Segons la darrera enquesta d'usos lingüístics realitzada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb dades del 2015, el 36,4% dels algueresos saben parlar fluidament el català, si no es demana aquesta fluïdesa la xifra arriba al 50,5% i el 88,2% l'entenen. Un 24,1% la tenen com a primera llengua i un 18,5% com a llengua habitual, però el gran problema és el trencament de la transmissió de la llengua entre generacions. De fet, la clau és la llengua d'ús amb els fills: només el 10,3% de les persones de més de 65 parlen sobretot en alguerès als seus fills, cosa que evidencia que aquesta generació ja va canviar l'idioma, però és que dels pares entre 18 i 44 anys només un 3,6% parlen principalment en català als fills. En les dues franges, un 9% parla sobretot en italià però també incorpora d'alguna manera el català.
L'últim intent per treure el català de l'UCI a l'Alguer
Pas endavant amb un canvi en els documents públics i en el nom de la ciutat de l'Alguer, que compta amb la versió catalana com a oficial i preferent
BarcelonaLa situació del català és complexa a l'Alguer, on només és la primera llengua d'una quarta part de la població, l'entén el 88%, però la transmissió als fills d'avui no arriba al 4%, segons la darrera enquesta d'usos lingüístics, del 2015. Diversos moviments de l'ajuntament pretenen fer reviscolar l'idioma que va entrar en aquesta ciutat de la Sardenya al segle XIV gràcies a repobladors catalans, en un territori llavors governat per la Corona d'Aragó. L'alcalde, Raimondo Cacciotto, ha fet un pas endavant aquest febrer perquè el nom de la ciutat en català sigui oficial i preferent, però també té un pla que entrarà en vigor el curs escolar vinent perquè la llengua arribi a les escoles. De fet, 400 pares ja han sol·licitat l'aprenentatge del català.
La ciutat de 42.000 habitants que porta la senyera a l'escut ja té el nom en primera instància en català, de manera que oficialment és, doncs, Ciutat de l'Alguer - Città de l'Alghero. Però els canvis no s'acaben aquí, sinó que els documents públics i tots els títols de la cartelleria de l'ajuntament i dels actes seran primer en català. "Lo servici, per exemple, primer serà «obres públiques» i després «opere pubbliche», per donar visibilitat a l'idioma. Lo primer impacte que tu tens és aquest", recalca a l'ARA Giovanni Chessa, responsable de l'Ofici Lingüístic Municipal. Precisament, aquesta oficina, que du a terme "un ampli programa de sensibilització i valorització del català de l'Alguer", treballa pel foment de la llengua, també a l'administració, a més de difondre la tasca lingüística del consistori a través de les xarxes. Segons Chessa, des del primer dia el síndic Cacciotto ha assegurat que vol "incrementar l'ús de la llengua, que és un interès general".
![L'alcalde de l'Alguer, Raimondo Cacciotto, amb l'escut de la ciutat.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 880 480"%3E%3C/svg%3E)
I aquí hi entra l'escola. La llei de Sardenya del 2018 sobre les llengües regionals obre la porta a incorporar-les a l'ensenyament –ara el català no hi és, només alguns mestres incorporen l'alguerès de manera voluntària en matèries com música–, però el mateix Chessa sosté que d'entrada ha estat "un poc difícil d'aplicar". Perquè entri com a assignatura a l'ensenyament, el síndic ha fet un projecte didàctic amb experts: "Perquè se pugui ensenyar dues voltes a la setmana", diu. Aquest és l'objectiu, però amb una visió realista de cara al setembre –tenint present el nombre de mestres– ultimen com a prova pilot, "per començar, una hora d'alguerès a la setmana com a assignatura regular amb un programa definit" per arribar "almenys a una classe a la setmana de cada curs d'elemental, que abasta dels 5 als 10 anys". "Hi ha molta demanda, ja que 400 minyons l'any passat ja van demanar la lliçó en alguerès en un qüestionari escolar", explica, i el consistori s'ha esforçat en "la certificació de nous mestres" amb el títol de C1. La voluntat és "que els petits puguin parlar alguerès i italià" i que la llengua arribi a tots els cursos.
Impuls del català
"Cada dia mor una persona que parla català i naix una persona que parla italià", descriu el delegat de Plataforma per la Llengua a la ciutat, Mauro Mulas. "Però encara sem en temps per mantindre l'alguerès viu, tot i que és difícil tornar als anys 50 quan el parlava més del 90%", afegeix. Segons relata, "és normal sentir una persona de 60 anys parlar català", però vol "sentir-hi els joves". I és que detalla que des dels anys 60 hi ha un procés de substitució lingüística pronunciat i, per això, l'organització intenta teixir receptes per "acostar la part més jove al català" com ara el concurs CantAlguer per "estimular cantautors algueresos a emprar el català" –amb el premi de l'edició d'un disc–, a més de portar el català a l'escola amb projectes lúdics i música. L'entitat, que col·labora amb la històrica Obra Cultural de l'Alguer, forma part de la Consulta Cívica, que agrupa una dotzena d'organitzacions catalanistes que han treballat amb institucions i els ha entregat una guia per al foment del català des de les institucions amb els cartells i la toponímia –que ara el consistori ha adoptat–, fins a l'escola.
El mateix Chessa veu que "hi ha un renovat interès, tot i la transmissió intergeneracional interrompuda", i explica el seu cas: "Els meus pares parlaven en alguerès entre ells, però a mi en italià". Va sentir el català com a llengua familiar, però s'hi va aferrar com a compromís. Un cas diferent és el de Marcel Farinelli, alguerès emigrat a Barcelona, on exerceix de professor: "La meva família és tota italianoparlant, però l'he après per voluntat, per amistats del barri, amb famílies del continent i altres de l'Alguer. Amb un amic parlava alguerès, així el vaig aprendre, al carrer", sosté. Farinelli afegeix que els canvis a favor del català passen "perquè hi ha un interès que està creixent", de manera "transversal", i que el nota des que es va instal·lar l'Oficina de la Generalitat a l'Alguer el 2004 i es van reactivar els vols directes –a l'estiu–. Alhora, apunta que "analitzat des d'aquí [Catalunya] pot semblar poca cosa, però decisions com l'oficialitat del nom de la ciutat són importants". Sobre l'ensenyament, malgrat els "problemes tècnics" per aplicar-ho del tot, recalca que és rellevant que "la majoria vol la llengua" i que "molts dels pares favorables no són d'origen alguerès, sinó que venen del continent [la península Itàlica]". Per la seva banda, Mulas comenta que també observa aquesta revifalla i que ha acollit les novetats "amb satisfacció": "Però se tenen de fer moltes més coses, perquè la situació és de fragilitat", diu.
