Catalá es va reunir amb el fiscal general el mateix dia que l'Audiència va tornar a citar Trapero, Sànchez i Cuixart

MadridLes declaracions del major Josep Lluís Trapero; la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana -a càrrec de l'operació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia-, i dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixat, han començat aquest matí a les 10 a l'Audiència Nacional per la denúncia d'un presumpte delicte de sedició promogut per la fiscalia.

Una hora abans han prestat declaració per videoconferència, des de Barcelona, la secretària judicial del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i dos agents de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20/9 i el referèndum de l'1-O. També Laplana ho ha fet per videoconferència.

En començar les declaracions davant la jutge Carmen Lamela ja s'havia conegut la resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la pregunta del govern de Rajoy, una contestació que, en no abordar el tema de si dimarts 10 d'octubre es va declarar la independència o no, obrirà el termini de setanta-dues hores fins dijous, dia 19, dins l'article 155 de la Constitució, amb l'ultimàtum per restablir l'ordre constitucional.

Però vet aquí que el procediment del presumpte delicte de sedició a l'Audiència Nacional ha passat al centre de l'escena. I això no és resultat d'una coincidència.

Els quatre imputats van ser citats per declarar el divendres 7 d'octubre, a tres dies de la declaració de Puigdemont al Parlament català, prevista per al dimarts dia 10. Però davant d'aquest acte, el govern de Rajoy va voler obrir un parèntesi, una treva, fins a veure què succeïa. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va rebre instruccions del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en aquest sentit.

La fiscalia havia negat als lletrats de Sànchez i Cuixart, un dia abans de divendres 7, un ajornament de la declaració per no tenir dins del termini els documents que els imputaven els fets delictius. Però el matí d'aquell mateix divendres, amb tres dels imputats arribats des de Barcelona, el fiscal va sol·licitar a la jutge posposar la declaració. Com que els imputats ja hi eren presents, la jutge va decidir prendre les declaracions, tot i que va aclarir que ja se'ls tornaria a citar.

L'argument: la fiscalia va informar que la Guàrdia Civil li acabava d'entregar, aquell mateix matí, un nou atestat que extenia els fets del 20 de setembre fins a la jornada de l'1-O. A part del fet que Maza va disfressar, segons fonts judicials, aquest ajornament pel nou atestat, per què el fiscal va aportar-lo sense coneixement de la jutge Lamela? Des del moment en què el cas està judicialitzat, el fiscal és una part més del procediment i s'ha d'abstenir de demanar informes. La defensa de Sànchez ha requerit a la jutge saber qui va encarregar el nou atestat, ja que considera nul·la la seva incorporació a la causa.

La jutge Lamela ha afirmat la seva competència, i ha desestimat els recursos de Sànchez i Cuixart que la qüestionen, perquè entén que els fets descrits per la fiscalia constitueixen un delicte contra la forma de govern a Espanya i, per tant, integrarien el delicte de sedició. El seu relat ja ha assumit tant el que afirmen els atestats de la Guàrdia Civil com l'informe de la fiscalia.

En aquesta narració ocupen un lloc estelar l'ANC i Òmnium, així com els seus presidents, Sànchez i Cuixart, respectivament. Els quatre imputats van ser citats dimecres passat, dia 11, al matí, després de la declaració de Puigdemont al Parlament. Aquell dimecres, fonts judicials informen que hi va haver una reunió entre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el fiscal general de l'Estat, Maza. Va ser el ministre qui va acudir al despatx del fiscal general de l'Estat, al carrer madrileny de Fortuny.

No era clar ahir a la nit si la fiscalia demanarà alguna mesura cautelar contra Trapero i Laplana, però tot indica, a partir de les interlocutòries de la jutge Lamela i per la descripció que en fa la Guàrdia Civil en els seus atestats, que aquestes mesures serien sol·licitades en la vista breu (article 505 de la llei d'enjudiciament criminal) contra Sànchez i Cuixart, potser amb l'argument que podrien destruir proves i incórrer en reiteració delictiva (mobilitzacions).