La fiscalia rebaixa a cinc anys de presó la petició de pena contra Fidel Pallerols per frau fiscal
L'Audiència de Barcelona ha jutjat l'empresari andorrà, que ja compleix condema per haver desviat fons de la Unió Europea a UDC, per haver defraudat al voltant d'un milió d'euros de l'impost de societats de tres empreses entre el 1996 i el 1998
BarcelonaLa fiscalia ha rebaixat a cinc anys de presó la petició de pena contra l'empresari andorrà Fidel Pallerols per un suposat frau fiscal del voltant d'un milió d'euros a través de tres companyies seves entre el 1996 i el 1998 que importaven material didàctic d'Andorra i haurien reduït artificialment l'impost de societats que els tocava pagar. Inicialment la fiscalia demanava 15 anys de presó per sis delictes fiscals, però en començar el judici va reduir la petició a cinc delictes i dotze anys i mig. Aquest dimecres, en les conclusions definitives, ha rebaixat la petició a cinc anys, tenint en compte les quantitats defraudades suposadament i les dilacions indegudes en el procés judicial.
Pallerols, que compleix condemna de presó per haver desviat fons de la Unió Europea a UDC, s'ha enfrontat a un nou judici a l'Audiència de Barcelona. Fa quasi un mes va ser interrogat i aquest dimecres s'ha tancat el judici amb les conclusions definitives de la fiscalia, l'advocacia de l'estat i la defensa. Segons les acusacions públiques, Pallerols era el màxim accionista i administrador únic de tres empreses dedicades a formació ocupacional i no reglada: Andsa, Ceifsa i Teosa, amb seu a Catalunya, però dirigides des de La Seu d'Urgell i filials de la matriu andorrana Ceisa.
Es dedicaven a fer cursos subvencionats per la Generalitat, principalment d'informàtica, turisme i administració, cosa que no els aportava grans beneficis, segons ell, perquè cada subvenció l'havien de justificar amb una despesa. Però Pallerols va explicar que els cursos els servien per actualitzar i millorar els materials educatius i així preparar la seva expansió a altres llocs de l'estat i de Sud-Amèrica.
Segons va declarar al tribunal, la partida de despeses més important eren els salaris dels treballadors i després els materials educatius, àmbit en el qual la seva empresa volia excel·lir, fomentant l'ensenyament assistit per ordinador i llibres propis i de bona qualitat. Però justament això és el que li servia per justificar costos en les subvencions i alhora deduir-los com a despeses en l'impost de societats, segons la fiscalia. El mecanisme era que les tres filials catalanes compraven a la seva matriu andorrana el material didàctic. Entre les tres empreses van pagar al voltant de 5 milions d'euros en tres anys per aquest concepte.
Aquestes magnituds es consideren desproporcionades per l'Agència Tributària. Segons els inspectors que van declarar en el judici, comparant les empreses de Pallerols amb altres set empreses similars del sector, es veu com les despeses en material didàctic eren gairebé la meitat del total en el cas de les companyies investigades, però només el 4% de mitjana en les de la competència.
A més, la fiscalia sospita que es va aprofitar un canvi comptable per encara reduir més el pagament d'impostos. El 1994 i el 1995, les empreses pagaven un cànon a la seva matriu com a franquiciades, però a partir del 1996 van canviar el concepte per "compres de material didàctic", cosa que permetia pagar un 4% d'IVA, per ser material educatiu, i no el 16% que era l'IVA normal. Tot i això, Pallerols va negar que el canvi de concepte fos per motius fiscals.
Tot això, fa concloure a la fiscalia que Pallerols va cometre almenys cinc delictes fiscals, ometent el pagament d'un milió d'euros aproximadament en l'impost de societats. Per això, li demana cinc anys de presó, el retorn de l'import defraudat, una multa equivalent, la prohibició de rebre subvencions, ajudes públiques o incentius fiscals durant tres anys i inhabilitació per exercir activitats comercials ni administrar o representar empreses.
Durant l'interrogatori, Pallerols va dir que rebien moltes inspeccions de la Generalitat, ja que cada curs subvencionat havia d'estar autoritzat per l'administració. Això va ser corroborat per l'exconseller de Treball i exdirectiu d'UDC Ignasi Farreres, que va declarar com a testimoni proposat per la defensa, i va assegurar que les empreses de Pallerols havien estat reconegudes per la seva eficiència a l'hora d'aconseguir feina pels aturats, i fins i tot el vicepresident del Congrés de Diputats, Josep López de Lerma (CDC) havia proposat traslladar el seu sistema d'ensenyament a altres comunitats autònomes.
Però els funcionaris de l'Agència Tributària van desmentit part d'aquesta imatge. Segons ells, bona part del material didàctic, que Pallerols deia que era original i que altres empreses li copiaven, eren en bona part apunts fotocopiats i repetitius. A més, el seu preu declarat a les duanes d'Andorra era "incoherent", ja que cursos diferents podien tenir el mateix preu i cursos iguals diferien en el cost. Igualment, els preus dels materials van arribar a augmentar un 20% sense motiu aparent. En algun cas, un dossier de 100 pàgines valia més de 500 euros cada exemplar, preu "desorbitat" i totalment fora de mercat, segons els inspectors.
La defensa de Pallerols va demanar a l'inici del judici que aquest s'anul·lés perquè ja havia estat jutjat i també perquè els delictes ja havien prescrit. Així mateix, va demanar que s'eliminés de la causa una sèrie de documentació decomissada per la Guàrdia Civil a les oficines de l'empresari a La Seu d'Urgell el 1999 perquè es va fer sense prou motivació i perseguint altres delictes.
