Casol deixa Junts i estudia portar el partit als tribunals
La diputada assegura que la decisió de fer-la fora del grup parlamentari és una "represàlia"
BarcelonaLa diputada de Junts Cristina Casol va decidir ahir trencar el silenci després que dilluns la direcció del partit la va expulsar del grup parlamentari un cop arxivada la seva denúncia per assetjament per raó de gènere al Parlament. En una entrevista al Més 324, Casol va assegurar que la decisió de la formació era una "represàlia" per haver denunciat com s'havia sentit, una decisió que la llei d'igualtat recull com una vulneració del principi d'igualtat. "Em defensaré perquè he dit la veritat", va assegurar ahir la diputada afí a Laura Borràs, remarcant que la direcció del partit prenia aquesta decisió perquè s'havia arxivat la seva queixa: "Jo vaig denunciar masclisme i l'expulsió és una represàlia".
Casol va relatar ahir per primer cop públicament els fets que havia denunciat: va dir que l'havien "escridassat" dins l'hemicicle, que l'havien canviat de manera "absurda" de comissions, que l'havien "menystingut" per la roba que portava o que havia patit "aïllament". Va recollir "noms i cognoms" dels diputats implicats, però va denunciar el president del grup, Albert Batet, com a "responsable" de l'equip per consell de la tècnica d'Igualtat de la cambra, que va veure indicis d'assetjament i va decidir activar el protocol. Però quan va analitzar la situació una empresa externa, va concloure que no es podien demostrar els fets i la mateixa mesa del Parlament va arxivar el cas.
Per tot plegat, la diputada va anunciar que estava en procés d'abandonar la militància de Junts, tot i deixar clar que continuaria fent política a la cambra: "Continuaré de diputada no adscrita, fent política i votant d'acord amb la meva ideologia", va dir. A la seva sortida de la formació cal sumar-hi la de l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper, que també deixa la militància, segons s'ha sabut aquest dijous.
La perspectiva de la majoria de dirigents de Junts és ben diferent de la de Casol i neguen qualsevol tipus d'assetjament a la diputada: consideren que la diputada fa passar per "masclisme" el que és una "discrepància política" i l'acusen de "difamar" el partit. És a dir, d'"instrumentalitzar" el protocol d'assetjament del Parlament per anar en contra de la direcció de la formació. De fet, consideren que es tracta d'una estratègia organitzada pels afins a Laura Borràs, que es va oposar a l'expulsió de Casol, per anar en contra del secretari general del partit, Jordi Turull, i el seu entorn més pròxim, com Albert Batet.
Aquest dijous ha criticat obertament Casol l'excoordinadora del grup parlamentari de Junts, Elena Fort, ara vicepresidenta del Barça, acusant-la de "mentir". "Fa molt mal a les dones que han patit assetjament de gènere que una diputada, des de la seva situació de privilegi, menteixi denunciant haver-lo patit i assenyalant persones injustament", ha dit a X. A més, ha atribuït a Casol "actuacions autoritàries i maleducades" envers els companys del grup parlamentari de Junts. "Ho he viscut. Prou de banalitzar la violència".
"No és una discrepància política, és assetjament i aïllament", va respondre ahir Casol a aquestes crítiques. En tot cas, va admetre que sí que mantenia discrepàncies polítiques amb el grup, com l'oposició als Jocs Olímpics del Pirineu o al projecte de Hard Rock: "Han combatut la meva ideologia amb un masclisme molt agressiu", va resumir Casol sobre els seus companys, afegint també que l'informe de la cambra, malgrat haver arxivat el cas, feia recomanacions de millora perquè havia detectat "mal ambient" i "masclisme cultural".
El cas de Madaula
Casol no és l'única que ha denunciat el grup de Junts al Parlament. També ho ha fet la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, ara mateix de baixa mèdica. En el cas de Madaula, la denúncia encara es tramita i ara mateix no hi ha resolució. ¿Expulsarà també Junts la diputada si la cambra arxiva la seva queixa? La majoria de fonts assumeixen que Madaula pot acabar sent també diputada no adscrita.