BARCELONA"Vostè vol parlar del pacte fiscal, i jo li dic, ¿vostè pagarà les pensions [...]? ¿Com es pagaran [...] 1,6 milions de pensions a Catalunya? Expliqui tota la veritat". La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, insinuava així en una interpel·lació al president Artur Mas dimecres al Parlament que si insisteix en la Hisenda pròpia les pensions perillen. I encara hi afegia: "Nosaltres també farem una campanya per explicar tota la veritat". El PP vol combatre amb arguments la força creixent de les tesis sobiranistes i minimitzar les crítiques al dèficit fiscal. Després que la delegada del govern espanyol a Barcelona, María de los Llanos de Luna, assegurés fa un mes que una Catalunya independent seria "un dels països més pobres d'Europa", el segon tret va cap a un dels graons més dèbils de la societat, els pensionistes, i suggereix que els seus sous depenen dels fons de l'Estat.
Un argument que alguns estudis i experts desmunten. La catedràtica d'hisenda pública de la UB Núria Bosch desvincula el debat de les pensions del pacte fiscal, perquè "són dues coses diferents". "Euskadi té concert econòmic i, en canvi, no gestiona la caixa de la Seguretat Social", explica.
Tanmateix, també enfocant totes les balances fiscals conjuntament, les xifres segueixen sent clares. Entre el 2002 i el 2008 la diferència entre el que van pagar els catalans en concepte de cotitzacions socials i el que en van rebre dibuixa un dèficit en la balança de la Seguretat Social d'entre 2.400 i 3.200 milions, segons dades del departament d'Economia. "Jo més aviat diria que Catalunya paga les pensions de la resta de l'Estat", afirma Bosch.
Malgrat tot, l'entitat espanyolista Convivència Cívica assenyala que el 2009 -l'últim any amb dades- per primer cop Catalunya va rebre més del que va cotitzar. La degana d'economia de la UB Elisenda Paluzie ho veu lògic: en l'any més dur de la crisi tot el sistema de la Seguretat Social va entrar en dèficit. No és que arribessin fons d'altres territoris, sinó que arreu amb les cotitzacions no n'hi va haver prou per pagar prestacions i el sistema va ser del tot deficitari.
De fet, Catalunya va seguir aportant el 2009 un 19,2% de les cotitzacions socials de l'Estat i només va rebre un 17,13% de les prestacions. Paluzie afegeix, a més, que un fons de reserva català amb els superàvits generats en temps de bonança i que es van quedar a Madrid permetria preveure situacions de crisi. Del 2002 al 2008 s'haurien pogut estalviar fins a 19.452 milions.
Igualment, des de la FAES -el think tank del PP- argumenten que com que les pensions més altes es paguen en comunitats riques com Catalunya, amb esperança de vida més elevada, aquests territoris són els més beneficiats, especialment quan la població estigui tan envellida que les cotitzacions siguin insuficients. La directora de la xarxa de referència de R+D+I en economia i polítiques públiques, Concepció Patxot, contraposa el fet que les pensions estan limitades per dalt, de manera que qui cotitza més després no rep tant com li tocaria proporcionalment. A més, l'atur estructural a Catalunya és inferior que l'espanyol: hi ha més gent que paga a la Seguretat Social i menys que en cobra. Però Patxot avisa que la clau de la caixa no evitaria que a partir del 2020 Catalunya, com la resta de l'Estat, tingués problemes per pagar pensions per l'alt índex de jubilats: "Potser seria inferior, però seguiríem tenint un problema".
Les pensions mínimes també són iguals arreu, tot i que el cost de la vida a Catalunya és superior. Segons un estudi codirigit per Paluzie i editat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes, l'actual dèficit podria servir, a més del fons de reserva català, per fer créixer en 2.445 euros anuals les pensions. Les dades, per tant, no només no sustenten la tesi del PP, sinó que armen el sobiranisme.