Catalunya va patir el 2012 un dèficit fiscal de 14.623 milions, l'equivalent al 7,5% del PIB

BarcelonaEl dèficit fiscal de Catalunya va situar-se el 2012 en 14.623 milions d'euros, segons els càlculs fets públics aquest divendres per la conselleria d'Economia de la Generalitat, en mans d'Oriol Junqueras. Aquesta quantitat, que representa el 7,5% del PIB del país, resulta de fer el càlcul segons el mètode de flux monetari, que té en compte estrictament els recursos que aporten els catalans i els que rep el territori després en forma de despesa, inversions o prestacions.

L'informe també detalla que, mentre que Catalunya aporta el 18,4% del total d'ingressos de l'Estat, rep només el 13,6% de la seva despesa total. Malgrat tot, aquesta diferència és més elevada si es té en compte només la despesa discrecional que depèn de les decisions del govern central; és a dir, sense comptar-hi la despesa de la seguretat social, que depèn dels drets adquirits pels aturats, jubilats o altres perceptors de prestacions –i representa la majoria de la despesa rebuda per la Generalitat: 29.272 milions dels 41.017 milions totals. Tenint en compte aquesta despesa discrecional, doncs, Catalunya només rep el 9,2% del total de l'Estat.

De fet, pel que fa a recursos fruit del finançament, Catalunya només va rebre 2.082 milions el 2012, un 6,6% dels recursos totals del model. En aquest sentit, la Generalitat lamenta que, amb l'actual sistema de finançament, "els governs autonòmics amb un nivell rellevant d'ingressos impositius reben poques transferències o fins i tot fan aportacions a l'Estat cap a altres comunitats que es comptabilitzen com a transferències negatives".

Cau el dèficit fiscal respecte anys anteriors

Aquestes xifres són inferiors a les balances fiscals de la Generalitat dels anys anteriors. Així, segons els càlculs de la conselleria llavors liderada per Andreu Mas-Colell, Catalunya va patir un dèficit fiscal el 2011 de 15.006 milions, l'equivalent al 7,7% del PIB, mentre que el 2010 va ser de 16.543 milions, el 8,5% del PIB.

La reducció del dèficit fiscal, de fet, s'explica perquè, si bé els ingressos aportats per Catalunya respecte el total de l'Estat van créixer un 1,8% del 2011 al 2012, les despeses rebudes van créixer més, un 2,8%. Si s'exclou la seguretat social i es té en compte tan sols la despesa discrecional, els ingressos aportats per la Generalitat respecte del total van créixer un 8%, mentre que les despeses van augmentar un 10,4%.

De fet, en termes absoluts, des del 2006 el dèficit fiscal no era tan baix –llavors va ser de 14.493 milions. En relació amb el PIB, però, cal retrocedir fins al 2001 per trobar-ne un de tan reduït. Aquell any va equivaldre al 6,7%, però és que el 2002 es va arribar a enfilar al 10,1%.

Malgrat tot, l'informe destaca que, en perspectiva, Catalunya ha aportat entre 1986 i 2012 el 19,4% d'ingressos totals de l'Estat de mitjana, mentre que ha rebut el 14% de les despeses. Excloent les partides de la seguretat social, l'aportació catalana seria de mitjana el 19,6% del total, però els ingressos –la despesa discrecional i política de l'Estat– caurien fins a l'11%.

Altres mètodes de càlcul

Segons l'altre mètode de càlcul, el de càrrega-benefici –el qual reparteix les despeses segons qui se'n beneficiï, distribuint a tot l'Estat, per exemple, les inversions a l'aeroport de Barajas, al Museu del Prado o a la casa reial–, el dèficit fiscal és menor. Amb aquesta manera de computar-lo, Catalunya en va patir el 2012 un dèficit fiscal de 10.030 milions d'euros, que representen el 5,1% del PIB català.

Malgrat tot, la Generalitat reivindica el model de flux monetari, sobretot "en èpoques de crisi econòmica i taxes d'atur elevades", ja que aquesta forma de càlcul "mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l'administració central en un territori, pren molta més rellevància", ja que pot aportar recursos que ajudin a crear ocupació o millorar la situació de les empreses.

Ara bé, també hi ha altres maneres de calcular el dèficit fiscal. En els dos models abans esmentats, el càlcul està fet amb un supòsit d'equilibri pressupostari –com si el dèficit públic total fos zero, per evitar que sembli que totes les comunitats tenien superàvit fiscal, ja que rebien recursos provinents del deute públic– i, a més, equilibrat pels ingressos –com si l'equilibri s'assolís per un increment d'impostos, "la hipòtesi d'ajust que es considera més plausible" per la conselleria.

Si l'equilibri estigués fet ajustant-se per les despeses –amb la hipòtesi que el desequilibri es resol reduint dràsticament la despesa–, el dèficit fiscal català seria de 12.770 milions –6,5% del PIB– amb el mètode de flux benefici i de 8.759 milions –4,5% del PIB– amb el de càrrega-benefici.

La seguretat social catalana, molt més equilibrada

L'informe també inclou un apartat que analitza específicament les despeses i ingressos de la seguretat social. D'aquesta manera, Catalunya va patir un dèficit el 2012 en aquest àmbit de 3.760 milions, però és que al conjunt de l'Estat també n'hi va haver, per valor de 34.080 milions.

I és que, mentre Catalunya ha estat contribuïdora neta a la seguretat social entre 1997 i 2008 i ha tingut dèficit només el 1995 i 1996 i entre 2009 i 2012 –quan l'atur ha estat elevat i, per tant, les contribucions han caigut i les prestacions han crescut–, a nivell d'Estat la situació és més delicada. I és que el conjunt de l'estat espanyol ha gastat més en seguretat social en 11 dels 18 anys analitzats i, a més, en percentatges superiors respecte del PIB.

Les xifres globals en aquest sentit són clares: per una banda, Catalunya ha aportat a la seguretat social entre 1995 i 2012 fins a 20.336 milions d'euros més dels que ha necessitat; i per l'altra, el conjunt de l'Estat ha requerit en el mateix període 116.711 milions més dels ingressats.