L'Estat presenta un incident d'execució de sentència al TC per la forma i el fons de la tramitació

El govern espanyol respondrà a cadascuna de les decisions del Parlament

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, en una imatge d'arxiu
i Ernesto Ekaizer
06/09/2017
2 min

MadridEl ministre de Justícia, Rafael Catalá, que és qui proposa a Mariano Rajoy els recursos a presentar davant el Tribunal Constitucional, ha optat per elevar davant aquest organisme un "incident d'execució de sentència" tan bon punt la mesa del Parlament ha aprovat la proposta d'alterar l'ordre del dia per tramitar la llei del referèndum, sota el pretext que s'incomplien resolucions anteriors.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'"incident" és complementari als recursos contra la llei del referèndum un cop aprovada i un cop signat el decret de convocatòria per part del Govern.

La idea de Catalá és que el govern de Rajoy ha de respondre cadascuna de les decisions. El debat que s'ha produït aquest matí sobre l'alteració de l'ordre del dia al Parlament, segons fonts consultades, reforça la idea d'aquest "incident d'execució de sentència" del ministre. Precisament, la Moncloa ha rebut l'informe del secretari general i el lletrat major de la cambra dirigit aquest mateix matí a la mesa del Parlament, en què adverteixen dels incompliments que la tramitació de la llei suposa en relació amb les resolucions prèvies del TC.

Segons l'informe elevat, la tramitació de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica "estan afectades pel deure de compliment de la sentència del Tribunal Constitucional 259/2015 del 2 de desembre del 2016, que declara inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya i les actuacions del TC 141/2016, de 19 de juliol; 1170/2016, de 6 d'octubre, i 24/2017, de 14 de febrer, dictades en el marc d'incidents d'execució de la sentència 259/2015 relacionada amb les altres resolucions del Parlament esmentades". Afegeix que "els membres de la mesa del Parlament tenen el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries afectades per la sentència i les actuacions del TC, així com abstenir-se de realitzar qualsevol actuació orientada a donar-los compliment".

Recorda que "l'incompliment d'aquests deures pot donar lloc a l'exigència de responsabilitats dels membres de la mesa, en els termes que adverteixen les esmentades resolucions del TC". L'informe va encara un pas més enllà per al cas que la mesa resolgui tramitar les lleis apuntades i subratlla que no es podrà fer pel procediment de "lectura única", ja que està suspès pel TC en resolució del 31 de juliol. I afegeix que l'"eventual tramitació directa en el ple per ampliació de l'ordre del dia a l'empara de l'article 81.3 presentaria a la pràctica unes característiques semblants al procediment de lectura única, en la mesura que comportaria la substanciació d'una iniciativa legislativa en unitat d'acte davant el ple".

Acaba l'informe recordant que el Consell de Garanties Estatutàries ja ha fet referència als "requisits essencials inexcusables que no poden ser ignorats en l'aplicació de l'article 81.3 del reglament quan es tracta del procediment legislatiu". Es refereix als drets a presentar esmenes i sol·licitar dictàmens previs. Fonts del TC creuen que recórrer l'aprovació de la llei i el decret, cosa que porta a la suspensió automàtica de tots dos instruments, seria suficient, tenint en compte que l'incident d'execució de sentència portaria a sol·licitar les al·legacions de la mesa del Parlament davant els arguments de l'advocat de l'Estat.

stats