Un 'caserío', molts vols i Signal: així s'ha negociat la investidura de Sánchez
L'Osasuna 2 - Girona 4, un dels temes de conversa abans de tancar els acords
Barcelona / Madrid / Brussel·lesDes de la mateixa nit del 23-J que Pedro Sánchez va advertir al seu cercle més proper que lluitaria per la investidura, encara que això signifiqués haver de pactar amb Junts. El que ningú sabia llavors era el preu que estava disposat a pagar, per això la consigna dins el PSOE va ser clara: callar. També quan se’ls preguntava sobre l’amnistia: si abans del 23-J la posició del partit era respondre que no cabia a la Constitució, després es contestava amb el silenci. Aquest va ser el primer indici per a Junts que era possible: comença una partida per a jugadors professionals que es conjuren en l'hermetisme amb el repte de construir confiances després de sis anys de relacions trencades. Les reunions es produiran a Barcelona, Madrid, Brussel·les i altres ciutats europees i el mètode de comunicació tornarà a ser Signal, la xarxa social fetitxe per a l'independentisme català: bascos i socialistes se l'hauran de descarregar.
El primer contacte que es produeix entre Junts i el PSOE, però, és abans del cicle electoral. El president del PNB, Andoni Ortuzar, presenta el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, a Jordi Turull. El secretari general de Junts manté una relació d’amistat (i política) amb Ortuzar des de fa trenta anys i a finals de març es troben amb l’interlocutor socialista en un caserío de Biscaia. Tots dos pensen en la possibilitat d'haver-se d'entendre tard o d'hora, malgrat que encara tenen al davant les municipals –s'obrirà un abisme entre Junts i el PSC per l'operació de desbancar Xavier Trias de Barcelona– i l'escenari d'unes eleccions espanyoles al juliol no està sobre la taula. Ara bé, a partir d’allà comença una interlocució directa entre el PSOE i Junts que servirà, una setmana després del 23-J, per començar a negociar: primer la mesa del Congrés i després l’acord d’investidura.
Puigdemont decideix agafar les regnes de la negociació en primera persona, tot i que en campanya ha assegurat que Junts no farà president Sánchez. No es creu que el PSOE optarà per teixir aliances amb els independentistes, a diferència del també exiliat Toni Comín, que n'està convençut: bategen aquesta possibilitat com "l'escenari Toni". L’endemà de les eleccions, l’executiva de Junts li dona tota la confiança a Puigdemont i a partir d’aquí, l'executiva quedarà al marge de la negociació. És l'expresident a l'exili qui passa a controlar tota la informació, amb un mètode que recorda l’1-O: divideix el treball i només ell té la pel·lícula sencera. Turull i Miriam Nogueras, portaveu al Congrés, s’encarreguen de la interlocució amb el PSOE, mentre que Comín lídia amb Jaume Asens, de Sumar. Aquesta alineació, sumada a l'advocat Gonzalo Boye –que ja van muntar l'operació de l'exili el 2017–, és clau per entendre l’aposta de Puigdemont: serà Boye l’encarregat de negociar l'amnistia, la millor opció perquè l'expresident torni lliure després de les sentències desfavorables de Luxemburg.
Contactes Puigdemont-Cerdán
Quan el 30 d'octubre es fa pública la foto entre l’expresident Carles Puigdemont i Cerdán per evidenciar que l'acord és imminent, no és ni de bon tros el primer cop que es veuen. Després de la constitució del Congrés el 17 d’agost, ja comencen les trobades entre Puigdemont, Turull, Cerdán i Nogueras. Escullen llocs on ningú pensaria trobar-se’ls: ni la Catalunya del Nord ni Brussel·les, sinó diverses ciutats europees. "Hem fet turisme", ironitza un dels interlocutors. "Vam refer els ponts amb Junts després de sis anys de tenir-los tancats", explica una veu socialista. Hi ha noms que ajuden a fer fluir les coses: l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero n’és un. Per tant, quan Miriam Nogueras es reuneix oficialment el 13 d’octubre amb Pedro Sánchez, Cerdán i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, al Congrés de Diputats, ja fa molt temps que hi ha interlocució directa i una certa confiança. La prova és el missatge que Turull envia al número tres del PSOE després de la reunió: "¿Ha anat bé?"
