Els cartells contra els Maragall per l’Alzheimer van sortir de les files d’ERC

Dirigents del partit van tapar-ho i no van avisar fins deu mesos després Ernest Maragall, que va retirar la denúncia

Imatge dels cartells contra els Maragall que s'han penjat en diverses seus d'ERC

BarcelonaEn plena precampanya de les eleccions municipals, tres joves d'Igualada van col·locar diversos cartells amb el lema "Fora l'Alzheimer de Barcelona" i amb les imatges del llavors candidat a l'alcaldia d'ERC, Ernest Maragall, i el seu germà, l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, que pateix aquesta malaltia degenerativa. Era la nit del 8 de març del 2023. Els van col·locar a tocar de diverses seus republicanes a Barcelona i els fets van ser enregistrats per les càmeres de la zona, entre les quals les de les mateixes seus d’ERC. Dos mesos després, el 5 de maig, els Mossos d'Esquadra, a instàncies d’una denúncia d’Ernest Maragall, van identificar els tres joves i els van començar a investigar com a presumptes autors d'un delicte d'odi. El jutge ha acabat arxivant el cas fa unes setmanes descartant aquest tipus penal però constatant que podia tenir una autoria política. Després de més d'un any d'investigació, l'ARA ha confirmat el vincle entre la col·locació d'aquests cartells i Esquerra Republicana. I també que l’impulsor de l'acció i un dels executors van acabar cobrant a través de factures d’una empresa afí al partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Va ser un militant d’ERC de l’Anoia qui es va posar en contacte amb els tres joves d’Igualada per encarregar-los aquesta operació de falsa bandera. Qui no en sabia res era Ernest Maragall, que a principis del 2024 va saber que la causa judicial apuntava –abans que s'arxivés– al militant republicà. Va ser llavors quan membres del partit van traslladar-li al candidat d'Esquerra a Barcelona que l’origen dels cartells venia de dins. Maragall es va mostrar molt molest, però es va acabar retirant de la causa judicial.

Al líder d'ERC a Barcelona, però, no li van explicar que ja feia mesos que la cúpula de comunicació dels republicans en tenia constància: no es va obrir cap investigació interna –segons assegura el mateix partit– ni tampoc van traslladar la informació a la policia que duia a terme la instrucció judicial. Tampoc es va tallar el contacte entre la cúpula de comunicació d'ERC i el militant de l’Anoia que va impulsar l’acció. De fet, hi havia un contacte estable des d’abans dels cartells per fer actes de contracampanya, arran dels quals emetia factures a una empresa afí a Esquerra per indicació del partit. El militant, després dels cartells, va cobrar almenys dues factures que arriben als 3.000 euros. I, a més, un dels nois que van posar els cartells va emetre almenys tres factures a la mateixa empresa.

Els tres joves que van confessar haver possat els cartells contra Maragall.

'Solar' i 'havanera'

L’ARA ha pogut contrastar que el viceconseller del Govern en funcions, Sergi Sabrià, que ja no ocupava un càrrec a ERC en el moment dels fets, i el llavors vicesecretari de comunicació d’Esquerra, Marc Colomer, van saber poc després de la col·locació dels cartells que la iniciativa venia de les seves pròpies files, tot i que Colomer, consultat per aquest diari, afirma que en va tenir sospites però mai la certesa.

Sabrià i el militant de l’Anoia, que estava en contacte amb els que van penjar els cartells, es comunicaven a través d’una aplicació encriptada que es diu Keybase i feien servir noms en clau. El del militant era solar i el de Sabrià, havanera. L’ARA ha tingut accés a una conversa entre aquests dos usuaris just després que els Mossos requisessin el telèfon del militant de l’Anoia per buidar-ne el contingut, el gener del 2024. Fonts de l'entorn del jove asseguren que des d’ERC se li va recomanar que no es tornés a comprar un smartphone i que no tingués un rol actiu a les xarxes socials.

Preguntat per l’ARA, Sabrià admet que va tenir coneixement dels fets després de l’aparició dels cartells, però nega que fos idea seva. Segons ell, quan es va assabentar del que havia passat es va limitar a intentar apagar el foc intern. Ho va fer parlant amb Maragall i intentant fer de mediador perquè els responsables demanessin disculpes a l’excandidat d’ERC. També diu que es va assegurar que no hi haguessin pagaments.

