Luis Mariano Santos (UPL): "Castella i Lleó és una comunitat fracassada"

LleóLuis Mariano Santos (Cistierna, Lleó, 1968) és el candidat de la Unió del Poble Lleonès (UPL), una formació política que reclama la creació d'una comunitat autònoma segregada que reuneixi les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca. Ara tenen només un procurador, però les enquestes pronostiquen que podrien arribar a tenir-ne entre 3 i 4 i ser claus a l'hora de decantar la balança.

Què és el lleonesisme?

— Aquesta comunitat es va crear el 1983 sense respectar el que deia la Constitució sobre les nacionalitats, i es va imposar la unió entre Castella i Lleó sense consultar la població. Del que era Castella la Vella sí que van separar dos territoris, que van ser la Rioja i Cantàbria. Aquí neix el lleonesisme com a moviment. La UPL apareix a finals dels 80 i ha mantingut una presència institucional important. Som el tercer partit de la província.

I què reclamen?

— Reclamem la constitució d'una divuitena comunitat autònoma amb Zamora i Salamanca. És que parlem de dos territoris molt diferents, tenim una identitat diferenciada de Castella. Si les coses haguessin funcionat bé amb la unió, i no hi hagués hagut desequilibris territorials, probablement el lleonesisme no s'hauria mantingut. Però no ha sigut així. I ara estem en un moment dolç. Hem presentat i aprovat mocions a favor de l'autonomia lleonesa als municipis que representen més del 50% de la població.

¿El lleonesisme és menys fort a Zamora i Salamanca?

— Sí, allà té menys implantació i un caràcter menys reivindicatiu. Allà la Junta ha fet un treball important en aquests 37 anys per crear identitat castellanolleonesa. Això se sap poc, però la Junta té una fundació que es dedica només a això, a crear identitat, la Fundació de Castella i Lleó, que abans es deia Villalar.

¿37 anys d'autonomia no han servit per acabar amb les desigualtats territorials?

— No, al contrari, s'han agreujat. I, a més, hi ha hagut un centralisme molt acusat. Burgos sí, però Valladolid no era rica abans de ser capital, que no ho és de manera oficial però tot ha acabat centralitzat allà. Totes les conselleries i organismes importants són allà, i això ha generat un nucli de poder centralista que ha beneficiat Valladolid. I nosaltres perdem població. Lleó perd 5.000 habitants a l'any. Zamora en perd 2.000 perquè no pot perdre'n més, i Salamanca mil i escaig. La gran pèrdua de població és al nord-oest.

¿I penseu que amb les eines d'una comunitat autònoma podríeu frenar el despoblament?

— Esclar, o almenys que ens deixin provar-ho. I insisteixo, parlem de respectar la Constitució, no de trencar-la. I el mínim que es pot fer és consultar la gent. Aquí hi va haver contestació social, igual que a Segòvia, que també volia ser una província independent. Però Martín Villa tenia la idea que per frenar el nacionalisme basc calia una comunitat autònoma castellana forta. I també volia evitar que s'unissin les conques mineres d'Astúries i Lleó. Però ells mateixos reconeixen en els debats a les Corts que és una comunitat autònoma extremadament gran, demogràficament molt complicada, que no es pot governar amb eficàcia. És un desastre, és una comunitat fracassada.

A nivell ideològic, ¿la UPL està més a l'esquerra o a la dreta?

— Nosaltres som un moviment transversal, perquè som un instrument per aconseguir un fi: canviar el marc territorial i crear una comunitat autònoma. Als municipis tenim pactes diversos, però sí que li dic que amb Vox no pactaríem.

¿Però si han de triar entre Mañueco o Tudanca?

— La nostra intenció no és pactar amb cap dels dos, però sí que estem disposats a negociar per canviar polítiques. I és cert que és molt difícil canviar polítiques pactant amb el PP, que porta 35 anys governant... A mi m'agrada que hi hagi alternança en el poder.

¿Vostè vol fer el paper que fan ara el PNB i ERC al Congrés?

— Vull fer el paper de la UPL. Ells fan un paper interessant, però nosaltres tenim el nostre camí. El que vol la UPL ho sap tothom. I no som nosaltres; és la ciutadania de Lleó la que vol un canvi de marc territorial, però mentrestant hem de ser útils i fer política, i no permetrem, per exemple, que es continuï debilitant el sistema sanitari.

¿Vostè descarta entrar en una equació amb el PP?

— Estem en un territori on els mateixos han governat amb majories súperabsolutes excepte els últims anys, i és evident que el que busquem és que no continuïn governant aquest territori com si fos el seu cortijo. I no estarem mai en una equació amb Vox, és impossible. No puc compartir res amb ells.

Per què creu que Mañueco decideix avançar les eleccions?

— Per oportunisme. Va veure que a Ayuso li havia sortit bé i era la manera de treure's de sobre els socis incòmodes de Ciutadans, i en concret Igea. Però em fa l'efecte que ara se'n penedeix bastant.

Vostès volen canviar el marc territorial, cosa que des de Catalunya ja s'ha vist que és molt difícil, amb aquesta Constitució...

— És que només cal modificar l'Estatut d'Autonomia. No hi ha cap problema legal, només de voluntat política. Si el PP i el PSOE volguessin, amb un mes modificaríem el sistema autonòmic.

Són arguments similars als del sobiranisme català...

— Sí, però nosaltres volem canviar el marc territorial dins d'Espanya. Tot i això, m'han dit independentista, i Mañueco m'ha comparat amb Pujol. I jo li vaig respondre que els que havien pactat amb Pujol eren ells.