Catalunya homenatja els voluntaris de la Primera Guerra Mundial al marge d'Espanya
Romeva commemora amb la senyera el centenari de la batalla de la Somme gràcies a la pressió dels alcaldes de la zona
BarcelonaCatalunya homenatja avui, dilluns, els voluntaris que van lluitar a la Legió Estrangera francesa en la Primera Guerra Mundial. I finalment ho fa al marge del govern espanyol, després d'un conflicte diplomàtic que ha estat a punt de deixar la Generalitat sense poder participar en la commemoració del centenari de la batalla de la Somme. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, farà una ofrena floral amb la senyera en l'acte d'homenatge a Belloy-en-Santerre (el Nord-Pas-de-Calais-Picardia, França), tot i que inicialment les autoritats franceses pretenien que es limités a formar part de la delegació espanyola.
La "gran majoria" del miler llarg de voluntaris catalans eren "independentistes" que combatien amb l'estelada i per això el Govern s'ha negat a homenatjar-los amb la bandera espanyola, tot i la pressió de les autoritats franceses. Els catalans del primer regiment de marxa de la Legió Estrangera, com "els voluntaris txecs, eslovacs i dels Balcans", "aspiraven a la independència dels seus països si finalment l'Imperi Austrohongarès i Alemanya eren derrotades", recorden des d'Exteriors. "Els grups catalanistes més radicals", com Unió Catalanista i Esquerra Catalanista, "consideraren que el catalanisme havia de tenir política exterior pròpia per assolir una projecció internacional i per això van organitzar i donar suport als voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa", insisteixen.
La batalla de Belloy-en-Santerre, el 4 de juliol del 1916, va ser una carnisseria: en un sol dia hi van morir 900 combatents de la Legió Estrangera. 50 eren catalans, liderats per Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van finançar íntegrament la reconstrucció del poble, que va quedar literalment arrasat. Per això, des de llavors els principals carrers porten el nom de Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone. I a la façana de l'ajuntament, pagat pels catalans, com l'església o el monument als caiguts, hi ha una placa en honor a Campanyà.
Els organitzadors de la commemoració del centenari van convidar la delegació de la Generalitat a París a participar-hi, de la mateixa forma que es van posar en contacte amb les ambaixades dels EUA, Txèquia (que no era un estat independent el 1916) o Alemanya perquè també homenatgessin els seus morts. Però quan l'acte ja estava pràcticament tancat a nivell local, les autoritats franceses també van instar l'ambaixada espanyola a participar-hi i van demanar a la Generalitat que s'unís a la seva delegació. El Govern s'hi va negar rotundament i, finalment, la pressió dels alcaldes de la zona ha permès que aquest dilluns Catalunya pugui homenatjar els seus voluntaris al marge d'Espanya.
Romeva participa en l'acte acompanyat del delegat de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada. La cerimònia inclou un concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona i la lectura de poemes de Campanyà. Per part de França, participaran en la commemoració la sotsprefecta de Perónne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l’Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l’alcalde de Belloy-en-Santerre , Bernard Lictevout; el president de l'entitat Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió. També hi assisteixen consellers i militars txecs, alemanys i dels EUA.
