El 70,3% dels catalans consideren injustos la presó i l’exili

BarcelonaA l’espera que el Tribunal Suprem faci pública en les pròximes setmanes la sentència sobre el Procés, la societat catalana ja fa temps que ha fet la seva pròpia valoració sobre els fets de la tardor del 2017. Un darrere l’altre, tots els sondejos que han preguntat sobre la qüestió han dibuixat una àmplia majoria contrària a l’empresonament dels dirigents independentistes. També ho fa l’enquesta òmnibus que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha dut a terme per a la Generalitat -a la qual ha tingut accés l’ARA-, en què un 70,3% dels enquestats consideren “injust” tant l’empresonament com l’exili dels líders polítics i civils que van fer possible l’1-O.

Per contra, només un 17,6% opinen que la situació dels presos i exiliats és justa, mentre que un 12,1% prefereixen no posicionar-se. L’enquesta -basada en 1.200 entrevistes fetes entre el 3 i el 25 de juny del 2019, les setmanes en què es va posar el punt final al judici contra els líders independentistes al Suprem- també mostra que el rebuig a l’empresonament i l’exili transcendeix els partits independentistes. Així, més enllà del 95,1% dels votants de JxCat, el 97,7% dels d’ERC i el 100% dels de la CUP que consideren injusta la situació, també el 92,2% dels enquestats que diuen haver votat Catalunya en Comú estan en contra de la presó i l’exili. Una xifra que se situa en el 57,8% quan els que parlen són votants del PSC, i que cau fins al 20% entre els votants de Ciutadans i fins al 6,7% entre els del PP. En aquests casos, un 22,9% dels socialistes consideren justos la presó i l’exili, enfront d’un 66,7% dels votants de Ciutadans i un 80% dels populars.

En declaracions a l’ARA, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, subratlla aquestes xifres perquè demostren, al seu entendre, que “més enllà de JxCat, ERC i la CUP hi ha una gran majoria de catalans que veuen que el que cal és resoldre aquest conflicte políticament i no per la via de la repressió”. La consellera fa especial incidència en les dades sobre els comuns -que sempre s’han mostrat contraris a la presó- i el PSC, que, en la seva opinió, haurien de fer obrir un període de reflexió en tots dos partits: “En el cas dels comuns, els obliga a sortir de l’ambigüitat, i en el del PSC, a assumir que és l’hora de sortir del bloc del 155”.

Les xifres de l’enquesta són similars a les del sondeig publicat per l’ARA el desembre passat, en què gairebé 8 de cada 10 enquestats es mostraven contraris a la presó -en aquell cas, rebutjaven l’empresonament provisional previ a la celebració del judici-. Aleshores, el 52,5% dels enquestats que s’oposaven a la independència creien que la situació de presó provisional era excessiva.

Drets i llibertats

L’enquesta òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és un estudi periòdic elaborat per a l’executiu català que permet als departaments, organismes i ens que depenen de la Generalitat fer preguntes sobre temes de gestió relacionats amb la seva acció de govern. Pel que fa al departament de la Presidència, hi ha diverses preguntes sobre la situació dels presos, però també n’hi ha d’altres relacionades amb la percepció que tenen els ciutadans sobre l’estat dels drets i les llibertats a Catalunya. En aquest cas, un 66,1% dels enquestats consideren que en l’últim any la ciutadania de Catalunya ha vist reduïdes les seves llibertats individuals i col·lectives i els seus drets individuals, mentre que un 25,5% creuen que no i un 8,3% prefereixen no opinar. Destaca que el percentatge de persones que opinen que la situació ha empitjorat en els últims dotze mesos creix entre la gent més jove. En la franja entre els 18 i els 24 anys la xifra d’entrevistats que pensen que han perdut drets i llibertats s’enfila fins al 78,6%, enfront del 62,1% entre els més grans de 65 anys.

En aquesta pregunta els resultats són encara més transversals, ja que també entre els votants de Ciutadans, el PSC i el PP hi ha una alta percepció que s’han perdut drets i llibertats en els últims mesos a Catalunya. No es concreta, però, si és a conseqüència de l’acció de l’Estat o si, per contra, opinen que és la Generalitat la responsable d’aquest retrocés. Així, un 66,7% dels votants del PP creuen que hi ha hagut un empitjorament de la situació, per un 33,9% dels votants del PSC i un 31,1% dels de Ciutadans. Uns percentatges que, això sí, s’eleven considerablement quan els que responen són votants de partits sobiranistes. En el cas de Catalunya en Comú, un 63,6% dels enquestats opinen que l’últim any s’han perdut drets i llibertats, mentre que en el cas de JxCat aquesta opinió és compartida per un 91,2% dels votants; en el d’ERC, per un 91,4%, i en el de la CUP, per un 94%.

Crida al diàleg

“Dues terceres parts dels catalans consideren que ha perdut drets polítics i llibertats durant l’últim any com a conseqüència de la repressió”, subratlla Budó, que interpreta que aquestes dades haurien de fer reflexionar el govern espanyol de Pedro Sánchez sobre la necessitat de no afrontar el cas català des de la repressió. “Els polítics hauríem de ser capaços de resoldre’l des de la política”, apunta. Tanmateix, admet que els últims gestos del líder del PSOE -que s’ha negat a reunir-se en persona amb els dirigents dels partits independentistes i que no ha deixat de repetir que un dels esculls per a un acord amb Unides Podem és que tenen visions diferents sobre com resoldre el cas català- no són gaire esperançadors. “Optimistes no ens ho fa ser, però hi ha marge per asseure’s a negociar”, remarca la consellera, que espera que si es desencalla la investidura i el govern espanyol deixa d’estar en funcions l’escenari pugui canviar.

Fins ara, Sánchez s’ha limitat a demanar que abans de negociar amb l’Estat s’arribi a un acord intern dins de Catalunya que sumi entre el 70% i el 80% de suports, en un intent de cenyir el conflicte a un problema entre catalans. De moment, les enquestes continuen demostrant que un dels amplis consensos que el president del govern espanyol demana és contra el fet que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa segueixin a la presó i a favor que els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Lluís Puig puguin tornar.

Un consens que l’independentisme aspira que es traslladi en una gran resposta ciutadana al carrer en cas que, quan dicti sentència -previsiblement entre les últimes setmanes de setembre i les primeres d’octubre-, el Tribunal Suprem condemni els dirigents independentistes per l’1-O.