El govern espanyol es compromet a abonar en dos anys 695 milions pendents a la Generalitat

BarcelonaAcord Generalitat-Estat per liquidar deutes pendents del govern espanyol amb Catalunya respecte a la disposició addicional tercera de l'Estatut i el finançament del cos dels Mossos d'Esquadra entre 2010 i 2020. Després de la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, el govern espanyol s'ha compromès a ingressar a la Generalitat un total de 695 milions d'euros entre els anys 2023 i 2024 per aquests dos conceptes. En concret, i segons ha explicat el Govern en un comunicat, Catalunya rebrà en els propers dos anys els 359 milions d'euros pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut –200M€ el 2023 i 159M€ el 2024– , mentre pel que fa als deutes pendents pel finançament dels Mossos d'Esquadra l’Estat transferirà el 2023 336,3 M€.

Aquest ha estat el balanç més destacat que ha deixat la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, que ha tornat a reunir-se aquesta tarda a Madrid després de quatre anys sense fer-ho i ha estat liderada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Amb l'acord, el govern espanyol es compromet a culminar la liquidació del deute pendent per l'impagament el 2008 dels 759 milions d'euros derivats de la disposició addicional tercera de l'Estatut. El 2021 ja en va pagar 200 –després de l'acord amb ERC pels pressupostos– i aquest any l'acord amb els republicans pels comptes també preveu la liquidació de 200 milions més. Segons l'acord subscrit aquest dimecres amb Giró, els comptes del 2023 i el 2024 haurien d'incloure els 359 milions restants, uns diners que, per llei, la Generalitat només pot destinar a inversió en infraestructures de mobilitat.

De fet, l'acord d'aquest dimecres és la confirmació del pacte que Generalitat i govern espanyol ja havien assolit el passat mes de novembre a la reunió bilateral d'infraestructures que van celebrar també a Madrid i que van encapçalar el vicepresident, Jordi Puigneró, i la secretària d'estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera. Aleshores tots dos executius ja van pactar que els 359 milions d'euros pendents de la disposició addicional tercera del 2008 es planificarien aviat i es materialitzarien, a través d'un conveni, fent obres en infraestructures els propers dos anys. Aleshores Puigneró va exhibir aquest acord dins d'un compromís en què l'Estat es comprometia a abonar fins a 3.500 milions d'euros en infraestructures pels deutes pendents per la mateixa disposició de l'Estatut en el període 2009-2013.

L'altre acord rellevant de la trobada ha estat en relació amb el finançament dels Mossos d'Esquadra corresponent al període 2010-2020. Com en el cas de la disposició addicional tercera, l'any 2021 ja es van pagar 336,6 milions d'euros i aquest 2022 n'hi ha pressupostats 336,6 milions més, però ara el govern espanyol es compromet a transferir durant el 2023 336,6 milions d'euros més per saldar totalment el deute que tenia de 1.009 milions d'euros. Aquest pagament també s'havia anunciat el novembre passat quan el conseller Joan Ignasi Elena i el ministre Fernando Grande Marlaska van reunir la Junta de Seguretat de Catalunya, en aquest cas al Palau de la Generalitat. També fruit d'aquella trobada, aquest dimecres Giró i Montero han acordat la creació d’un grup de treball per analitzar i quantificar el cost de l’increment de 3.739 agents, i d'un altre per estudiar l’equiparació entre Mossos i cossos de seguretat estatals pel que fa a la jubilació anticipada que tindrà tres mesos per elaborar una proposta.

Reclamacions pendents

En el capítol de les reclamacions que no han estat ateses, el comunicat de la Generalitat explica que el conseller d'Economia ha demanat el traspàs integral del servei de Rodalies, així com que l'Estat posi en marxa un fons extraordinari covid per fer front a les despeses extra que suposarà per a les autonomies la pandèmia el 2022 –només Catalunya ja calcula que pot necessitar uns 1.600 milions d'euros–. A més, Giró ha sol·licitat també que l'Estat publiqui les balances fiscals, cosa que no fa des del 2017, i que Catalunya pugui mantenir el cànon de residus.