debats importants. És el cas d’unes hipotètiques forces armades catalanes, que no gaudeixen precisament d’un consens ampli.

Ara per ara, les dades mostren un contrast important pel que fa a la confiança en l’exèrcit espanyol entre els partidaris de la independència (sí-sí) o el federalisme (sí-no), que el suspenen amb un 2,52 i un 3,58, respectivament, i els que s’oposen a la independència, que l’aproven amb un justet 5,09.

Si bé l’evidència de les enquestes no resulta gaire sorprenent, el cert és que l’antimilitarisme, sobretot per raons històriques, està molt arrelat en la societat catalana. Això explicaria una precaució important a l’hora d’abordar aquesta qüestió. Fa pocs dies el president Artur Mas es decantava personalment a favor de formar part de l’OTAN i de contribuir-hi militarment, però en canvi els informes del CATN són extremament prudents a l’hora de posicionar-se. El CATN apostava per la creació d’un servei d’intel·ligència, una Guàrdia Nacional o una lleugera modificació dels Mossos d’Esquadra per “militaritzar-los”.

El sobiranisme escocès va afrontar un debat similar el 2014. En aquella ocasió, la proximitat de la cita electoral va obligar l’SNP a posicionar-se en ferm. El pragmatisme es va acabar imposant i els sobiranistes van abandonar el rebuig històric a l’OTAN que havia caracteritzat les seves campanyes electorals. Això sí, en aquest viratge no hi van incloure les armes nuclears, i es van comprometre a desarticular la base militar de Faslane en cas de ser independents per no haver de guardar submarins nuclears en una Escòcia independent.