Jordi Sànchez: "El cas Juvillà és l'indicador que si no hem tocat fons hi estem a prop"

BarcelonaJordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el secretari general de JxCat. L’entrevistem en un nou context de divisió de l’independentisme pel cas Juvillà i el futur de la taula de diàleg.

¿El tema del dia és el PP. Suposo que quan el contrincant s’equivoca no se’l destorba? 

— Efectivament. Sorprèn una vegada més la capacitat caïnita de la dreta espanyola.  

¿Prefereix un govern espanyol del PP i Vox o d’Unides Podem i el PSOE? 

— Prefereixo un govern espanyol que tingui valentia per abordar la crisi política que hi ha a Catalunya respectant el dret a decidir. El PSOE té matisos que el diferencien del PP, però el govern de Pedro Sánchez no dista gaire dels resultats de Rajoy. 

Aquesta idea de manca de valentia també la va mencionar el president Aragonès en la seva conferència. ¿Havien parlat del contingut del discurs? 

— No. El president em va fer una trucada dilluns i em va donar la pinzellada de tres grans idees. Hem de decidir quin dia els socis de govern comencem a actuar de manera diferent per anar creant un clima de confiança i de més lleialtat. 

Què els falta per arribar a aquest dia? 

— És una pregunta que no puc respondre. La confiança que hi ha és la mínima, però no és la suficient. És la mínima per al dia a dia, però és evident que entre formacions no hem sabut trobar la confiança indispensable per poder avançar.

¿Cal canviar els actors, com diu Jordi Cuixart? 

— Els actors tard o d’hora serem canviats. El problema no és de persones, és més de fons, de determinació, de cultura política de cadascun dels espais. Les dificultats no les tenim només les formacions que governem, també hi són a les entitats i en altres organitzacions. Hem d’assumir –i el cas Juvillà que hem viscut aquestes darreres setmanes crec que és l’indicador que si no hem tocat fons hi estem a prop– que a tots ens cal fer, per responsabilitat històrica, una reflexió profunda i assumir si realment volem ser o no responsables que aquest país avanci cap a la independència. 

En quin moment se sabrà que s’ha tocat fons? 

— Molt majoritàriament hi ha la sensació que hi estem molt a prop si no és que ja hi hem arribat. No tinc cap problema de dir-ho obertament. Vivim atrapats en unes dinàmiques que hem de ser capaços de superar.

El president Aragonès va parlar l’altre dia dels exiliats i això va crear incomoditat al seu partit. 

— La solució és molt simple: deixem que l’estratègia de l’exili la determini la gent que és a l’exili. També és veritat que el president Aragonès va parlar l'endemà amb el president Puigdemont i tots aquests malentesos han quedat superats.

La taula de diàleg encara no té data. ¿La dona per morta? 

— Escoltant el president Aragonès, crec que ell mateix la dona per hibernada. No per voluntat seva, per voluntat del govern espanyol. No es pot donar credibilitat a un espai de diàleg que no té ni capacitat de reunir-se. Aquesta taula no té recorregut. Crec que no l’ha tingut mai. No apostaria ni un cèntim d’euro per la vida de la taula de diàleg. 

I quina és l’alternativa concreta que vostè proposa?

— L’alternativa és que hem de seure i buscar l’alternativa. No es tracta de veure qui la té millor, es tracta de conèixer la força que tenim i saber que a l’altra banda ens espera una desídia absoluta per resoldre el conflicte.

¿La taula fracassa també perquè no hi són vostès? 

— No hi som perquè se’ns impedeix portar-hi les persones que triem. En el moment que se’ns permeti participar-hi, hi anirem amb la convicció que el recorregut és curt, però posant-hi el millor de nosaltres.

¿El president Puigdemont podrà tornar en llibertat aquest any? 

— Ell ha dit que esperava celebrar el seu aniversari –finals de desembre– a casa amb els seus i això és el que tots volem, però també hem dit que no hem d’especular.

Si es confirmés la seva immunitat, quines garanties hi ha que la justícia espanyola no actuaria contra ell? 

— És evident que la justícia espanyola intentarà desobeir la justícia europea. El cas Puigdemont generarà estrès a les institucions espanyoles i l’haurem de saber aprofitar. Això forma part de l’estratègia que anomenem confrontació intel·ligent.

Fins a quin punt ha quedat debilitada l’estratègia de la confrontació intel·ligent amb el cas Juvillà? 

— Del cas Juvillà ningú en pot estar content. L’independentisme ha demostrat les seves febleses a l’hora de saber actuar de manera conjunta. El fracàs del cas Juvillà és el fracàs de tot l’independentisme.

El seu compromís, a través de la presidenta Borràs, era fer el que no havia fet el president Torrent? 

— No ha estat igual, hi ha hagut posicions diferents, però el resultat últim ha estat que Pau Juvillà no és diputat. Crec que tothom ha donat explicacions. Crec que tots n’hem de treure les lliçons oportunes. És evident que des de tot l’independentisme no hem estat capaços que hi hagi aquesta coherència. 

¿S’ha tractat els ciutadans amb un cert infantilisme?

— La discussió és la mirada estratègica que vols. Sense la unitat estratègica aquest país no guanyarà la independència, però també tinc clar que la recerca de la unitat sense trobar-la també desgasta molt. Potser cal també obertament dir que, si no és possible la unitat, sortim, ho expliquem i que cadascú faci la seva via. És la reflexió que l’independentisme ha de fer ben aviat si no vol quedar en el quarto fosc de la història.

Quina opinió li mereix que la presidenta del Parlament anés a la manifestació de la Meridiana? 

— Respecte total i absolut. Segona reflexió. No és cert que el conseller d’Interior prohibís els talls. Un òrgan administratiu no prohibeix manifestacions, la seva funció és autoritzar-les o suggerir espais alternatius. Per tant, no estem parlant tampoc d’un acte de desobediència de la presidenta.

Creu que es va gestionar bé el tema de les llicències per edat? 

— És una altra evidència que no s’han fet bé les coses. Fa dècades que existeixen amb una gran opacitat i crec que aquí el Parlament, històricament, ha fallat. El respecte escrupolós de la separació de poders no pot confondre’s amb l’opacitat.

¿És sostenible aquest Govern amb dissensions clares com l’aeroport del Prat o els Jocs Olímpics? 

— Hi ha un acord molt ampli en l’acció política. És cert que un dissens important ens va portar a una pèrdua del que per a nosaltres era una aposta molt important: la projecció internacional de l’aeroport del Prat.  

I els Jocs Olímpics?

— Amb els Jocs Olímpics vam començar amb dubtes però crec que nosaltres hem jugat un paper de lideratge. Hi ha crítiques i és normal, però és evident que aquest projecte serà respectuós amb el canvi climàtic. A ERC també hi ha una complicitat molt clara en l’aposta pels Jocs. 

Què s’ha de fer per defensar la immersió a l’escola? 

— El primer és parlar amb la comunitat educativa i trobar solucions de comú acord. També assumir alguns canvis normatius que treguin pressió als servidors públics. ¿Quan tindrem una llei espanyola de reconeixement de la pluriculturalitat mentre no aconseguim la independència?

En aquesta resposta, vostè compta amb el PSC? 

— No entendria que el PSC, que és un partit de llarguíssima tradició del catalanisme, no s'hi sumés i hi participés.

L’any vinent se celebraran eleccions municipals. ¿Buscaran un acord previ amb ERC? 

— Els acords previs electorals municipals no es produiran ni amb ERC ni amb cap altra formació. Caldrà treballar els acords posteriors i un cop treballats que es respectin.