El cas Cabrales: maccarthisme a l'espanyola
MadridEl senador Joseph Raymond McCarthy va crear un estat de paranoia als Estats Units durant els anys 50 en què milers de persones es van veure acusades de ser comunistes i condemnades a l'ostracisme. La Caça de Bruixes funcionava a base de delacions, llistes negres i interrogatoris públics que buscaven acabar amb la dignitat de les persones assenyalades més enllà d'aconseguir la veritat. En aquell cas, el pecat consistia en haver simpatitzat en algun moment de la teva vida amb el comunisme, perquè allò et convertia automàtica en un traïdor a la pàtria potencial, és a dir, en un agent de la Unió Soviètica. El cas de l'acadèmic Antonio Cabrales, que ha hagut de renunciar a ser conseller del Banc d'Espanya arran de saber-se que va signar una carta de suport a la seva col·lega Clara Ponsatí, té un paral·lelisme evident.
A l'Espanya del 2023 es considera normal, perquè no hi ha hagut cap escàndol públic, que un acadèmic de prestigi com Cabrales hagi de renunciar a un càrrec públic si algun dia en el passat va mostrar qualsevol mena de complicitat amb l'independentisme català. És igual que es tracti d'una carta impulsada per la Barcelona School of Economics i dirigida l'abril del 2018 a la rectora de la Universitat de Saint Andrews, Sally Mapstone, demanant la readmissió d'una excol·lega amb qui havia coincidit a la Universitat Pompeu Fabra. De fet, segons explica Andreu Mas-Colell a l'ARA, Cabrales no té cap perfil polític definit, simplement va signar la carta com un acte de solidaritat, d'humanitat. Igual que la van firmar desenes d'acadèmics més, i ell en concret en qualitat de director del departament d'economia de la University College London.
Torna Torquemada?
El PP, que és qui havia proposat el nom, ha considerat correcta la decisió de Cabrales i lamenta l'"error" comès. Però si analitzem més en profunditat aquesta reacció ens hem de preguntar: quin ha estat l'error? ¿No haver comprovat els antecedents ideològics de Cabrales? ¿Es necessita fer un acte de fe com a l'època de Torquemada? ¿Hauria sigut igual la reacció si en lloc d'una carta de suport a Ponsatí hagués sigut a, diguem-ne, un corrupte com Rodrigo Rato? Segur que no.
Si Cabrales era idoni per al càrrec abans de saber-se que havia signat la carta, ho continua sent després. En una democràcia plena i madura, tant el PP com el govern espanyol haurien hagut de sortir al pas de les informacions i dir que allò no tenia res a veure amb la seva feina al Banc d'Espanya i que se li respectava, com a tothom, la llibertat d'opinió i expressió. Però no. Un espès silenci rodejava ahir la polèmica, que es veia més com una filtració interessada d'algú del PP descontent amb el nomenament que com un escàndol democràtic.
Espanya, doncs, no paga traïdors. L'independentisme es considera una ideologia anatema (recordeu quan Alfons XIII va oferir a Cambó ser president del govern si renunciava al seu catalanisme), i la mateixa Ponsatí ja va ser represaliada el 2013 quan el ministeri d'Educació no la va renovar en el seu lloc de professora visitant a la Universitat de Georgetown pels mateixos motius. Aquells que diuen que a la sanitat no s'ha de valorar la llengua (catalana, òbviament) sinó les capacitats tècniques, defensen ara que es prescindeixi d'algú per qüestions ideològiques i de pensament.
El problema del cas Cabrales no és tant el seu personal, que també, sinó el missatge que s'envia a la societat espanyola: alerta amb quins manifestos signes i de qui et fas amic, sobretot si vas un temps a viure a Catalunya, perquè tot el que es desviï de la línia oficial del nacionalisme espanyol podrà ser utilitzat en contra teva. Com es veu, l'esperit del maccarthisme continua molt vigent a Madrid. El vell senador de Wisconsin n'estaria orgullós.