Castellà es perfila com el dirigent més ben posicionat per fer el relleu
Antoni Castellà, secretari d'Universitats i membre del comitè de govern d'Unió, se situa en la pole position per quan Josep A. Duran i Lleida decideixi plegar. El seu entorn l'acompanya a l'executiva d'Unió.
SITGESEl punt final dels congressos dels partits sempre són el primer pas del que vindrà els quatre anys següents. El que ahir va tancar Unió no serà, ni molt menys, una excepció. Josep A. Duran i Lleida va ser reescollit al capdavant del comitè de govern democristià, però al sotabosc d'Unió les fitxes es mouen. En la seva direcció hi ha integrades cinc persones explícitament independentistes -Antoni Castellà, Marta Vidal, Pep Martorell, M. Assumpció Laïlla i Carles Sala-, que tenen la intenció d'aprofitar els pròxims anys per agafar posicions de cara al relleu de Duran. Un relleu, però, que no se sap ben bé quan serà.
Fonts consultades indiquen que Castellà ha vinculat el suport al líder democristià (havia festejat amb Josep Maria Vila d'Abadal) al fet que Duran li cedeixi el lloc d'aquí quatre anys. "Però en l'últim congrés li va prometre el mateix i mira què ha passat", asseguren les mateixes fonts. De moment, ell i el seu sector faran servir el seu pes dins la direcció per mirar d'apujar el to nacional.
Discurs davant la cruïlla
Aquesta facció de dirigents -que també inclou Gerard Ardanuy, president d'Unió a Barcelona- té previst definir un discurs propi davant el xoc amb l'Estat que s'intueix arran de la hipotètica negativa del govern espanyol a concedir el pacte fiscal a Catalunya. Així ho han assegurat membres d'aquest grup a l'ARA, que es confessaven -sempre en privat- molestos amb el discurs de dissabte de Duran. "La independència provocaria la ruptura del país", va sentenciar, contundent, el líder.
Els membres del sector sobiranista de la seva direcció no van tenir més remei que vendre com un gran èxit que, dissabte a la tarda, s'aprovés una esmena que reclama treballar per tenir "estructures d'estat" per a Catalunya, un "estat membre de la Unió Europea". Una afirmació que no lligava gaire amb el discurs del matí de Duran -que va comparar la independència amb una ficció- però que serveix als afins a Castellà per marcar un perfil intern de cara als pròxims anys. "Nosaltres hi serem per fer de lobi a Duran en el moment en què s'acceleri el xoc de trens", asseguraven ahir fonts pròximes a Castellà.
Aquesta pressió també l'exercirà Josep Maria Vila d'Abadal, ahir derrotat per la candidatura oficialista. Ho farà des de fora de l'executiva i centrant els esforços en els consells nacionals del partit. N'hi ha que especulen que l'alcalde de Vic ocuparà la presidència d'aquest òrgan, però les seves possibilitats són remotes.
En tot cas, ningú s'atreveix a posar data al relleu de Duran. De fet, ell mateix no n'ha parlat en públic, durant aquest congrés. Abans que se celebrés va assegurar que encara tenia "forces per a uns quants anys". Però els moviments per agafar-li el relleu són més que incipients.
