Cal un govern transversal fins al 9-N

Ja hi som. Ja hem arribat al moment que nosaltres mateixos vam imaginar, dibuixar, preparar i convocar. I tot s’assembla prou al que era previsible des del primer moment. Des de l’Estat ens envien tot un arsenal pretesament dissuasori: les amenaces més terribles, les condemnes als inferns més profunds o a les galàxies perdudes en l’espai, les acusacions d’insolidaritat, d’il·legalitat, d’actuar fora de la Constitució i de les lleis, l’aprofitament dels nostres errors, l’ús per fi explícit de les corrupcions sempre sabudes i mai atacades.

Però també nosaltres som previsibles i ens autoflagel·lem inútilment: temor a tota mena de desastres, dubtes creixents sobre la nostra voluntat real, risc de divisió i trencament entre forces polítiques i societat civil, reaccions defensives i protectores de l’ statu quo dominant dels últims 35 anys (inclosos capteniments personals tan inacceptables com els que acabem de conèixer).

Convé, doncs, aturar-nos per un instant, contemplar serenament el mapa de forces i febleses, prendre consciència del punt en què ens trobem i definir el full de ruta immediat tot incloent-hi la millor previsió de decisions a prendre en cada moment i, tan o més important, les actituds, els rols i les responsabilitats que ens podem atorgar i ens hem d’exigir.

Repassem-ho amb tanta concreció i brevetat com sigui possible.

Pel que fa al calendari obert per als propers mesos, els passos formals a fer fins al 9-N són prou clars:

1- Llei de consultes, ara reforçada per l’aval del Consell de Garanties.

2- Convocatòria de la consulta i presentació de preguntes i paperetes de vot.

3- Publicació del cens electoral i determinació de les seus dels col·legis electorals.

4- Tramesa individualitzada de la targeta de vot.

5- Procediment per a debats i programació específica sobre la consulta.

6- Constitució de Junta Electoral i formació de meses electorals.

7- Normes per a l’acreditació d’interventors i apoderats en representació de partits i entitats.

8- Celebració de la consulta.

9- Escrutini i proclamació dels resultats.

Però els passos polítics i jurídics que caldrà fer per dirigir, acompanyar i protegir la consulta seran prou més exigents i complexos:

1. Confirmar i ampliar el bloc de forces polítiques compromeses amb la consulta, incloent-hi la representació directa del socialisme catalanista que compta ja amb tres diputats al Parlament de Catalunya i un al Parlament Europeu: NECat + Avancem + Moviment Catalunya + Socialisme Catalunya i Llibertat han d’assumir sense demora i amb una formulació pública i conjunta el seu ple suport a la convocatòria i a les preguntes acordades desembre passat.

2. El mateix dia de publicació de la convocatòria de la consulta convindrà formalitzar aquest compromís col·lectiu amb un acte d’una certa solemnitat en què es proclami l’Aliança Catalana més ferma entre institucions (Govern i Parlament), forces polítiques (les sis del 12 de desembre més la millor representació del socialisme catalanista) i societat civil catalana (les entitats integrades en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir).

D’aquest acte n’haurà de sortir la plena determinació per complir amb les previsions i els procediments necessaris per celebrar efectivament la consulta convocada.

3. Davant el previsible boicot actiu de les forces unionistes i de les mateixes institucions de l’Estat haurem de plantejar la invitació expressa al debat i al vot als partidaris de l’ statu quo actual o d’eventuals terceres vies per descobrir. Necessitem el sí-no i el no-no per mesurar adequadament les posicions d’uns i altres, per saber la força i la implantació real del que avui apareix com a opinió i sentiment majoritari de catalanes i catalans.

4. Desplegament de la més intensa acció de relacions institucionals en tots els àmbits estatals i, molt especialment, internacionals (amb especial atenció a les institucions europees). Parlem d’una acció coordinada des del Govern però compartida amb la màxima pluralitat per tots els integrants de l’Aliança Catalana sorgida del que hem explicat en el punt 2.

El món ens entendrà en la mesura que pugui constatar l’amplitud ideològica, la profunditat social i el compromís europeista de la proposta catalana i la nostra determinació per actuar obertament com a subjecte polític complet i plenament legitimat.

5. Amb la mateixa intensitat i eficàcia haurem, molt probablement, de fer ús de totes les instàncies judicials al nostre abast. A Catalunya, a l’Estat, a Europa, a les Nacions Unides... i on més convingui. No acceptarem passivament la pretensió d’il·legalitat, ni cap imposició administrativa o governativa procedent de l’estat espanyol.

