Cas Pegasus: frenat a Barcelona, accelerat a Madrid

Barcelona / MadridEls tribunals hauran de ser els que dirimeixin qui hi ha darrere del cas Pegasus, l’espionatge a desenes de dirigents independentistes, entre ells el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també de membres del govern espanyol com el mateix president Pedro Sánchez, però les investigacions avancen a ritme diferent. A Catalunya el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona semblava destinat a encapçalar la gran macrocausa del Catalangate, però les querelles d’Òmnium Cultural, l’ANC, ERC i la CUP han acabat dispersant-se en quatre jutjats diferents, amb el risc que el cas acabi diluint-se. A Madrid, en canvi, l’Audiència Nacional ha imprimit velocitat de creuer en la investigació per l’espionatge als mòbils de Sánchez i també dels ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles.

En el mes i mig que el magistrat José Luis Calama porta investigant el cas ha practicat el doble de diligències que les que va fer el jutge de Barcelona en els 19 mesos que va investigar el pirateig dels mòbils de l’expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, una causa que a més va arxivar provisionalment fa dues setmanes davant del fracàs de les dues úniques proves que va demanar: una petició d’informació a Israel, Bèlgica i Irlanda que encara espera resposta i l’anàlisi dels mòbils, cosa que no es pot fer perquè estan formatejats. A Madrid, en canvi, el jutge no només ha enviat una comissió rogatòria a Israel, sinó que l’ha ampliada i ja ha citat a declarar tres testimonis.

El jutge Calama va obrir la investigació l’endemà de rebre la denúncia de l’Advocacia de l’Estat. El magistrat va analitzar els telèfons i, després que l’executiu espanyol fes públic l’informe del Centre Criptològic Nacional, l’11 de maig va ampliar la causa i va incloure-hi l’espionatge al mòbil de Marlaska i l’intent d’entrada al telèfon del ministre d’Agricultura, Luis Planas. En poc més d’un mes, el magistrat va demanar la comissió rogatòria a Israel perquè NSO, l’empresa propietària de Pegasus, informés sobre el software espia. I el 7 de juny, a més d’aixecar el secret de les diligències, va anunciar que ell mateix encapçalaria la delegació judicial que viatjaria fins a Israel per interrogar el CEO d’aquesta empresa. El magistrat també ha pres declaració a l’exdirectora del CNI Paz Esteban i al funcionari d’aquest centre encarregat d’elaborar els informes del cas, mentre que el 5 de juliol haurà de declarar com a testimoni el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com a màxim responsable de la seguretat de la Moncloa.

Dispersió de querelles

A Barcelona la decisió del jutjat 32 d’arxivar la causa de Torrent i Maragall ha provocat la dispersió de les querelles d’Òmnium, l’ANC, ERC i la CUP en quatre jutjats diferents. Inicialment, els jutges que van rebre les demandes les van enviar al 32, però tant el jutge com la Fiscalia han rebutjat acumular-les en una sola causa. La querella d’Òmnium ha acabat al jutjat 21, la de la CUP al 22 i la d’ERC i la de l’advocat Andreu Van den Eynde al 24. L’única que continua sobre de la taula del 32 és la de l’ANC. La Fiscalia encara ha de valorar si s’ha de quedar en aquest jutjat o tornar a l’11, on s’havia assignat originalment.

La querella de l’ANC és l’única que no planteja cap responsabilitat de NSO, sinó que se centra en els organismes de l’Estat que podrien haver encarregat l’espionatge. La resta assenyalaven l’empresa israeliana, cosa que va fer que la Fiscalia argumentés que no podien sumar-se, almenys de moment, al cas de Torrent i Maragall, arxivat precisament per la manca de resposta d’Israel. Sense la informació, el jutge del 32 al·lega que ara mateix no hi ha “cap base” per investigar la companyia.

L’advocat de l’ANC, Antoni Abad, compara la decisió del jutge barceloní amb la de Calama, que ha “tirat pel dret” i anirà a Israel ell mateix. “Avui en dia es poden fer les coses de moltes maneres, encara que hi ha una diferència de mitjans important entre els dos jutjats”, explica. Els advocats d’ERC, Andreu Van den Eynde, i la CUP i Òmnium, Benet Salellas, han demanat als jutjats 24, 22 i 21 que accelerin les investigacions. Salellas considera que es podrien sumar a l’expedició de Calama o almenys incorporar-ne el resultat. El penalista denuncia “la important diferència” de tracte que “s’està donant a les víctimes tutelades per l’Audiència Nacional i les que han denunciat els fets en jutjats de Barcelona” i recorda que la llei no permet fer una “gradació” entre les víctimes en funció “del càrrec que ostentin”. De fet, els tres jutjats barcelonins semblen haver adoptat el ritme del 32: en el mes i mig que fa que tenen les querelles sobre de la taula ni tan sols han decidit si les admeten a tràmit.