El casteller que feia pinya amb Carod fins que va caure el castell

Un dels actors de la sèrie política de la setmana ha sigut el president del Parlament de l’època en què es van aprovar les llicències per edat, Ernest Benach (Reus, 1959). Molt vinculat a la seva ciutat i al món casteller -va ser cap de colla dels Xiquets de Reus-, la seva trajectòria no s’entén sense la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira. De fet, i tot i que fa ben bé una dècada que viu apartat d’aquest món, va començar-hi amb 21 anys acompanyant-lo com a candidat d’Esquerra Nacionalista a les primeres eleccions al Parlament del 1980, tot i que no va obtenir cap escó.

Però va ser el trampolí perfecte per a molts dels actius del partit, que van arribar a liderar ERC -i les institucions- anys més tard: Benach va ser president del Parlament i Carod vicepresident del Govern. Aquesta dupla, que juntament amb Josep Bargalló formaven el clan de l’avellana -tots tres són del Camp de Tarragona-, era inseparable fins que Carod va deixar la presidència d’un partit trencat i en caiguda lliure a les enquestes. El 2010 Benach va acceptar ser número 2 de Joan Puigcercós en una llista ja sense Carod.

A la presidència del Parlament va fer bandera de l’obertura de la cambra a la ciutadania i de modernitzar i digitalitzar la política, però alhora va protagonitzar un dels episodis més polèmics de la seva trajectòria: es va tunejar el cotxe oficial amb un televisor nou, una taula de fusta i un reposapeus per gairebé 10.000 euros, en ple esclat de la crisi econòmica, i ho va justificar explicant que la seva intenció era poder tenir una “oficina mòbil”. Aquesta setmana s’ha tornat a posar el focus sobre aquell mateix període, quan es van aprovar les llicències per edat. “Era un altre context”, ha justificat Benach.