L'extresorer de CDC Daniel Osàcar demana l'indult per evitar entrar a la presó pel cas Palau

BarcelonaSegon condemnat per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència que demana l'indult. L'ex màxim responsable del Palau Fèlix Millet –condemnat a nou anys i vuit mesos de presó– ja fa unes setmanes que va demanar al govern espanyol que li perdonessin la pena. Ara s'hi ha afegit l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui el Tribunal Suprem ja va rebaixar la condemna pel cas Palau a tres anys i mig de presó. Osàcar també ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Tot i aquest pas i haver al·legat motius de salut, l'Audiència de Barcelona va descartar aquesta setmana suspendre l'execució de la condemna tant per a l'extresorer de CDC com per Millet i va ordenar-los que ingressin a la presó abans de dijous vinent.

En vista de l'indult demanat ara per Osàcar, el tribunal ha donat dos dies a les parts per argumentar si els sembla que s'hauria de suspendre la pena i en funció d'això decidirà. Tot i així, els magistrats adverteixen en la seva última resolució que de moment es manté la data del 25 de juny com el termini perquè tots els condemnats ingressin a la presó.

De moment, la Fiscalia Anticorrupció ja ha defensat davant l'Audiència de Barcelona que Osàcar ingressi a la presó a complir la seva condemna sense esperar que el govern espanyol resolgui la seva petició d'indult. Segons han informat a l'agència Efe fonts jurídiques, el ministeri públic ha justificat el seu posicionament pel "greu perjudici" que va causar l'extresorer de CDC a l'erari públic. D'aquesta manera, en el seu escrit ha recordat que el termini del 25 de juny de 2020 perquè ingressés a la presó "és executiu" i, per tant, no procedeix suspendre'l.

Tant la sentència de l'Audiència de Barcelona com la del Tribunal Suprem deixen clar que Millet i el seu ex número dos al Palau, Jordi Montull, van convertir durant deu anys aquesta institució en un canal perquè la constructora Ferrovial fes arribar comissions il·legals a CDC a canvi d'assegurar-se l'adjudicació d'obres públiques tant sucoses com la línia 9 del metro de Barcelona o la Ciutat de la Justícia –escenari anys més tard del judici del cas Palau–. Les comissions, que es dissimulaven com a donacions al Palau, representaven un 4% del valor de l'adjudicació: Millet i Montull se'n quedaven un 1,5% i la resta anava al partit, a qui s'obliga a tornar els 6,6 milions d'euros que es van ingressar de manera irregular.

El Suprem va considerar provat que Osàcar actuava també com a intermediari, però a diferència de Millet i Montull, no va embutxacar-se diners a canvi. Per això el tribunal li va rebaixar la condemna a tres anys i mig de presó. L'extresorer de CDC –que també està investigat dins de l'altre gran cas de presumpte finançament il·legal del partit, el cas del 3% que investiga l'Audiència Nacional– no ha trepitjat fins ara la presó, a diferència de Millet i Montull, que s'hi van estar un mes i van sortir després de pagar una fiança.