Un escriptor insinua a 'El Mundo' que Jesucrist el van matar catalans
Juancho Armas Marcelo explica que quan l'Imperi Romà va destinar el governador de Tarraco, Ponç Pilat, a Judea, "es va endur de Catalunya la seva guàrdia pretoriana (de catalans)" per concloure: "Treguin conclusions de qui va o van matar Crist"
BarcelonaEn l'escalada de desqualificacions, tòpics i insults contra Catalunya i els catalans després que s'hagi obert el procés d'autodeterminació, se n'han sentit de molt grosses. Des de la negació de la història pròpia fins a amenaces militars. Però probablement la que protagonitza aquest diumenge l'escriptor canari Juancho Armas Marcelo en un article d'opinió a 'El Mundo' és la més digna d'encapçalar-ne l'antologia: Jesucrist el van matar... catalans.
En un article titulat "Un duel extraterrestre", aparentment sobre el partit de Lliga entre el Barça i el Madrid d'aquest diumenge i la simbologia política que portarà associat, l'autor engega citant Ponç Pilat: "No hi ha diners, però el català des dels anys de Pilat sap que els símbols són capitals per al triomf". I segueix: "Cito Pilats perquè era el governador de Tarraco en temps de Crist. L'home, contra la seva voluntat, va ser destinat per l'Imperi a Judea (o Palestina, com vostès vulguin) i es va endur de Catalunya –també per ordre de l'Imperi Romà– la seva guàrdia pretoriana (de catalans) i un parell de legions de lleva obligatòria. En arribar a Jerusalem, es va trobar amb aquell ser superior, Jesús, fill de Josep, que deia ser Fill de Déu, i amb el Sanedrí jueu. Treguin conclusions de qui va o van matar Crist. I qui va clavar el cop de llança final al costat del Mestre. Al final es van jugar la túnica de Jesús als daus".
Per si algun lector encara dubta sobre el blanc de Juancho Armas Marcelo, l'escriptor amplia la informació: "Més conclusions: 'La pela és la pela', encara que sigui el Fill de Déu, i l'euro no podia ser menys". Més clar, l'aigua. Segurament, però, Armas Marcelo no ha previst que amb el seu article reconeix profundes arrels històriques a Catalunya. Fins i tot més enllà de les que el mateix catalanisme exhibeix.