Casado tutela la reestructuració de l’equip d’Alejandro Fernández a Catalunya
Santi Rodríguez apunta a número dos d’una direcció on tindran pes Juan Milián i Llanos de Luna
BarcelonaAl PP de Catalunya fa setmanes que les aigües estan més que remogudes. Els mals resultats del 14-F van ser el detonant perquè esclatessin les crítiques soterrades que feia mesos que circulaven entre diferents sectors. Uns recels que es van plasmar en la primera executiva després dels comicis, en què el president del partit, Alejandro Fernández, va rebre una pluja de crítiques per les seva gestió i l’estratègia de campanya. Tant és així que el líder conservador s’ha vist obligat a canviar peces de la direcció que materialitzarà aquest dilluns a la tarda en un comitè executiu extraordinari. Tot tutelat per la cúpula estatal, que de la mà del secretari general, Teodoro García Egea, pilota tota la reestructuració després que el 14-F hagi deixat tocada la confiança entre les seus de Génova i la del carrer Urgell.
La patacada de les eleccions catalanes ha fet que els retrets entre les dues direccions hagin aflorat. A Alejandro Fernández no se’l qüestiona com a líder al Parlament, però sí que es qüestiona la seva gestió. Mentre la cúpula estatal critica la poca o nul·la preparació de la campanya a pocs dies que comencés, fonts pròximes a la direcció catalana els retreuen que “ocupessin” la seu catalana i organitzessin la campanya sense tenir-los en compte. De fet, les mateixes fonts apunten que a pocs dies que comencés, no havien rebut el pressupost de Génova per saber amb quants diners podien comptar.
De tot plegat se n’ha ressentit la relació entre Pablo Casado i Alejandro Fernández. La seva afinitat política i personal era màxima i, de fet, l’elecció de Casado com a president del partit va aplanar el camí perquè Fernández fos escollit president a Catalunya. “La relació no és la que era”, admeten des de Madrid. L’entorn del líder català diu que s’ha sentit “decebut” per Casado. La prova més evident que la relació entre les dues cúpules no passa pel seu millor moment és que per ara el líder estatal ha deixat de venir setmanalment a Catalunya.
La preocupació ha portat la direcció estatal del PP a pilotar un cop més els canvis a la cúpula catalana, on hi ha, d’entrada, tres vacants per omplir: la plaça de secretari general que fins ara ocupava Daniel Serrano -apartat just abans del 14-F arran d’una investigació per presumpte assetjament sexual a una companya del partit-; la de vicesecretari d’organització, que va deixar vacant Antonio Gallego -ara diputat de Vox al Parlament-, i la de vicesecretari de comunicació, que fins fa unes setmanes ocupava Albert Fernández Saltiveri -cessat després que l’ARA publiqués que havia estat denunciat per maltractaments a la presidenta de Noves Generacions, Irene Pardo.
Un nou pinyol
Per ocupar aquests tres llocs hi ha uns quants noms sobre la taula, però segons diverses fonts consultades és Santi Rodríguez qui es perfila com a nou secretari general. L’exdiputat al Parlament ja havia ocupat aquest càrrec durant el mandat de Xavier García Albiol i és una persona que genera consens entre tots els sectors de la formació, té la confiança d’Alejandro Fernández i també és ben vist a Madrid. L’actual diputada al Congrés María de los Llanos de Luna, segons l’agència Efe, i l’exdiputat Juan Milián també estan cridats a assumir més responsabilitats, aquest últim assumint la vicesecretaria de comunicació, que podria unir amb l’àrea d’estudis i programes que ja dirigeix. A més, algunes veus situen l’exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes com a principal aspirant a presidir el PP de Barcelona, un càrrec que ara ocupa Óscar Ramírez, home de confiança d’Alejandro Fernández. Un cop passin les eleccions del 4-M, el partit té previst convocar els congressos provincials.
El comitè executiu d’aquesta tarda promet ser tens, després que la setmana passada ja hi hagués mala maror al partit pels canvis que Josep Bou va dur a terme a Barcelona, on va purgar tres càrrecs propers a Alejandro Fernández en un moviment conegut pel líder del partit però que va incendiar les agrupacions de districte.