Carrizosa declina l'oferta del PP d'anar junts a les municipals

Per al president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, el PP ha arribat tard: si l'oferta d'anar junts en unes eleccions hagués tingut lloc abans del 14-F –com ja va fer Cs–, el partit taronja hauria acceptat, però de cara als comicis municipals previstos per al 2023, ja no volen anar de la mà amb els populars. La setmana passada, el secretari general del PP, Santi Rodríguez, va enviar una oferta directa a les files taronges, assegurant que el seu objectiu és "sumar esforços" amb Cs a les eleccions municipals del 2023. Ara bé, la proposta té lletra petita: el pacte no seria una coalició, "sinó una reunificació" de l'espai del centredreta al voltant del PP, que és qui lidera un "projecte sòlid". En una entrevista a l'ACN, Carrizosa ja ha descartat aquest escenari futur i ha declinat l'oferiment dels populars. Més que per les condicions de l'acord, el líder de Cs justifica que l'entesa no és possible perquè "la relació entre els dos partits a Catalunya no travessa el millor moment". Amb tot, Carrizosa sí que veu possible "explorar altres fórmules d'acord" que no passin per la coalició electoral, sinó en el marc de l'acció política.

Tot i obrir la porta a una via alternativa, el líder de Cs ha advertit que "en aquest context" no té "gaires ganes d'unir destins al PP". El context polític està sent protagonitzat per "l'opa hostil" que el PP ha llançat sobre Ciutadans després de la moció de censura fallida a Múrcia. En aquest sentit, Carrizosa descarta parlar de "fórmules amb aquells que declaren que Cs és prescindible". Si els primers compassos de la crisi entre populars i taronges van destacar per la marxa de càrrecs de Cs cap al PP, amb Toni Cantó passant-se a la llista d'Isabel Díaz Ayuso (tot i que la justícia ha sentenciat que no és elegible a Madrid) i altres membres liberals al Congrés sortint del partit o movent-se cap a les files conservadores, ara sembla que la fuga de càrrecs ha minvat, però els intents del PP per reunificar aquest espai i engolir, així, Cs encara no han acabat.

La setmana passada, el líder del PP, Pablo Casado, va revelar públicament que l'hi va oferir "tot" a Inés Arrimadas –"i quan dic tot és tot"– perquè acceptés integrar el partit taronja a l'estructura dels conservadors. Fins i tot una "convergència" que passés per una "nova estructura entre les dues direccions", i va arribar a insinuar que hauria valorat convertir la presidenta de la formació en portaveu al Congrés. I aquesta estratègia també passa per Catalunya: la nova direcció conservadora del PP català té entre les seves mans dissenyar un pla per absorbir tots els quadres taronges que vulguin fer el pas, i les municipals del 2023 són una de les fites per aconseguir-ho. Una estratègia que, de fet, ja va treure el cap quan els populars van fitxar Lorena Roldán.

I és que després de la crisi interna i la debacle a les eleccions del 14-F, Ciutadans passa per un moment de debilitat. Tot i això, Carrizosa no vol sentir parlar de coalicions perquè, diu, encara no ho tenen tot perdut. El líder de Cs ha defensat que el seu partit té "més força que el PP" en l'àmbit municipal i veu en l'oferta dels populars "una manera de jugar a la ficció, com si el PP fos la força majoritària del constitucionalisme a Catalunya".

El 14-F sí

La resposta és no a les eleccions municipals del 2023, però hauria sigut sí el 14-F. Carrizosa creu que va ser un "error" que la formació taronja i el PP no concorreguessin junts a les passades eleccions al Parlament. De fet, el líder de Cs ha recordat que el seu partit ja va oferir un gran front constitucionalista als populars i el PSC –que tots dos partits van rebutjar– i que a parer seu hauria pogut significar "un revulsiu de vot i una crida a una participació més gran" i "potser hauria frenat una mica l'entrada de Vox". Per aquests motius, Carrizosa apunta que abans del 14-F era el moment per crear aliances, mentre que ara "no és moment de parlar-ne".

És una incògnita saber si aquest front constitucionalista hauria millorat els resultats de l'unionisme, però tant Cs com el PP van perdre escons el 14-F. Davant dels mals resultats, Carrizosa ha admès "s'han comès errors", però ha refermat que el seu paper a l'hemicicle és necessari perquè el constitucionalisme a Catalunya "es veu abandonat" i l'independentisme sempre "acaba manant i amb tots els mitjans a la seva disposició". Tot i això, Ciutadans ha patit baixes de militància. El partit, però, no dona les dades concretes perquè assegura que no ho tenen comptabilitzat i que "no és tant com es diu", segons Carrizosa, que admet que es mou per "percepcions". El dirigent taronja, que afirma que mantenen una militància "estable" i que estan "satisfets", creu que la crisi econòmica arran de la pandèmia hi ha afectat. "En llars que han patit la crisi directament, pagar la quota als partits potser és una de les primeres qüestions de què es pot prescindir", ha argumentat, i ha afegit que des de l'organització de la formació es farà el recompte pertinent.