Catalunya i Flandes fan pinya per reclamar que Europa escolti les seves aspiracions nacionals

BarcelonaCatalunya i Flandes tenen un llarg historial de col·laboració que s'ha intensificat en els últims anys per la recerca compartida de la plena sobirania nacional per part dels seus respectius governs. Després de l'arribada de Pere Aragonès a la Generalitat farà ara dos mesos, aquest dimarts els dos països han volgut refermar llaços. Canvien els líders, però es mantenen les relacions. Ho han fet en un acte al Palau de la Generalitat, on el president català s'ha reunit amb el ministre-president flamenc, Jan Jambon. En acabar, els dos líders han comparegut conjuntament davant els mitjans i han fet pinya per reclamar que Europa escolti més les aspiracions nacionals de Catalunya i Flandes. "Continuarem instant la Comissió Europea perquè posi més ulls i orelles a les aspiracions de moltes regions potents d'Europa", ha proclamat el president flamenc des de la galeria Gòtica de la seu de l'executiu català.

En aquest sentit, Jambon ha anunciat una pròxima "cimera" a Brussel·les entre presidents regionals per analitzar com unir les respectives veus "per fer més pressió a les institucions europees". "Em complau molt haver trobat un soci en el president Aragonès", ha conclòs. Tant Catalunya com Flandes plantegen que la seva veu sigui més escoltada no només en termes nacionals, sinó en altes qüestions com per exemple la gestió dels fons europeus antipandèmia. Volen, en definitiva, que els recursos que arriben d'Europa no siguin gestionats exclusivament pels governs estatals deixant de banda les administracions regionals. Així ho ha explicat el mateix Aragonès: "Volem maximitzar l'impacte de les inversions dels fons europeus Next Generation com a nacions històriques que som". Per tant, ja sigui en termes nacionals, econòmics o socials, el president català creu que Catalunya i Flandes han de treballar conjuntament per tenir "un accés més directe" a les institucions europees.

Una "amistat llarga"

La trobada també ha servit per evidenciar la sintonia entre els dos governs pel que fa a la manera com cal resoldre el conflicte català. Fa temps Jambon ja va expressar el seu suport, per exemple, a l'alliberament dels presos polítics i al fet que Catalunya pugui decidir el seu futur polític. Aquest suport ha suposat a les institucions flamenques alguna topada amb el govern espanyol. Conscient d'aquest bagatge, Aragonès ha agraït que Flandes hagi sigut "una de les nacions que ha entès millor el que ha passat a Catalunya". En concret, ha assegurat que té el suport directe del president flamenc pel que fa a qüestions tan troncals per a la Generalitat com són l'amnistia i l'autodeterminació.

Jambon també ha parlat de l'"amistat llarga" entre els dos territoris i, tot i que no ha entrat en detalls sobre el moment polític del Procés, sí que ha reiterat el seu respecte i admiració per "la naturalesa democràtica, pacífica i cívica del moviment català". "Catalunya sempre tindrà un soci en Flandes", ha resumit.