La fi de Casado, una segona oportunitat per a Alejandro Fernández

BarcelonaFa només una setmana, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, estava sentenciat. La direcció estatal del partit feia mesos que li havia fet la creu pels pèssims resultats a les eleccions catalanes i per la seva mala relació amb Teodoro García Egea, i fonts de Génova no amagaven que quan arribés el congrés dels populars catalans promourien un nom alternatiu per agafar les regnes a Catalunya. Set dies després, la situació s'ha girat com un mitjó. La caiguda de Pablo Casado ha brindat una segona vida a Alejandro Fernández, a qui veus del seu entorn veuen ara en condicions de mantenir el lideratge d’un partit que acumula desfetes electorals una darrere l’altra.

Tot i l’argument dels mals resultats del 14-F, l’origen de la topada entre l’equip de Casado i el de Fernández cal anar-lo a buscar uns dies abans d’aquelles eleccions catalanes, quan des de Génova es va enviar a la seu del carrer Urgell de Barcelona un equip proper a García Egea –amb l’ara famós Alberto Casero al capdavant– per tutelar la campanya dels populars catalans. A partir d’aquí, les versions són oposades. Des de Madrid es lamentava que no hi havia “res preparat” i s’acusava Fernández d’haver desatès el partit –fins i tot, expliquen, van haver de venir militants d'altres territoris per atendre les carpes–. “És un molt bon parlamentari, però no li agrada treballar. Té el partit oblidat”, criticaven. Des de Barcelona, en canvi, s’acusava Génova d’haver destrossat l’estratègia de campanya de Fernández amb el seu intervencionisme, fins i tot incidint en les llistes i pressionant per intentar que Lorena Roldán es presentés per Tarragona. El malestar va venir, sobretot, arran d'una entrevista de Casado a RAC1 en què es va desmarcar de la gestió que Mariano Rajoy havia fet durant l’1-O. Després va arribar la desfeta electoral –el PP va ser última força amb només tres diputats–, i Génova va posar data de caducitat al lideratge de Fernández.

El rol de Manuel Reyes i Dolors Montserrat

“Estava condemnat”, admeten fonts properes a Casado, que apunten que Egea ja havia optat per l’exalcalde de Castelldefels i ara president provincial del partit a Barcelona, Manuel Reyes, per substituir-lo. Diverses veus comenten que és precisament Reyes el que surt més perjudicat de tot plegat. "Si es presentés ara a un congrés de Barcelona, no el guanyaria", afirma una veu de la directiva del PP, que afegeix que Reyes va ser l'ariet d'Egea a l'hora d'aplicar canvis al territori que van crear mala maror. Per això, també es dubta de la seva força a l'hora de decidir el candidat a l'Ajuntament de Barcelona, on Reyes ja havia començat a proposar noms. Nombroses veus alerten també que el que sí que fa "impossible" la sortida de Casado és que Josep Bou repeteixi.

Tot i la nova oportunitat que li dona l'adeu de Casado, no tothom al partit té clar que Fernández pugui continuar al capdavant del PP. Encara que pugui tenir bona sintonia amb Feijóo, la llosa dels mals resultats pesa, i són diverses les veus consultades que miren cap a l'eurodiputada Dolors Montserrat, malgrat que ella voldria continuar a Brussel·les. "Si Feijóo deixa la Xunta per venir a Madrid, demanarà a Montserrat que faci el mateix per Catalunya", afirma una font popular. Sigui com sigui, diverses fonts veuen el canvi de mandat a Génova com una oportunitat perquè a Catalunya hi hagi una treva i se superi la divisió. Ara, comenta una veu del PP, comencen uns mesos en què es farà molt la pilota.