La versió de la direcció actual del partit, representada per Marta Rovira, és la següent: "Els cartells van ser idea i iniciativa d’una sola persona, que va decidir tirar pel dret i optar per aquest tipus de campanya. Ho va fer sota la seva única responsabilitat i sense preguntar, ni amb autorització de ningú. Evidentment, la direcció no ho sabia, no ho hauria permès". El partit apunta al director de comunicació, Tolo Moya. L'ARA ha comprovat que Moya tenia interlocució amb el militant de l'Anoia, però que va estar en contacte permanent tant amb Sabrià com amb Colomer.

Al seu torn, l’expresident del partit Oriol Junqueras assegura, consultat per aquesta qüestió, que no n’estava al corrent –tot i que va mantenir el màxim càrrec de la formació fins al 10 de juny d’enguany– i explica que se sent "decebut, fastiguejat, enfadat i sorprès" per la notícia. Fonts de l’entorn del president en funcions, Pere Aragonès, diuen que "no en tenia coneixement" i recorden que, quan va sortir la notícia dels cartells, va traslladar tot el suport a Maragall per uns fets que va considerar "repugnants".

En aquest sentit, es reafirmen les mateixes fonts, "per poc que qualsevol persona implicada pogués tenir vinculació amb l’organització, per mínima que sigui, cal depurar responsabilitats". Des de la Federació d’ERC de Barcelona també neguen qualsevol relació amb els cartells i afirmen que en tot moment van col·laborar amb la investigació policial. I, finalment, Ernest Maragall ha declinat fer declaracions sobre aquests fets.

"Algú confon política i joc brut"

L’origen de tot és el 8 de març del 2023. Encara quedaven algunes setmanes per a l’inici de la campanya de les municipals del 2023, però les enquestes no afavorien els republicans que, a més, venien d’un fiasco amb un manifest de suports, en què nombroses persones que teòricament havien signat a favor de Maragall van acabar assegurant que es tractava d’un error. L’acció, segons les persones directament implicades, buscava donar més notorietat al candidat d’Esquerra. Les xarxes i els digitals es van omplir ràpidament de la notícia dels cartells i de missatges de condemna i de suport als Maragall, des de totes les sensibilitats polítiques.

De fet, en el marc de la precampanya de les municipals, segons fonts coneixedores dels fets, l’equip de comunicació d’Esquerra havia comentat amb el militant de l’Anoia en qüestió i amb altres membres de les Joventuts del partit la necessitat de fer entrar l’edat del candidat en el debat públic, per generar-li empatia. També s’havia parlat de la possibilitat d’introduir la figura de Pasqual Maragall. Ara bé, l’acció concreta del cartell, asseguren fonts del partit, no es va arribar a avalar mai.

Quan va veure l’acció contra l’Alzheimer i el seu germà, Ernest Maragall, indignat, va anunciar que presentaria una querella: "Algú confon política i joc brut. Els malalts d’Alzheimer són infinitament més dignes que els autors de l’ultratge. Actuarem en conseqüència". A partir de la denúncia, els Mossos van identificar els tres joves d’Igualada (de 21, 22 i 24 anys) i van descartar que tinguessin cap vincle amb cap partit. De fet, algun d’ells ni tan sols sabia qui eren els germans Maragall. Els joves van admetre, quan se’ls va citar a declarar, que havien posat els cartells, però que ho van fer com un encàrrec d’un desconegut. Tant els Mossos com el jutge sospitaven que hi havia algú més al darrere, i la investigació va avançar fins a arribar al militant republicà de l’Anoia que ja havia col·laborat amb ERC anteriorment.

El gener del 2024 els Mossos van requisar el mòbil a aquest militant i també a un dels nois que van penjar els cartells. El juny del 2024, però, la instrucció judicial es va arxivar. Es va arxivar perquè el jutge va considerar que no hi havia una motivació d’odi (amb els mesos va tenir la certesa que ningú havia actuat per fer mal als malalts d’Alzheimer, sinó simplement per un interès polític, segons informen fonts judicials) i perquè la víctima, Maragall, s’havia retirat de la causa. 

stats