Catalunya acollirà el 2020 la cimera europea de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia
Torrent reclama "poder parlar de tot sense ser perseguits" davant de representants de 20 parlaments
BarcelonaEl Parlament de Catalunya acollirà l'any vinent la cimera europea de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), que celebrarà la seva 33a edició. La candidatura ha estat aprovada per unanimitat aquest dijous al matí a proposta del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que s'ha desplaçat fins a Suïssa per a participar de la trobada regional de l'APF d'enguany.
Des de Delémont (Suïssa), localitat on s'ha celebrat la reunió, Torrent ha qualificat la decisió de l'Assemblea "d'èxit diplomàtic", ja que, al seu parer, suposa acollir "una de les entitats més importants del món" de l'àmbit parlamentari. De fet, la cimera inclou més d'una trentena de parlaments europeus. Concretament 33, 22 dels quals són estatals, com ara França, Bèlgica, Croàcia o Grècia.
"És un element cabdal per fer-nos sentir i expressar la veu de Catalunya", ha destacat el president del Parlament.
Judicialització
A la tarda, Torrent ha intervingut en una sessió sobre el dret a l'autodeterminació. Allà ha reivindicat "poder parlar de tot sense ser perseguits judicialment". Ho ha dit en referència a que ell i la resta de membres independentistes de la Mesa del Parlament, l'òrgan director de la cambra, estan en el punt de mira de la justícia per la tramitació d'iniciatives vinculades a l'autodeterminació.
El president del Parlament ha criticat que la "repressió" sigui la resposta de l’estat espanyol a la voluntat de decidir, ha demanat "diàleg polític", i ha insistit en un referèndum perquè "un estat democràtic no pot retenir part de la seva població per la força". "Si en un territori, com és el cas de Catalunya, la majoria de la població, de manera persistent, expressa la seva voluntat de decidir el seu futur polític, la resposta no pot ser la repressió. Perquè és injustificable des d’un punt de vista democràtic, i és absolutament ineficaç", ha explicat Torrent.
Torrent ha citat les diferents resolucions polítiques a favor del dret a decidir aprovades per la cambra catalana al llarg de 30 anys. Ha recordat l’empresonament de Carme Forcadell, la resposta de l’estat al referèndum de l’1-O, i ha puntualitzat que a dia d’avui els membres de la mesa -inclòs ell mateix- estan amenaçats després que la Fiscalia General de l’Estat demanés aquest dimarts una investigació per admetre a tràmit i sotmetre a votació la moció a favor de l’autodeterminació proposada per la CUP.
En el seu discurs, també ha lamentat que "la majoria" de partits polítics espanyols, així com el Tribunal Constitucional i el govern espanyol, hagin "negat que Catalunya sigui un poble titular del dret d’autodeterminació" malgrat que "és un principi reconegut pels tractats internacionals".
