El cas de La Camarga torna als jutjats

BarcelonaQuasi catorze hores al Parlament de compareixences, de retrets, d’acusacions creuades i d’evasives no han servit per aclarir el principal interrogant al voltant del cas de La Camarga: qui va encarregar la gravació. Els principals protagonistes d’aquests fets vodevilescos són quatre: la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho; l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez; l’exsecretari d’organització del PSC José Zaragoza, i l’exdirector de l’agència de detectius Método 3 Francisco Marco. Qui d’ells menteix? Perquè el resultat de les compareixences són tota una sèrie de contradiccions que demostren que algú amaga la veritat. Després d’escoltar la versió de Camacho de divendres passat, Marco ha portat de nou el cas als jutjats amb una denúncia per “calúmnies”. Si s’admet a tràmit, allà podrien acabar sortint totes les interioritats del cas. Si es torna a signar un pacte de silenci, el cas pot acabar sent un trencaclosques sense resoldre.

Una denúncia que pot marcar un curs electoral

Marco va arribar ahir a la comissió d’investigació sobre corrupció amb munició. Tal com ha insistit aquests dies, va defensar que Camacho “sabia i va consentir” ser gravada en aquell dinar del 7 de juliol del 2010. En veure que divendres la líder dels populars va reiterar que l’enregistrament va ser “il·legal” perquè ella no en sabia res, l’exdirector de Método 3 va anunciar que havia interposat una denúncia. Si s’admet a tràmit, va recordar, Camacho pot trobar-se imputada en un any clau a nivell electoral. Va posar condicions per retirar la querella: que es retracti i desmenteixi que la gravació va ser il·legal i que Método 3 va investigar la dirigent d’Unió Montserrat Turu, a més de jutges i fiscals. Segons Marco, si Camacho no l’ha denunciat fins ara ni ha cobrat els 80.000 euros pactats perquè el cas s’arxivés és, justament, perquè “així es va pactar” amb la dirigent popular. “Jo sóc un detectiu privat, no un espia. Potser l’espia és Camacho, que es reuneix amb altres persones per obtenir informació i utilitzar-la políticament”, va etzibar.

La incògnita de qui va encarregar la gravació

Zaragoza va ser rotund en la seva autoexculpació: “Jo no vaig encarregar la gravació de La Camarga”. I va insistir que les úniques contractacions que va fer el PSC a filials de Método 3 van ser per rastrejos a la seu i buscar la fórmula per estalviar en vigilància. Marco, per la seva banda, també va negar que la petició sortís del PSC o del seu entorn “institucional” i es va escudar en el secret professional per no revelar els seus clients. Sí que va estrènyer el setge en apuntar que va ser “l’entorn personal” de la líder del PP qui la va encarregar, una categoria que va precisar que es referia a “la seva família més directa, pares, fills i parella”. L’examant de Jordi Pujol Ferrusola, però, va apuntar directament a una conxorxa de Camacho i Zaragoza per demanar a Método 3 la instal·lació del gerro amb la gravadora. Una decisió que, va dir, van prendre en una “estoneta d’oci relaxat”.

Però Zaragoza va assegurar que no coneixia Marco, i l’exdirector de Método 3 també va dir que no coneixia personalment el dirigent del PSC. Fonts coneixedores del cas han explicat a l’ARA que era Villena qui gestionava personalment els encàrrecs de Zaragoza -que sí que va dir que la coneixia-, inclosa la petició de descobrir certa informació sobre l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Amb tot, el dirigent socialista, que va dimitir de la direcció del PSOE per aquest cas, va negar haver ordenat mai la investigació de cap dirigent encara que el sumari inclogui correus electrònics intercanviats amb Villena amb els assumptes XGA i XaGA. “Que surti al sumari no vol dir que sigui cert”, va assegurar Marco, que va apuntar que hi ha documents “falsos” que, segons ell, han proporcionat dos extreballadors de Método 3 amb qui no es va poder pactar durant l’expedient de regulació que va fer l’empresa. També Zaragoza va assegurar que no podia donar “fe de veracitat” als informes policials que apunten que el PSC va pagar 1.750 euros per la gravació de la conversa. Marco, a més, va afegir que no es va pagar per l’enregistrament a La Camarga.

Contradiccions que tenallen Camacho

La gravació era legal i el que era il·legal, en tot cas, era la difusió. Així ho va recordar Marco. Tant ell com Zaragoza van assegurar no haver-ne sentit el contingut. Fins i tot el dirigent socialista va assegurar que ni tan sols havia vist el sumari. Però l’exdirector de Método 3 sí que va subratllar que Camacho era conscient que la gravaven. Entre altres coses, perquè la còpia de la gravació va ser lliurada a aquesta persona del seu entorn més pròxim. A més, segons fonts coneixedores del cas, l’extreballador de Método 3 Álex Borreguero va ser qui va pagar prèviament el dinar -va deixar 100 euros- i Camacho no es va estranyar ni de no pagar ni quan el propietari del restaurant va comentar que el seu assessor havia vingut hores abans per supervisar el reservat on va dinar amb Álvarez.

El foc creuat entre Marco i els dirigents del PP

Si bé va protegir al màxim la figura de Zaragoza, de qui va arribar a dir que no hauria d’haver dimitit, Marco va centrar tots els seus dards contra el PP, del qual va dir que havia intentat “matar-lo civilment”. Va parlar d’haver rebut “amenaces” per no perjudicar ni el partit ni la seva presidenta. “Pensava que avui el PP em demanaria perdó, perquè hi ha un munt de sentències judicials que em donen la raó”, va afirmar després d’acusar el diputat popular Santi Rodríguez d’utilitzar informació “falsejada i antiga” per atacar-lo. Va arribar a dir, fins i tot, que ell era fora de Barcelona quan va arribar l’encàrrec de La Camarga i que no coneix el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, el presumpte instigador de la trobada de Camacho amb Álvarez.

El PP, però, va acusar-lo de ser el “còmplice” necessari perquè la gravació es difongués. I Rodríguez va furgar en el fet que justament el cas va esclatar quan havien de sortir a la llum els presumptes delictes de Jordi Pujol Ferrusola que Victoria Álvarez va comentar durant la conversa a La Camarga. “¿M’he de passar els dies als jutjats amb tots vostès?”, va respondre ell.

El PSC respira alleujat després de la comissió

El PSC va exhibir, almenys de portes enfora, alleujament després de veure com Marco exculpava Zaragoza. La portaveu del PSC, Esther Niubó, va assegurar ahir que cada cop s’està demostrant més que l’exsecretari d’organització no va tenir “absolutament res a veure” amb el cas Método 3 perquè “així ho han dit la majoria de persones que han comparegut”. En preguntar-li durant la comissió sobre per què va dimitir del seu càrrec si realment no tenia res a veure amb aquest cas, Zaragoza va respondre que ho va fer per no “perjudicar” el seu propi partit. També va reivindicar que ell no hauria pogut mantenir-se en silenci tenint sobre la taula informacions sobre un cas, els del Pujol, que ha tingut tan gran abast. El dirigent del PSC va dir, a més, que la seva dimissió és un gest que “dignifica la política”. Això, dit en un Parlament on ha quedat clar que tots els compareixents s’autodeclaren innocents. Els mateixos diputats es van adonar que van entrar en el cul-de-sac dels silencis, les evasives i, segurament en algun cas, la mentida.