Rajoy, convençut que podrà col·lapsar la logística de l’1-O
Posa tots els poders al servei de la seva estratègia per evitar la votació
SaragossaSoraya Sáenz de Santamaría dibuixava un somriure durant una conversa informal amb periodistes aquesta setmana. Responia d'aquesta manera si el govern espanyol sabia on eren les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. Denotava autocomplaença i seguretat. I semblava voler explicar que tenen asos a la màniga. Aquesta vegada, a diferència del 9-N, a l'executiu espanyol tenen la sensació d'haver arribat al dia D amb els deures fets. No els han sorprès, diuen fonts de la Moncloa, els últims moviments dels sobiranistes, que sí que han desconcertat els poders fàctics espanyols.
La vicepresidenta espanyola és l'autora intel·lectual de l'estratègia i està convençuda que ha blindat l'Estat contra la victòria sobiranista. Per aconseguir-ho hi ha implicat gairebé tots els poders de l'Estat, en una tasca de mesos que ha posat en dubte el prestigi de les institucions judicials i policials, i la mateixa separació de poders. Ha calgut una reforma de dalt a baix de la fiscalia, que actua com a corretja de transmissió de les voluntats del govern espanyol sense amagar-se'n. Va avisar dimarts el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, fins i tot abans que al Parlament es comencessin a debatre les lleis de l'1-O. I va complir la promesa amb una querella en temps rècord contra tots els responsables polítics de la consulta, sota amenaça de presó. També ha demostrat coordinació sense fissures amb l'estratègia governamental el Tribunal Constitucional, i fins i tot l'estament judicial, teòricament aliè a l'executiu, li va jurar fidelitat a través del seu màxim responsable, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, també aquesta setmana.
La maquinària s'ha posat a rodar puntual i implacable i ha dibuixat el camí que fonts del govern espanyol anticipaven aquesta setmana que se seguiria: intentar desballestar el referèndum des de la base. L'escorcoll ahir d''El Vallenc' serà, previsiblement, un dels molts que veurem d'aquí a l'1 d'octubre, amb la localització de les urnes com a principal objectiu per evitar haver-les de confiscar el mateix 1-O.
L'estratègia de col·lapsar la logística del referèndum no només es materialitzarà amb operacions policials. Els missatges de por per les conseqüències penals de col·laborar amb l'1 d'octubre s'han estès i expandit al llarg de la setmana. Ja no només són susceptibles de rebre condemnes per delictes els membres del consell executiu i diputats, sinó també altres alts càrrecs (com els policials), funcionaris, alcaldes i fins i tot voluntaris, segons el nou relat de Rajoy. El seu argument és que, a diferència del 9-N, ningú podrà al·legar desconeixement, i que les sentències del TC han sigut clares i explícites advertint de les conseqüències.
Però l'únic paper que farà el president espanyol en aquesta batalla, mentre pugui, serà el de traslladar els avisos. El president espanyol es parapetarà rere la fiscalia per mantenir la lògica de la "proporcionalitat" per a les accions pròpies. De moment, també ha actuat així en l'altre camp de batalla: el de les inhabilitacions. Tot i les especulacions dels dies previs a la convocatòria de l'1-O, Rajoy s'ha guardat la carta de la demanda de suspensió de càrrecs –amb el president Carles Puigdemont al capdamunt– i la de la possible suspensió de l'autonomia. Com va fer en l'etapa d'ingovernabilitat, ha jugat a l'ambigüitat controlada. No ha deixat que els seus oponents, els polítics sobiranistes, sàpiguen les seves intencions, i ha deixat obertes totes les possibilitats. Pot demanar, si vol, la suspensió de Puigdemont en qualsevol dels incidents d'execució de sentència que pot presentar fins a l'1-O, però de moment ja ha evitat escalfar en excés la Diada. No li ha calgut: la fiscalia ja li ha fet la feina obrint les causes contra el Govern.
Però això treu de polleguera alguns sectors del seu partit, que li demanen accions més contundents. Ahir, en un acte amb alcaldes a Saragossa, intentava calmar-los: "Ens atendrem a les formes i als procediments democràtics, perquè en democràcia no arriba més lluny qui corre més, sinó qui no es desvia del bon camí". També va continuar desprestigiant el Procés i va dir que a Europa hi ha "repulsa" per l'1-O.
La Diada de demà serà minimitzada per la Moncloa de portes enfora, però s'analitzarà amb atenció com a termòmetre de la mobilització ciutadana. L'estratègia de la por té per límit el compromís de la gent, perquè, tot i que digui el contrari, Rajoy sap que no pot inhabilitar ni sancionar desenes de milers de catalans voluntaris. Això sí que obtindria la repulsa d'Europa. També serà clau la decisió d'Ada Colau sobre els locals de votació a Barcelona, perquè sense la capital la repercussió internacional de l'1-O serà més baixa.
Si tots els seus plans fallen, Rajoy es veurà obligat a augmentar la contundència i a embrutar-se les mans, perquè només està disposat a tolerar un 'happening' que ningú –ni els polítics sobiranistes– pugui anomenar referèndum, per falta de garanties (perquè un gran nombre de catalans no tinguin lloc de votació, o perquè les urnes es posin en locals de particulars, com seus de l'ANC). Si el dispositiu final sobrepassa això, haurà de posar tota la carn a la graella, cosa que li dificultarà una eventual reconducció de la situació en el marc autonomista a partir del dia 2, en la qual encara confia.