Cerdán ha sigut l’home del PSOE més rellevant en la relació amb Junts. Se’l considera un home directe, discret i reservat, el tipus de persona que s’envia a missions difícils, com la de pactar amb Puigdemont. Ara bé, Bolaños entra en escena a partir de l'agost i es reuneix sovint amb Turull, per videoconferència i en tres ocasions de manera presencial –una a Madrid i dues a Barcelona–. A la banda socialista, només quatre persones tenen la informació completa del dia a dia de les negociacions: Bolaños, Cerdán, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i Pedro Sánchez, que no arriba a intercanviar-se cap missatge ni amb Puigdemont ni amb Turull. Salvador Illa, a qui els independentistes no volen com a interlocutor en les converses, està informat permanentment pel president espanyol.
La foto Díaz-Puigdemont
En paral·lel, Comín i Asens també engeguen la seva pròpia operació: la trobada de Puigdemont i la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que es produirà a Brussel·les el 4 de setembre, el dia abans de la conferència de Puigdemont sobre les condicions d’investidura. "És molt important", expliquen des de Junts, ja que trenca el tabú sobre la figura de Puigdemont. No és el primer cop que parlen: Díaz i l’expresident ja han compartit llargues converses telemàtiques –el contacte públic no es pot produir en fred–, i les mantindran a posteriori. En canvi, el PSOE no informarà Díaz. No és l’única foto important que es produeix en aquestes dates: el 15 de setembre Puigdemont escenifica el retrobament entre Junts i el PNB, amb una primera reunió a Waterloo des del 2017 amb Ortuzar i el portaveu al Congrés, Aitor Esteban.
La negociació en paral·lel a Esquerra
Si bé els contactes de Junts amb Sumar i el PSOE flueixen des de després del 23-J, no hi ha interlocució amb Esquerra. L’únic fil d’alt nivell és entre Turull i la secretària general dels republicans, Marta Rovira. Els republicans tenen la seva pròpia negociació amb els socialistes, però les converses no avancen al ritme que vol Esquerra. El calendari comença a córrer i, uns dies abans de la castanyada, el partit decideix fer públic que la cosa no va bé. I apunten directament a Montero. Els republicans han apujat el preu de la seva investidura i no només volen pactar la llei d’amnistia, sinó que també exigeixen el traspàs de Rodalies i millores en el finançament. L’avís d’ERC no agrada a la ministra –la molesta–, però és a partir de llavors que les converses tornen a encarrilar-se.
El 30 d'octubre hi ha una trobada a Madrid que comença a desencallar les negociacions. S’hi desplacen la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; la titular d’Economia, Natàlia Mas; la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca, i també el president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové. Per part del govern espanyol hi ha Bolaños, Montero i els seus caps de gabinet. S'hi aborda sobretot la qüestió del finançament, la carpeta més verda. L'endemà s'intensifiquen els intercanvis de documents per tancar el traspàs de Rodalies i la llei d'amnistia. Els republicans, des del partit i des del Govern, estaran més de tretze hores connectats per treballar totes les qüestions tècniques i polítiques de l'acord amb figures com Rovira o Jové al capdavant, però també amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president, Pere Aragonès, supervisant els avenços.
La setmana escollida
La setmana de la castanyada és quan els socialistes ho preveuen tancar tot. La prova és la defensa desacomplexada que Pedro Sánchez fa de l’amnistia davant del comitè federal del PSOE, després de tancar el pacte amb Sumar i engegar la consulta a la militància. El pla és tancar el pacte amb Junts i després Esquerra –l’últim el PNB– i ser investit la setmana del 6 de novembre per presidir la cimera socialdemòcrata europea del mateix cap de setmana a Màlaga ja reelegit president. Ara bé, un cop més entra en joc la competència entre els partits independentistes, que per primer cop es disputen en un terreny fins ara mai explorat: qui treu més rèdits del PSOE. "És molt més fàcil seure en una taula i que el que diguis ho rebin els dos. Ells es miren pel retrovisor. Provocava que haguéssim de tenir equilibris perquè arribéssim a un acord satisfactori amb els dos", apunten fonts socialistes.