També en aquest àmbit haurem d’actuar amb la màxima coordinació i unitat de criteri. Cada pas, cada decisió, comptarà amb la complicitat i el suport de tots i cadascun dels membres de l’Aliança Catalana.

6. Però, en tot cas, haurem de saber explicar i defensar la doble legitimitat de la consulta que durem a terme:

La que es derivi d’uns resultats sorgits d’un procés obert i participatiu en què els partidaris d’una o altra opció expliquin i defensin les seves respectives raons, en el cas òptim de consulta normalitzada i autoritzada des de l’Estat.

O la que es derivi d’una consulta que compti únicament amb la legalitat catalana i, per tant, es dugui a terme precisament per donar verificació democràtica indiscutible a la nostra voluntat de decidir sobre el futur polític i institucional del país.

En aquest cas la mesura ja no serà la victòria del sí, descomptada per l’absència més que probable del no, sinó la mateixa participació ciutadana en proporció suficient per acreditar davant de nosaltres mateixos i del món la solidesa i la solvència de l’aspiració catalana.

7. Per gestionar aquest període de màxima exigència serà imprescindible comptar amb un marc institucional estable que representi adequadament la unitat social i política integrada en l’Aliança Catalana. I això comença per un govern que, almenys fins a completar el full de ruta de l’autodeterminació catalana, pugui actuar i comptar amb la confiança i el suport efectiu de la majoria parlamentària compromesa.

No sembla que aquest sigui el cas de l’actual govern de CiU.

Més enllà de l’indubtable rol de representació superior exercit dignament pel president Artur Mas, convindrà, doncs, formar un govern de país, provisional i transitori però plenament apoderat per a l’encàrrec que el justifica.

Un govern transversal i plenament coherent amb l’espectre polític i social que li correspon representar, incloent-hi un rol preeminent d’ERC com a força central i plenament compromesa amb el projecte català, però també capaç d’equilibrar i donar estabilitat a un govern de país com el que plantegem.

8. Ha de ser també un govern que haurà “d’anar per feina”. Amb un encàrrec ben precís, concretat en pocs punts però del tot centrals:

-La gestió del procés formal, jurídic, institucional i polític que ens ha de dur a la celebració de la consulta del 9-N.

-La decisió compartida de convocatòria d’unes eleccions catalanes posteriors a la consulta, incloent-hi la preparació i definició de les bases comunes assumides per totes les forces compromeses amb el dret a decidir.

-L’elaboració i aprovació d’un pressupost 2015 que signifiqui el principi del fi de les polítiques d’austeritat.

-El desplegament de la campanya de presència i relació directa amb les institucions europees, els estats membres de la UE, les organitzacions internacionals de caràcter multilateral i els grans estats del món.

9. Una reflexió sobrevinguda però, en aquest moment, del tot necessària. El procés col·lectiu que la societat catalana protagonitza des de fa quatre anys, o deu si ho mirem bé, és l’impuls de construcció política més interessant, net, positiu i creatiu amb què avui compta Europa.

I no podem deixar-lo morir a mans de les nostres pròpies divisions, dubtes, temors o inseguretats tradicionals.

Encara menys sota l’efecte dels atacs a la nostra moral col·lectiva basats en la destrucció de lideratges, persones o institucions, per justificats que estiguin en termes fiscals, penals, i per espectaculars que resultin les actuacions judicials que se’n derivin.

Hem de construir el nou país, i ha de ser ara, fent net dels nostres errors i dels nostres horrors, vells o nous. I ho hem de fer nosaltres mateixos anant fins a les últimes conseqüències. En cap cas amagant-los sota la coartada de l’atac exterior o de l’“Ara no toca”.

També per això els criteris d’unitat social i política que han de caracteritzar l’Aliança Catalana prenen un nou sentit i han d’incloure explícitament aquesta Catalunya neta i carregada de raó que vol oferir a Europa i al món un motllo social i democràtic a l’altura de l’atenció i el respecte que volem rebre en correspondència.

Així que cal que ens disposem a ser, per un breu instant si ho mesurem en termes històrics, protagonistes i constructors conscients del nostre propi futur.

I comencem per una festa col·lectiva, la del proper Onze de Setembre, inici simbòlic del període més exigent però també més interessant que mai ens hem atorgat a nosaltres mateixos. Ara és l’hora.