Catalunya certifica el mínim històric de participació en unes eleccions al Parlament (51,3%)
JxCat guanya el vot dels residents a l'exterior, però no hi ha canvis en els resultats del 14-F
BarcelonaAquest dimecres es confirmarà la pitjor dada de participació en unes eleccions al Parlament, que acabarà superant per poc el 50% del cens. En total hauran votat el 51,3% dels catalans que podien fer-ho, dos punts per sota de la dada registrada diumenge passat un cop va finalitzar la jornada electoral. El motiu del retard és la incorporació del vot dels residents a l'estranger, que s'afegeix al recompte tres dies després de les eleccions. Només 15.852 catalans dels 255.087 que hi tenien dret han sol·licitat fer servir aquesta opció, és a dir el 6,2%. Representen la meitat dels que van votar des de l'exterior el 2017 però una xifra similar a la de les eleccions del 2015 i el 2012, les primeres catalanes en què es va seguir el sistema del vot pregat. Aquest dimecres s'ha fet públic que només han acabat votant 10.716 dels residents a l'estranger (4,2%).
Així doncs, les del 14-F passaran oficialment a ser les eleccions catalanes amb menys participació de la història, 27,8 punts menys que les del 21-D del 2017, i superaran els rècords negatius del 1992 (54,87%) i del 2006 (56,04%). De fet, és la quarta pitjor dada si tenim en compte tots els tipus d'eleccions que s'han fet des del 1980 al país. Només en les europees del 2004, 2009 i 2014, totes tres per sota del 50%, va votar menys gent que aquest 2021 (també en el referèndum de l'Estatut del 2006). El refredament de les tensions entre unionistes i independentistes (per l'absència d'un veritable pols a curt termini), la desafecció ciutadana vers la política i, evidentment, els efectes de la pandèmia (amb dubtes fins i tot sobre la data electoral) han jugat a favor de l'abstenció. La comparació amb els comicis del 2017 apunta, però, que no hi ha relació directa entre el descens de la participació i les zones més afectades per la pandèmia. Tampoc n'hi ha quan es compara amb els territoris amb un percentatge més elevat de gent gran, el col·lectiu més colpejat pel covid-19.
Sense incidència en els resultats
Aquest dimecres, doncs, comença l'escrutini oficial, que es pot allargar un màxim de tres dies segons la llei electoral. Més enllà d'empènyer a la baixa la xifra definitiva de participació, no tindran cap efecte en els resultats, a diferència del que va passar el 2017, quan el PP va guanyar un diputat per Tarragona. Segons dades distribu¨des per la Generalitat, JxCat és el partit que més vots ha rebut des de l'estranger amb un total de 2.731 vots, imposant-se en les quatre demarcacions. L'han seguit el PSC, amb 1.939 vots, i ERC, amb 1.922 vots. A molta distància els comuns han estat quarts, amb 836; la CUP n'ha obtingut 727; Ciutadans 704; Vox 481; PP 378 i el PDECat 191. La resta de formacions no han arribat ni al centenar de vots.
Les dificultats del vot pregat
Per combatre les sospites de frau en el vot exterior, el Congrés de Diputats va modificar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per introduir-hi el vot pregat. Una modalitat feixuga que obliga els electors residents a l'estranger (i inscrits al cens) a fer la sol·licitud de vot en cas de voler participar en les eleccions. Aquesta és la primera barrera, però n'hi ha d'altres. El votant ha de rebre per correu al seu lloc de residència les butlletes i el certificat de votació que s'envien des d'Espanya. Després pot optar per votar en un consolat o ambaixada (amb el desplaçament que això comporta en funció de la ciutat on visqui) o pel vot per correu, que ha d'enviar al consolat més pròxim.
La lentitud i la problemàtica del model van fer que la Generalitat plantegés el 2017 una reforma legal per permetre que els residents a l'estranger poguessin votar de forma electrònica. La llei mai ha arribat a aprovar-se al Parlament, tot i que necessitaria, a més, una reforma de la legislació estatal. Hi ha 255.087 electors que viuen fora de l'Estat de forma permanent i un 6% haurà participat el 14-F. Abans de l'aparició del vot pregat (tothom rebia la documentació electoral sense haver de fer cap sol·licitud) aquest percentatge s'elevava de forma regular per sobre del 20%.