Catalunya, camp de proves del futur

BarcelonaL'embolic polític i social en què s'ha convertit l'actualitat a Catalunya, que dona una sensació de constant sobresalt, té un nom: assajos -o intents- d'escenaris futurs. "Catalunya s'ha convertit en un camp de proves", ha alertat aquest migdia l'arqueòleg Eudald Carbonell. Davant d'això, ha explicat, cal parlar de futur, reflexionar sobre la manera de construir "un país millor". És el que busca el congrés participatiu Catalunya i Futur, presentat per la plataforma Exigents.cat i dirigit per Carbonell, un 'think tank' col·laboratiu, que vol obrir un espai perquè tant organitzacions com individus reflexionin sobre el rumb que haurien de prendre aquests canvis.

El congrés recull el testimoni del Congrés de Cultura Catalana, que es va celebrar en plena Transició a la democràcia (1975-1977) i que va consistir en una mobilització popular de diferents sectors de la població que tenien com a objectius principals la normalització lingüística i la defensa de la cultura catalana. "En una època de grans canvis com va ser els anys setanta", asseguren els organitzadors, "volem definir la Catalunya que Catalunya vol de manera oberta i participativa". Les àrees a debatre són diverses: des dels principis constitucionals fins al sistema electoral, les estructures productives que ha de tenir el país, el medi ambient, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació, així com les reformes que calen en el món laboral. I, evidentment, la pregunta que ha marcat els debats, les mobilitzacions socials i les eleccions dels últims anys: "Quina hauria de ser la relació amb l'estat espanyol?".

Els actes del congrés s'estendran durant 12 mesos, i acabaran amb sis debats organitzats en sis ciutats catalanes i un acte de cloenda a Barcelona. Al mes de maig se celebrarà, a més, un congrés internacional per obrir el debat a tot el món.

Participació online

Pensat com un instrument de participació per arribar a "grans consensos", aquest congrés compta amb una pàgina web que afavoreix el registre i la participació. Un cop celebrat cada debat -dividits en àrees temàtiques-, un comitè científic n'ordenarà les aportacions i n'elaborarà les conclusions.