Catalunya, líder en contractes d’emergència durant l’estat d’alarma

Cerdanyola Del VallèsL’arribada del coronavirus a l’Estat, a Europa i al món va evidenciar que les administracions públiques no estaven preparades per a aquesta emergència sanitària. A correcuita es van haver d’improvisar llits de cures intensives i es va haver de recórrer a la compra de material de protecció i també de proves diagnòstiques de què no disposaven. Europa va marcar el camí per flexibilitzar la contractació durant la pandèmia i els estats han optat per les eines més diligents que tenen a l’abast per accelerar les compres. Ha sigut la via dels contractes d’emergència, que elimina els requisits legals -excepte el de donar publicitat a l’adjudicació- i permet contractar sense restriccions, la que s’ha fet servir a l’Estat. I Catalunya ha sigut la comunitat més activa: des del 14 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma, fins al 10 de juny, s’hi van fer més de 3.500 contractes d’emergència, el triple per exemple dels que ha publicat la Comunitat de Madrid, per un import global de gairebé 220 milions d’euros.

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon), integrada al ministeri d’Hisenda, ha estat analitzant la publicitat d’aquests contractes des del principi de la crisi i ho continuarà fent durant les setmanes vinents, tenint en compte que avui és formalment el primer dia sense l’estat d’alarma en vigor i que encara hi pot haver contractes sense publicar. Al principi va ser l’administració general de l’Estat la més ràpida a actuar: fins al 27 d’abril, 407 milions d’euros dels 454 que hi havia comptabilitzats a les plataformes de contractació públiques eren responsabilitat directa seva. Fins a 150 contractes s’atribuïen a l’administració general de l’Estat dels 650 totals, i només era superada per la Comunitat de Madrid, amb 177, tot i que només representaven 10 milions d’euros. Catalunya n’havia publicat 22 per un valor de 2,6 milions.

Gairebé 1.500 milions d’euros

La situació va començar a canviar aleshores, no només perquè es van multiplicar els contractes sinó també perquè les administracions autonòmiques els van anar fent visibles -moltes argumentaven que el confinament dels funcionaris havia fet impossible publicar-los abans-. Fins al 10 de juny, data de l’última actualització que ha fet l’OIReScon, hi havia 9.091 contractes d’emergència publicats a l’Estat per un valor total de gairebé 1.500 milions d’euros. D’aquests, 675 són responsabilitat de l’administració central (557 milions d’euros). A continuació hi ha Catalunya, líder en nombre de contractes (3.512) i segona en import (219,6 milions).

“Catalunya té moltíssims més òrgans de contractació que Madrid, no només per les quatre províncies sinó també per la xarxa hospitalària i perquè té molts més municipis grans”, explica en conversa amb l’ARA José María Gimeno, catedràtic de la Universitat de Saragossa i director de l’Observatori de Contractació Pública, un ens independent que analitza els contractes públics a escala estatal. De fet, a diferència de la resta, a Catalunya no és el Govern qui més adjudicacions ha fet. La Generalitat ha publicat contractes per valor de 37,5 milions, els ajuntaments per 16,7 i “les altres entitats del sector públic” per 164, el 75% del total. A la resta de l’Estat, sumant-hi totes les altres comunitats i l’administració central, “les altres entitats” només són responsables de 14,9 milions més.

Madrid és tercera en nombre de contractes (1.184) però quarta en import (147 milions), superada pel País Valencià, que ha publicat 469 contractes per un valor de 169 milions d’euros. En tots els casos els imports es corresponen amb el pressupost base de licitació i l’OIReScon adverteix d’alguns problemes per quantificar-los, com la falta d’eines informatitzades per fer el recompte i l’absència de criteris comuns per classificar els contractes segons la urgència.

Òrgans de fiscalització

Tot i que la contractació pública no ha estat exempta de polèmica durant l’estat d’alarma, Gimeno considera que difícilment es podran qüestionar aquests contractes atesa la situació d’emergència. A les Balears, l’Oficina Anticorrupció investiga les compres de l’IB-Salut per valor de 38 milions d’euros i també s’han posat en dubte tests defectuosos per fer PCR comprats a tot l’Estat. A Catalunya la polèmica ha arribat sobretot per l’adjudicació a una empresa privada (Ferrosur) d’una part del seguiment dels casos de covid-19. La Generalitat ja s’ha compromès a fer marxa enrere en aquest contracte davant la pressió que ha rebut del sector sanitari. “No crec que en general les administracions hagin aprofitat l’avinentesa per comprar coses que no fossin estrictament necessàries per la via d’emergència”, comenta Gimeno, que afegeix que Catalunya té “una bona xarxa de control”. “Els òrgans de fiscalització externa hauran de fer la foto final i veure, per exemple, si els preus que s’han pagat en aquest període eren els que s’havien d’haver pagat”, conclou.