Els republicans, socis preferents de Sánchez els últims quatre anys, s’avancen i tanquen abans l’acord amb el PSOE el 31 d’octubre. És nit de panellets i castanyes i Aragonès ha de deixar un moment la vintena de convidats que té a casa per segellar l’entesa per telèfon amb Sánchez. És en aquesta trucada, segons ERC, quan arrenca el compromís que el Tsunami Democràtic i els CDR entrin dins la llei d’amnistia, que han treballat tant Rovira des de Ginebra com Marta Vilaret des de Barcelona, l’encarregada de la lluita antirepressiva al partit. La foto del pacte es fa el dijous 2 de novembre: Bolaños viatja a Barcelona i escenifica l'acord amb Junqueras a l’Hotel The Hoxton, al Poblenou.
Amb Junts havia de passar el mateix a Brussel·les. Dilluns de la mateixa setmana Puigdemont i Cerdán escenifiquen públicament que l’acord és imminent amb una reunió pública als despatxos del Parlament Europeu. L’endemà Boye viatja a Madrid i comparteix amb Asens el text legal de la llei d’amnistia, que està gairebé enllestida. Els negociadors es deixen dimecres, que és festiu, per enllestir serrells, però s’encallen: Junts no veu clar que quedin blindats els casos que no estan directament vinculats a l’1-O –els casos lawfare– i també els incomoda que Esquerra ja hagi donat per tancada l’amnistia amb el PSOE i hagi anunciat un nou espai de negociació amb un verificador, una de les condicions que Puigdemont havia posat sobre la taula.
Junts i el PSOE negocien fins a la matinada, però no superen l’escull: a primera hora de dijous, es reuneix la cúpula de Junts a Brussel·les a l’Hotel Thon i es constata que no hi ha acord. Desmunten el faristol que tenien preparat i el secretariat permanent de Junts gira cua cap a Barcelona. L’endemà ho fa Cerdán, que també era a Brussel·les per segellar el pacte. Es donen unes hores de descans, però poques: el mateix cap de setmana llimen diferències i ho tornen a preparar tot per anunciar el pacte el dilluns 6 de novembre.
L’efecte García-Castellón
La cúpula de Junts torna a Brussel·les i hi torna a haver un faristol a punt: el del Press Club, el mateix lloc on Puigdemont va comparèixer quan va arribar de l’exili fa sis anys. Una notícia d’última hora, però, torna a estroncar els plans: el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón imputa per terrorisme Puigdemont i Rovira. A més, inclou un mort per parada cardiovascular a la interlocutòria que podria atribuir als organitzadors. Salten les alarmes a Brussel·les: la llei d’amnistia exclou precisament els encausats per terrorisme si hi ha víctimes mortals. "Hem de canviar el text", assegura un dels negociadors.
A partir d’aquí s’inicia una setmana eterna: Cerdán es passa hores a l’Hotel Sofitel amb el director de comunicació del PSOE, Ion Antolín, i dos juristes del seu equip. A pocs metres del Parlament Europeu, negocien telemàticament amb Turull i Puigdemont. No es veuen en cap moment i obliguen la premsa a dividir esforços: uns fan guàrdia al vestíbul de l’hotel, mentre la resta recorren el centre de Brussel·les a la recerca de l’expresident, molt més reticent a compartir la seva ubicació. Així passen les hores dilluns, dimarts i dimecres, fins que els equips es veuen amb cor d’anunciar un pacte.
El darrer dia de negociacions sopen en un hotel de Waterloo Comín, Nogueras, Puigdemont, Turull i Laura Borràs –la presidenta de Junts–, que s'afegeix a la negociació en la recta final. Seran l’expresident i Turull, però, els que telemàticament tancaran els darrers serrells del pacte amb Cerdán a quarts de quatre de la matinada d'aquest dijous. El clima acaba sent bo entre ells, malgrat la tensió: Puigdemont i el socialista fins i tot parlen de futbol. Per pena de Cerdán i per glòria de l’expresident, l'Osasuna perd 2 a 4 davant del Girona.