Política22/03/2018

Catalá diu que el rei podria signar el nomenament de Turull si Llarena no l'envia a presó

Admet que el ple s’ha convocat "reglamentàriament", però acusa l'independentisme de fer "joc brut"

Ara / Acn
i Ara / Acn

MadridEl ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat aquest dijous que en el cas que Jordi Turull no anés a la presó "podria passar" que el rei Felip VI hagués de signar el seu nomenament com a president, perquè "els actes del rei són deguts, formals" i "no aporten un element de voluntat". En declaracions a Onda Cero, també ha apuntat que si el Tribunal Suprem manté la imputació per a Turull aquest divendres, amb les conseqüències processals que el jutge decideixi, "això no invalida" la condició de president que pugui assumir el diputat si és investit al Parlament aquesta tarda. La inhabilitació, ha dit Catalá, es produiria en el cas que en el moment de l’obertura de la fase d’enjudiciament –cosa que es produirà aquest divendres– Turull estigués en presó preventiva.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional, també ha deixat clar a Catalunya Ràdio que el rei hauria de signar el nomenament de Jordi Turull "en el mateix moment en què sigui investit". "El rei ho hauria de sancionar i s'hauria de publicar al 'Butlletí Oficial de l'Estat'", ha afirmat, i ha afegit que "quan un acte parlamentari és aprovat, hi ha acte de promulgació". Poc abans, tant el president del Parlament, Roger Torrent, com la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, havien dit a Catalunya Ràdio i RAC1 -respectivament- que no entendrien que Felip VI es negués a signar la investidura de Turull. "Que el rei no vulgui signar el nomenament és una decisió política i arbitrària. És una nova interferència en la democràcia i l'estat de dret", ha dit Artadi.

Cargando
No hay anuncios

Què diu l'Estatut?

L'article 67.4 de l'Estatut, que afirma que el nou president és nomenat "pel rei o reina a proposta del president o presidenta del Parlament", es publica al DOGC i té efecte "a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament". També ho preveu l'article 152 de la Constitució, que estableix que el monarca nomenarà el president del govern autonòmic, anteriorment escollit pels membres de la cambra. En cap dels dos casos, no es fixen terminis perquè el rei signi el nomenament d'un president ni inclou els supòsits pels quals no es podria dur a terme.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa al ple d'aquesta tarda com a tal, Catalá ha admès que s’ha convocat "reglamentàriament" i que, per tant, a priori el seu govern no l’impugnarà i "se celebrarà". No obstant això, ha acusat les forces independentistes de fer "joc brut" en buscar una confrontació entre el poder judicial i les decisions polítiques del Parlament. També ha admès que en el cas que finalment no se celebrés el ple d’aquest dijous "no es posaria en marxa el rellotge" de la investidura, "segons han dit els lletrats del Parlament de Catalunya", tot i que considera que "no és raonable" que tres mesos després de les eleccions no s’hagin fet passos en aquesta direcció.

Catalá ha recordat que el 155 no decau automàticament quan se celebri el ple d’investidura de Turull, sinó quan es compleixin tots els requisits formals, que impliquen la sanció del seu nomenament per part del rei, la publicació al 'Butlletí de l’Estat' i la designació dels consellers. “Quan el Govern estigui constituït i exerceixi les seves funcions decaurà el 155”.

Cargando
No hay anuncios

Possibles novetats sobre extradicions

Respecte a la situació de Puigdemont i a la possible reactivació de les ordres d’extradició per a Puigdemont i els consellers exiliats, Catalá ha afirmat que aquesta és una iniciativa que "correspon al jutge i als fiscals", tot i que s’ha mostrat convençut que de la interlocutòria de processament d’aquest divendres "en sorgirà la possibilitat de reclamar a Bèlgica una ordre de detenció i lliurament si coincideixen amb tipus penals a Bèlgica". "Crec que el que va passar fa algunes setmanes [quan Llarena va retirar les peticions d’extradició] és que aquesta manca de tipificació i identificació de tipus penals belgues generava incertesa sobre si es produiria el lliurament", però "demà hi haurà un element nou, i estarem tots molt atents", ha afirmat el ministre, que ha recordat que aquesta és una potestat del poder judicial.