INVESTIDURA ESPANYOLA
Política25/07/2019

Casado es desmarca del to crispat de Rivera i Abascal

El PP vota ‘no’ com Vox i Cs però rebaixa les formes per evidenciar el pas al centre

Germán Aranda
i Germán Aranda

MadridLes sessions per a la investidura fallida de Pedro Sánchez han confirmat en l’espectre dret de la política espanyola el pas cap a la moderació de Pablo Casado, aplaudit dins el seu partit, i el sosteniment de la tensió per part Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera. Qui va més enllà és l’extrema dreta que representa Santiago Abascal, que inclou en els seus atacs els immigrants i l’activisme. La triple dreta va reiterar, com era d’esperar, el seu no a Sánchez, però ja fa setmanes que el PP estén la mà al presidenciable, si bé no per votar-lo, sí per entendre-s’hi en un futur.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El líder del PP semblava ahir tan còmode amb un discurs dur però respectuós com ho estava fa uns mesos atiant el conflicte en campanya. La moderació en el to i el llenguatge no canvia les conviccions i el fons de Casado, que va insistir que Sánchez s’aliava amb “l’esquerra radical i els nacionalistes independentistes” o el que denomina com “l’elefant lila amb llaç groc”. Aquesta vegada no va mencionar “els batasunos ”, com es refereix a EH-Bildu, però sí aquells “que relativitzen la urpada d’ETA”. L’abandonament del 155 permanent en el seu discurs és també un element central del canvi. Això sí, Casado va acusar Sánchez de participar “en una acarnissada lluita de poder” i va llançar un interrogant que reiteren també altres partits polítics: “Continuem sense saber qui és vostè”.

Cargando
No hay anuncios

Després de les crítiques, tanmateix, Casado va ser l’únic líder de dretes que va obrir la porta a establir algun pont. “Hem d’ampliar l’espai de moderació i fer-lo tan ampli que tots dos puguem guanyar-hi”, va recomanar el líder del PP, que va mencionar la transició del 78 com a model a seguir. “Per això, ha de renunciar a pactar amb l’extrema esquerra”, va defensar Casado, que també va recordar que ell ha acudit a les reunions convocades per Sánchez a la Moncloa (a diferència de Rivera) i que va proposar fins a onze pactes d’estat per aconseguir l’estabilitat pressupostària i territorial. “Ha de fer front a la realitat i decidir a què renuncia, si al centre o a l’extrem”, va completar el dirigent popular, en un altre retret amb espai per a la conciliació.

Rivera i “la banda”

Cap d’aquests acostaments de Casado van tenir ressò en el seu principal opositor en l’espai de la dreta, Albert Rivera, que fa temps que insisteix que liderarà l’oposició malgrat que el seu partit és el tercer amb més representació al Congrés, per darrere del PSOE i el PP. Rivera es va aficionar a la manera que va trobar de definir el possible pacte dels socialistes: “la banda de Sánchez que té un pla per destruir Espanya”, una expressió que va estrenar dilluns entre xiuxiuejos d’incomoditat. Ahir no només la va repetir, sinó que la va desenvolupar amb més detalls. “La que ens ha armat la seva banda. Sí, sí, una banda -va respondre Rivera quan va sentir, de nou, comentaris ofesos entre els diputats-: perquè vostès han tractat avui Espanya com un botí”. Rivera, malgrat criticar-los, va exhortar el PSOE i Podem a arribar a un pacte.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la ultradreta, que dilluns va marcar la línia més dura possible amb atacs a l’activisme LGTBI i als immigrants com a responsables d’uns suposats atacs contra la llibertat, ahir en el seu breu discurs Santiago Abascal va deixar de banda aquests aspectes per deixar clar que “mai” donarien suport “a un govern que serà utilitzat per blanquejar la història del terrorisme d’ETA” o “als qui volen posar com a titella el govern d’Espanya i contra Espanya”.

Superant la retòrica de Rivera, Abascal va titllar Sánchez i els socialistes de “ capos del Front Popular” i va dir que un govern “amb ministres chavistes” portaria Espanya “a la destrucció de les classes mitjanes, la destrucció de les llibertats civils a mans del neocomunisme i a l’enderrocament de la monarquia parlamentària”.