La negociació a Catalunya encalla l’acord entre CDC i ERC pel 20-D
Els republicans el condicionen a la concreció de la declaració del Parlament de ruptura amb Espanya
BarcelonaLa saturació d’un calendari polític vertiginós a Catalunya els pròxims dos mesos, amb tres focus aparentment inconnexos que acaben confluint -constitució del Parlament, negociació Junts pel Sí-CUP i eleccions del 20-D-, encalla els contactes entre CDC i ERC per decidir la fórmula òptima per concórrer a les eleccions espanyoles amb mínimes garanties. Les decisions a prendre són altament complexes i el marge temporal per prendre-les és molt limitat. El cas és que, així com a Convergència ja voldrien definir ara mateix una rèplica de Junts pel Sí per concórrer a Madrid, els republicans vinculen els passos de cara al 20-D a l’avenç de les converses a Catalunya de Junts pel Sí amb la CUP per definir l’horitzó immediat. El temps se’ls tira al damunt: el 6 de novembre -d’aquí dos divendres- venç el termini per registrar a la Junta Electoral eventuals coalicions. El termini dóna uns dies més de marge en cas que l’acord passés per presentar llistes diferenciades.
Sobre la taula d’anàlisi dels republicans, que dissabte celebren un consell nacional per tractar de nou sobre les opcions de cara al 20-D, hi ha dos escenaris possibles. La primera, una llista cívica amb l’únic mandat de negociar els termes de la separació. Aquesta opció té dues variables: que fos ERC qui l’impulsés en solitari o bé de manera conjunta amb CDC. La segona passaria per concórrer-hi amb marca pròpia i una llista de perfil polític. En aquest cas hi apareix destacat el nom del diputat al Congrés Joan Tardà, un dels actius més valorats per les bases d’ERC. La tercera possibilitat, inhibir-se de les institucions espanyoles un cop obtingut el mandat per la independència, és pràcticament una opció descartada, per bé que encara no la volen eliminar.
En qualsevol cas, els d’Oriol Junqueras volen evitar convertir les espanyoles en un segon plebiscit. I consideren que l’oferta o ofertes independentistes que s’acordin han de tenir un clar perfil social que doni cobertura també a l’espai ideològic que deixa lliure la CUP, que no es presentarà al 20-D, i evitar així que l’oferta de Podem s’endugui part del vot sobiranista d’esquerres.
La visió de CDC
Al secretariat permanent de Convergència, reunit aquest dilluns, només es van sentir opinions a favor de reeditar coalició amb ERC pel 20-D. La idea dels nacionalistes és que la candidatura estigui encapçalada per un independent de consens amb els republicans i que el número dos correspongui a CDC. Per aquesta posició hi oposita Francesc Homs, conseller de la Presidència, que Convergència vol que sigui l’home fort de Mas a Madrid. En cas que Homs fes el salt al Congrés en un moment en què el Govern seguís en funcions, seria la vicepresidenta Neus Munté qui assumiria les competències de Presidència de manera interina, segons fonts governamentals. Però el cert és que precisament Homs és un dels noms que més incomoda a les files republicanes, que consideren que el fet de posar-lo sobre la taula d’entrada implica poca voluntat de conformar una oferta electoral conjunta, explicava a l’ARA un destacat dirigent d’ERC.
Segons les previsions més optimistes que circulen a la sala de màquines de Convergència, una llista unitària podria arribar als 24 diputats dels 47 que es juguen a Catalunya, afirmen fonts de la direcció. “Si ERC no vol, evidentment, anirem sols i optant a la victòria”, assenyala un alt dirigent, que tem “possibles sorpreses” com ara una hipotètica victòria de C’s en vots però no en escons que portaria a una lectura complicada per al sobiranisme.
La ruptura, clau de volta
“Com podríem demanar el vot si no haguéssim sigut capaços de definir el camí que seguirà el país?”, es preguntava un altre dirigent d’ERC consultat per l’ARA. Per això consideren que la clau de volta per desencallar un eventual acord per al 20-D -en la direcció que sigui- passa per concretar primer les bases del pacte de JxSí i la CUP que s’hauria de visualitzar amb la declaració del Parlament per formalitzar l’inici del procés de ruptura. Segons les fonts consultades, ahir es van produir avenços significatius en la mesa de negociació del text de la resolució, que, si s’acordés, es podria registrar immediatament després de constituir la cambra, dilluns que ve, per ser debatut i aprovat els primers dies de novembre.
Així doncs, quin mandat s’ha d’anar a defensar a Madrid? “El que va sortir de les urnes el dia 27 de setembre”, coincideixen a apuntar dirigents tant de CDC com d’ERC. Sectors convergents, però, apunten la possibilitat de centrar l’estratègia en el referèndum, segons un membre de la direcció. “No es pot menystenir la possibilitat de ser decisius a Madrid en un panorama de fragmentació”, afegeix aquest alt càrrec consultat. Aquí, la distància amb ERC és evident. Com la CUP, els republicans voldrien segellar els acords abans del 20-D per frenar eventuals temptacions a les files de CDC de canviar de rumb i apuntar al PSC per a la investidura, encara en l’aire. Escenari, però, improbable i amb cost aritmètic evident: el del desmarcament d’ERC.
Mas signa avui el decret
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, signarà avui el decret de constitució del nou Parlament sorgit de les eleccions del 27-S. Tots els grups treballen amb la previsió que el ple de constitució se celebri dilluns vinent, dia 26, que és l’últim dia legal per fer-ho. Demà hi ha una reunió convocada de tots els grups parlamentaris per tancar qüestions organitzatives, com ara la composició de la mesa i la distribució dels partits a la cambra catalana.