Un castellà de tota la vida com a ariet de Pablo Casado

Fa dos anys, en les primeres eleccions autonòmiques en què es presentava, el popular Alfonso Fernández Mañueco (Salamanca, 1965) es va quedar molt lluny de revalidar les tres majories absolutes que el seu predecessor, Juan Vicente Herrera, havia aconseguit en els divuit anys que va estar al capdavant de la Junta de Castella i Lleó. Mañueco, de fet, va perdre les eleccions, però un pacte amb Ciutadans li va permetre arribar a presidir la comunitat lleonesa. Emulant l’estratègia de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, aquesta setmana Mañueco ha decidit trencar amb el partit taronja i avançar les eleccions al 13 de febrer. Temia una aliança entre Cs i el PSOE per impulsar una moció de censura després d’un primer intent fracassat dels socialistes el març passat.

Advocat i fill d’un dels últims alcaldes franquistes de Salamanca, Marcelo Fernández Nieto, Mañueco es va interessar per la política de ben jove, quan es va afiliar a les Noves Generacions del PP. Va anar escalant posicions dins el partit i també a les institucions: com el seu pare, entre el 2011 i el 2018 va ser alcalde de Salamanca, on es va negar durant anys a retirar el medalló de Franco de la plaça major de la ciutat. “És un home tranquil i molt de la seva terra”, diu una persona que hi treballa braç a braç. “Molt castellà de tota la vida, Salamanca pur”, afegeix una altra que el coneix, i coincideix amb altres veus al descriure’l com un polític “poc cridaner”. La passió per Castella i Lleó la comparteix amb el líder del PP, Pablo Casado, nascut a Palència. Però la sintonia acaba aquí. No és cap, secret la mala relació entre Mañueco i la cúpula dels populars -el president lleonès va donar suport a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en el congrés del 2018-, i ho exemplifiquen episodis com el fet que contractés com a assessor Pedro Viñarás, exgerent del partit que Casado havia cessat.