Catalunya fa front comú per la immersió i contra la llei Wert: la resposta dels partits
Les esquerres surten en defensa també de l'escola pública i contra la segregació
Barcelona.El debat pressupostari, les retallades o fins i tot el procés cap a la consulta van saltar ahir a un segon pla del debat polític a Catalunya. El consens entorn del model d'immersió lingüística va passar per davant i tots els partits catalanistes van coincidir a carregar contra la nova reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. La llengua és un aspecte massa delicat per permetre massa fissures, i el catalanisme es va expressar unit, clar i rotund en conèixer les línies mestres de la nova llei del govern espanyol.
El 12 de desembre ja van fer una cimera al Palau de la Generalitat en què van acordar incomplir la reforma un cop s'aprovés, i cinc mesos després han ratificat la voluntat de plantar cara junts. Així, en la línia de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el vicesecretari general de coordinació institucional de CDC, Lluís Corominas, va assegurar que el Govern "no farà ni un pas enrere", atès que la immersió és la millor fórmula per "tenir una societat integrada i amb coneixement del català i del castellà". Es preparen per desacatar la llei quan s'aprovi, tal com ja fa l'executiu respecte a les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliguen a garantir l'educació en castellà.
També el PSC, que últimament s'ha distanciat de la resta de partits catalanistes a causa del procés sobiranista i que dimecres va votar -segons afirmen, "per error"- contra el català com a llengua d'ús preferent a les administracions públiques, es va posar al servei del Govern per "esgotar totes les vies legals" que calgui contra la reforma educativa, "inclòs el recurs d'inconstitucionalitat". "La mesura d'ajut suplementari per a l'elecció de llengua no deixa de ser propagandística i no pot tenir efectes reals", va afirmar el portaveu del PSC, Jaume Collboni.
L'esquerra, contra l'elitització
Tanmateix, la llei Wert va més enllà de la qüestió lingüística i, per això, els partits d'esquerres també van carregar contra les conseqüències que tindrà en relació a l'escola pública. "S'imposarà un model de segregació elitista, en què si vals s'aposta per tu i, si no, no", va lamentar la portaveu d'ERC, Anna Simó, que també va denunciar que la reforma és "una llei jacobina, adoctrinadora, segregadora i elitista que representa tot el contrari del que s'ha fet en els últims anys en matèria educativa". En una línia similar, Collboni va assegurar que "trenca el concepte d'igualtat, perquè els nens ara estaran segregats per raó d'origen social, gènere i llengua".
Precisament aquesta va ser l'única qüestió que va provocar divergències entre les formacions catalanistes. El coordinador d'ICV, Joan Herrera, va criticar que "la consellera Rigau només diu no en l'aspecte de la llengua, però quan es carrega contra l'educació pública, mira cap a una altra banda". El diputat de la CUP Quim Arrufat va dirigir en una línia similar la crítica a una reforma que "és un atemptat contra l'educació pública, la immersió, la laïcitat i la formació d'un esperit crític".
C's tampoc no està satisfet
Paradoxalment, qui més havia fet bandera de la defensa del dret a una educació en castellà tampoc no es va mostrar satisfet. "Aquesta mesura és un pegat i un error", va lamentar el portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, perquè la seva formació no reclama la segregació escolar segons llengua de l'educació, sinó una sola línia amb un model trilingüe en català, castellà i anglès. I sospita que la reforma impulsada neix d'un acord amb "els separatistes" catalans.
