La carta dels sis membres del secretariat anunciant la seva dimissió

BarcelonaRECUPEREM EL FIL DE LA HISTÒRIA; RECUPEREM CREDIBILITAT I COHERÈNCIA

La tensa situació actual de l'organització i el context polític i social que vivim obliga una part del Secretariat Nacional a prendre una decisió difícil però necessària per garantir que la CUP torni a ser un projecte netament democràtic, transparent i assembleari: la dimissió de sis dels seus membres.

Dimiteixen sis dels 15 membres del secretariat de la CUP

Aquesta decisió la prenem com a militants de la CUP, pel respecte que ens mereix l'organització i per les hores que cadascun de nosaltres hi hem dedicat durant anys. No forma part de cap batalla entre sectors i només es fonamenta en la ferma voluntat de millorar a partir de l’autocrítica.

Entenem que cal un canvi real del funcionament de l'organització i aquesta darrera setmana en tenim un petit exemple, en el qual una part del SN ha emprat l'oficialitat de la CUP per difondre el seu relat respecte a la renovació del secretariat. Relat no consensuat i que no compartim. Aquest tipus de pràctiques són un dels motius de la nostra dimissió.

A continuació, us adrecem la següent carta on desgranem tots els nostres motius:

Estem en un període complex per la història de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i de l'Esquerra Independentista. Hem dedicat moltes hores i esforços durant anys a construir el projecte de la unitat popular. En aquest camí, hem anat afegint persones i projectes amb la voluntat de sumar per créixer; molta dedicació que ha permès que avui la CUP sigui un agent imprescindible per la política del nostre país.

És de justícia, però, recordar les persones que ens han deixat creient i confiant en aquest projecte. Moltes d'elles ho feien en temps molt més complexos i delicats, i els devem tot el nostre reconeixement, respecte i compromís de continuar lluitant per preservar aquells valors i objectius polítics que han donat sentit al projecte de l'esquerra independentista i de la CUP.

Actualment, una part de la nostra nació es troba en un context polític i social de rellevància històrica en què la CUP té un paper cabdal i en el qual no podem permetre’ns cap pas en fals. Cal que siguem curosos i caminem ferms però amb cautela sabent que les conseqüències dels nostres errors poden afectar directament l'emancipació social i nacional de les classes populars dels Països Catalans.

És en aquest context que avui presentem formalment la nostra dimissió irrevocable del Secretariat Nacional (SN) de la CUP. A més, en un acte de coherència i transparència, rebutgem la proposta d'una dimissió conjunta de tot el SN, per entendre-la com una imatge errònia i cínica de la situació real de l'organització.

Les persones que des de fa un any integrem el SN, no hem sigut capaces de revertir la inoperativitat expressada pel SN anterior i, per tant, ens sentim corresponsables de la situació. No només això, sinó que hem sigut testimonis de l'augment d’actituds sectàries i maquiavèl·liques que han impregnat, entre altres, dos dels processos de decisió més rellevants de la nostra història recent: la investidura del passat més de gener i la recent qüestió dels pressupostos. La batalla per obtenir el control de l'organització ha condicionat la majoria dels debats, de la selecció d'alliberats i altres càrrecs dels òrgans nacionals com els mateixos integrants del grup parlamentari. Tot plegat, generant greus disfuncions democràtiques que posen en qüestió el model assembleari i transparent que ha caracteritzat la CUP durant anys. S'ha jugat amb els mecanismes de presa de decisió per beneficiar posicionaments concrets; s'han interpretat o incomplert –interessadament– els estatuts de l'organització; i s'ha dificultat la participació del conjunt de la militància en els diferents espais de debat polític tot deslegitimant el que d'ells en pogués resultar.

A tot plegat, pensem que cal sumar-hi la deriva estètica de bona part de l’acció política realitzada per la CUP, que considerem que ha provocat perilloses vacil·lacions estratègiques des del començament d'aquesta legislatura. Entenem que el principal paper de la CUP en aquest mandat, encara que no l'únic, és el de ser garantia i accelerador del procés independentista i som del parer que els diferents posicionaments que s'han anat prenent ens allunyen de l'estratègia independentista que havíem assumit programàticament i, fins i tot, de la línia política històrica de la CUP i del conjunt de l'independentisme revolucionari.

Amb això, no volem que se’ns mal interpreti: no som partidaris d’Artur Mas, ni de qualsevol proposta de pressupostos. Creiem en la negociació i en la política com a eina de transformació social i tenim molt clars els nostres objectius d’assolir la justícia social i l’alliberament nacional. No volem restar culpa al paper jugat per Junts pel Sí. Simplement, som autocrítics amb el paper que ha jugat la CUP com a agent polític i les seves mancances de funcionament.

Les conseqüències de tot plegat han provocat un degoteig important de baixes de companys i companyes militants durant els darrers temps que no ens podem permetre. De persones que després de deixar-hi la pell per un projecte en el qual creien, van deixar de creure-hi. També a totes elles, des del respecte més absolut, un record i una forta abraçada.

És per tot això, i per coherència amb l'ètica i els valors que han caracteritzat el projecte de la CUP des de la seva creació –i que ens han portat fins on som ara– que no podem continuar sent partícips ni legitimant el màxim òrgan executiu de la candidatura. En aquest sentit, som conscients que amb la nostra dimissió obliguem l’organització a escollir un nou SN; però només així, i amb l'esperança posada en els equips que en vulguin assumir la responsabilitat a través del màxim suport de la militància, podrem recuperar la dignitat i la credibilitat de l'organització.

Finalment, fem una crida a la unitat de la militància de la CUP al voltant d'un projecte netament democràtic i a emprendre urgentment un canvi de rumb que ens permeti avançar de manera decidida en la construcció de la unitat popular als Països Catalans i en la consecució de la República Catalana Independent.

Signem els membres del SN:

Ester Rocabayera, Guim Pros, Joel Jové, Omar Diatta, Roger Castellanos i Tomàs Sayes